10 propostes

El Sindicat de Llogateres avança sense descans des del 2017 en la protecció de les persones llogateres, lluitant per la desmercantilització de l’habitatge i el sòl, amb l’objectiu de protegir les nostres llars i comunitats, perquè justament és allà on la vida té lloc. Fruit d’aquesta empenta, en només quatre anys el Sindicat de Llogateres ha aconseguit fer realitat molts dels objectius que va formular amb la seva fundació: aturar els fons voltors, evitar l’expulsió de les llogateres, abaixar els preus, cancel·lar deutes il·legítims, prolongar la duració dels contractes, regular els preus del lloguer al nostre país, fer efectiu el dret a una llar i a sindicar-se per salvaguardar aquest dret. En aquesta pròxima etapa actualitzem un programa per guanyar, fruit del debat col·lectiu, autònom i de base:

Hem de blindar i millorar la regulació del preu dels lloguers. La Llei 11/2020 és una fita històrica, una regulació innovadora i única, fruit del treball del Sindicat de Llogateres i de la lluita col·lectiva. Trenca amb 35 anys de neoliberalisme i de desprotecció social (des del Decret Llei Boyer de 1985), i demostra que es pot regular el preu dels lloguers. És un referent inevitable per a futures legislacions i hem d’aconseguir que els preus es referenciïn a l’ingrés de les llars per així abaixar el preu dels lloguers de manera dràstica, tenint en compte el cost de la vida i no els interessos especulatius del mercat.

punt-u

Exigim que tots els contractes de lloguer siguin automàticament renovables i així prohibir les expulsions quan finalitza un contracte. Els lloguers es renovaran automàticament al final del contracte si així ho desitja la llogatera i s’haurà d’eliminar el règim de tàcita reconducció. La ciutadania ja fa temps que reclama seguretat de tinença i cal que fem realitat aquesta demanda que ja és normalitat a la resta d’Europa. Abans la vida que els interessos rendistes.

punt-dos

Les llogateres no pagarem més honoraris abusius. Els honoraris de la gestió immobiliària, que els pagui el rendista. És una qüestió de sentit comú: qui fa l’encàrrec de comercialització d’un immoble és qui ha d’assumir-ne les despeses derivades, tal com passa a la resta d’Europa. Cal regular el paper de les immobiliàries amb normes molt clares amb l’objectiu de prohibir els abusos i les vulneracions de drets. Hem d’acabar amb els processos de selecció humiliants als quals la gent es veu obligada a sotmetre’s per accedir a un habitatge de lloguer, la discriminació cap a persones que són descartades de qualsevol possibilitat de llogar un habitatge és només explicable pel classisme dels agents immobiliaris que atempta contra els drets humans.

punt-tres

Exigim un marc legislatiu inflexible amb multitud de clàusules abusives, els sobrecostos injustificats i la manipulació que la propietat fa de la fiança. La fiança ha de ser una sola mensualitat i una mensualitat afegida en cas d’habitatges moblats, La propietat no pot retirar la fiança dipositada al registre públic sense un document que acrediti l’extinció del contracte d’arrendament i l’acord signat per arrendador i arrendatari. S’han de prohibir les garanties addicionals i que es cobrin a les llogateres assegurances d’impagament.

Les llogateres tenim dret a la lliure sindicació, negociació col·lectiva, i vaga. Qualsevol vulneració dels mateixos ha d’esdevenir una acció o clàusula nul·la en un contracte d’arrendament. A més, davant les actuals situacions de vulneració del dret a l’habitatge, i a l’espera dels canvis legislatius i les polítiques públiques que redrecin la situació, donem suport i considerem com a legítimes aquelles resistències immediates practicades pels i les llogateres, incloent-hi la permanència a l’habitatge “a precari” quan el propietari hagi rebutjat la renovació del contracte sense cap justificació i l’ocupació de propietats verticals que es trobin buides.

És urgent una recuperació dels habitatges desviats al mercat turístic i de temporada. Les administracions retornaran els més de 80.000 habitatges amb llicència turística al sistema residencial de les nostres ciutats i pobles amb problemes habitacionals. També impulsaran una legislació que ajudi a combatre els lloguers de temporada fraudulents, que s’utilitzen per evitar els contractes de lloguer obligatoris en el cas d’habitatge habitual.

Cal posar en marxa un augment exponencial del parc d’habitatge públic i protegit de lloguer. Les administracions públiques únicament promouran l’habitatge de lloguer de titularitat pública, ja que el patrimoni públic té una qualificació de protecció oficial perpètua, segons el Decret llei 17/2019. Així mateix, els promotors privats hauran de destinar la majoria del que construeixin a habitatge protegit de lloguer.

Cal satisfer el deute històric amb la societat de recuperar tots els habitatges buits, així com aquells en mans de fons voltors, bancs, fons d’inversió i grans tenidors per a un destí social. Aquest és un mecanisme fonamental per a l’ampliació del parc protegit de lloguer. Els habitatges que no passin a ser de titularitat pública i segueixin en mans de grans tenidors hauran de passar a llogar-se a un preu assequible o efectuar-se lloguers socials d’acord amb la Llei 24/2015.

Cal aplicar el Lloguer Social Obligatori (LSO) com a alternativa al desnonament de qualsevol persona en situació de vulnerabilitat. Els grans propietaris, en compliment de la llei 24/2015, han d’oferir un lloguer social a les famílies en situació de vulnerabilitat per evitar que siguin desnonades per impagament del lloguer o finalització de contracte. Però aquest deure s’ha d’estendre a qualsevol classe d’arrendador que desnona llars vulnerables. Aquesta és una responsabilitat que cal assumir fins que el nostre país no disposi d’un parc públic d’habitatge suficient. L’habitatge ha de ser un dret subjectiu, les administracions públiques tenen l’obligació de reallotjar a les persones desnonades per la impossibilitat de pagar el lloguer i les llogateres tenim dret a una defensa justa davant un procés de desnonament, on es consideri el dret a l’habitatge i no el dret a la propietat. Tanmateix, cal derogar el procediment de “desnonament exprés” establert a l’última reforma de la LEC 1/2000.

És urgent l’eliminació d’eines d’especulació financera, com les SOCIMI (Societats Anònimes Cotitzades d’Inversió en el Mercat Immobiliari) i altres tipus de societats que compten amb grans exempcions tributàries. Són un exemple d’injustícia fiscal (bonificació de l’impost de transmissions, exempció de l’impost de societats, etc.), que han contribuït a disparar els preus i augmentar el nombre d’expulsions a les nostres ciutats i pobles.

 

 

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.
Política de cookies

Tanca