Un índex de referència de preus totalment insuficient

El passat 21 de juny la Consellera Meritxell Borràs va presentar l’Índex de referència de preus de lloguer. Del mateix destaquem que:

  1. És un indicador de mercat, no un índex social per a satisfer els residents i el dret a l’habitatge. S’ha confeccionat tenint com a única font de dades el registre de fiances de l’Incasòl. Per determinar l’Índex contempla elements físics com la situació, superfície, planta, estat de conservació, certificat energètic i antiguitat, i estableix una mitjana aritmètica entre les rendes dels habitatges de la zona de les mateixes característiques (darrers contractes, no tots els contractes de lloguer de la zona) .
  2. caràcter informatiu, això vol dir que no serà obligatòria la seva aplicació a diferència de ciutats com Berlín i París, i, per tant, no es preveuen mesures coercitives per penalitzar el seu incompliment. S’han anunciat futures mesures de caràcter positiu per promoure l’ús de l’Índex, com reduccions de l’IBI o ajuts a la rehabilitació, sense major concreció.  

Amb aquestes característiques des del Sindicat de Llogaters i Llogateres valorem l’Índex presentat com una eina insuficient per controlar l’escalada de preus dels lloguers en un moment d’elevada demanda com l’actual i on molts inversors amb ànim especulatiu estan actuant sobre el mercat del lloguer.

Creiem que l’eina presentada va molt poc més enllà de les ja existents en plataformes web immobiliàries o en la informació que ja aportava trimestralment la Generalitat sobre el mercat de lloguer en base a les dades del Registre de fiances.

Des del Sindicat creiem que és del tot necessari la creació d’una eina que sigui efectiva per afavorir l’accés a l’habitatge de forma assequible. Per això defensem que l’Índex de referència de preus de lloguer hauria de:

  1. Ser un sistema format per dades d’origen divers, no únicament el registre públic de fiances de lloguer sinó també el valor cadastral mitjà, i la necessària ponderació social que determinaria la seva accessibilitat pels veïns, com la renda familiar disponible o l’índex d’atur dels residents d’aquella àrea.
  2. Determinar els resultat com renda adequada per les rendes properes a la mitjana, renda assequible pels inferiors i renda abusiva pels superiors.
  3. Com es fa en altres capitals europees, promoure l’ús de l’Índex de forma obligatòria per aquelles àrees urbanes on la seva població resident estigui patint exclusió residencial i fenòmens de gentrificació, i a on el preu de mercat del lloguer no sigui adequat pels seus residents.
  4. Poder-se confeccionar i acordar amb la participació de les diferents administracions competents en matèria d’habitatge, Generalitat i Ajuntaments, així com pels agents socials i del sector implicats com cambres de la propietat, col·legis professionals, federació d’associacions de veïns o sindicat de llogaters.   

Contra la repressió i per una democràcia real: Vaga Social 3-O

Davant els fets ocorreguts ahir, 1 d’octubre a diferents col·legis electorals i carrers de Catalunya, el Sindicat de Llogaters i Llogateres (SLL) vol manifestar el següent:

  • No pot haver-hi mai una solució policial a un problema polític. L’especial brutalitat d’ahir per part de diferents cossos policials eleva l’autoritarisme de l’Estat a un nivell inacceptable per cap sector de la societat.
  • Des dels moviment socials sabem molt bé que legal i legítim no són la mateixa cosa. Ho vàrem aprendre amb el 15-M i la batalla contra els desnonaments de la PAH i altres col·lectius de barri. Els drets no existeixen només perquè estiguin escrits, sinó que s’han de exercir. Una vegada més s’ha demostrat que la societat, la gent activada i apoderada, va un pas per davant de les lleis: ha estat l’autoorganització de la gent, en comitès de defensa del referèndum, la que ha permès l’obertura dels col·legis defensats des de divendres a la tarda i durant tota la jornada electoral, assegurant i permetent l’execució del referèndum i el seu recompte.
  • El SLL som una organització que defensa el dret a l’habitatge mitjançant l’autorganització de les llogateres i llogaters. En formem part gent de diferents sensibilitats polítiques. Entenem, però, que davant d’aquests fets excepcionals, ni nosaltres ni ningú, no ens podem quedar al marge. Per això ens sumem a la convocatòria de vaga general de demà dia 3 d’octubre, entenent-la com una mobilització legítima davant dels greus esdeveniments ocorreguts.
  • Ara bé, la sobirania no només passa per garantir les llibertats polítiques, sobretot passa per poder garantir la base material sobre la qual es constitueix l’autonomia individual i col·lectiva dins d’una societat amb una veritable justícia social. A més de la defensa de les llibertats democràtiques, creiem que cal dotar la vaga d’un contingut social i de ruptura amb el cicle neoliberal, caracteritzat per retallades socials que han agreujat la desigualtat social existent abans de la crisi econòmica.
  • A Catalunya, la desigualtat i la falta de democràcia real no provenen només de l’explotació laboral: avui en dia, l’especulació immobiliària és una de les seves principals causes. Diguem-ho clarament: un país on la població destina la meitat del salari a pagar un lloguer és un país escanyat, sense capacitat per construir projectes de futur. És per aquest motiu que la vaga general de demà dimarts, així com totes les futures mobilitzacions en clau democràtica, han de tenir el dret a l’habitatge i a la ciutat en el centre, per tal de dotar-les d’un caràcter realment transformador.

Animem a tothom a participar de les assemblees convocades als seus centres de treball. A les escales de veïns! Als barris i als comitès en defensa del referèndum!

3-O vaga general!