Un índex de referència de preus totalment insuficient

El passat 21 de juny la Consellera Meritxell Borràs va presentar l’Índex de referència de preus de lloguer. Del mateix destaquem que:

  1. És un indicador de mercat, no un índex social per a satisfer els residents i el dret a l’habitatge. S’ha confeccionat tenint com a única font de dades el registre de fiances de l’Incasòl. Per determinar l’Índex contempla elements físics com la situació, superfície, planta, estat de conservació, certificat energètic i antiguitat, i estableix una mitjana aritmètica entre les rendes dels habitatges de la zona de les mateixes característiques (darrers contractes, no tots els contractes de lloguer de la zona) .
  2. caràcter informatiu, això vol dir que no serà obligatòria la seva aplicació a diferència de ciutats com Berlín i París, i, per tant, no es preveuen mesures coercitives per penalitzar el seu incompliment. S’han anunciat futures mesures de caràcter positiu per promoure l’ús de l’Índex, com reduccions de l’IBI o ajuts a la rehabilitació, sense major concreció.  

Amb aquestes característiques des del Sindicat de Llogaters i Llogateres valorem l’Índex presentat com una eina insuficient per controlar l’escalada de preus dels lloguers en un moment d’elevada demanda com l’actual i on molts inversors amb ànim especulatiu estan actuant sobre el mercat del lloguer.

Creiem que l’eina presentada va molt poc més enllà de les ja existents en plataformes web immobiliàries o en la informació que ja aportava trimestralment la Generalitat sobre el mercat de lloguer en base a les dades del Registre de fiances.

Des del Sindicat creiem que és del tot necessari la creació d’una eina que sigui efectiva per afavorir l’accés a l’habitatge de forma assequible. Per això defensem que l’Índex de referència de preus de lloguer hauria de:

  1. Ser un sistema format per dades d’origen divers, no únicament el registre públic de fiances de lloguer sinó també el valor cadastral mitjà, i la necessària ponderació social que determinaria la seva accessibilitat pels veïns, com la renda familiar disponible o l’índex d’atur dels residents d’aquella àrea.
  2. Determinar els resultat com renda adequada per les rendes properes a la mitjana, renda assequible pels inferiors i renda abusiva pels superiors.
  3. Com es fa en altres capitals europees, promoure l’ús de l’Índex de forma obligatòria per aquelles àrees urbanes on la seva població resident estigui patint exclusió residencial i fenòmens de gentrificació, i a on el preu de mercat del lloguer no sigui adequat pels seus residents.
  4. Poder-se confeccionar i acordar amb la participació de les diferents administracions competents en matèria d’habitatge, Generalitat i Ajuntaments, així com pels agents socials i del sector implicats com cambres de la propietat, col·legis professionals, federació d’associacions de veïns o sindicat de llogaters.