Un forat a la llei
Durant la negociació de la Llei Estatal pel Dret a l’Habitatge vam aconseguir, entre d’altres, que els honoraris de les immobiliàries no els hagin de pagar més les llogateres (aquest aspecte va entrar en vigor immediatament després de l’aprovació de la llei) i que Catalunya pogués tornar a regular el preu dels lloguers.
La regulació dels lloguers de temporada, però, va ser una de les nostres demandes que van quedar fora. El PSOE es va negar a incloure’ls i, en canvi, va assumir el tebi compromís de simplement “constituir un grup de treball per avançar en una proposta normativa”.
Aquest grup ja ha estat creat i s’ha reunit dues vegades. Tot i que el Sindicat de Llogateres hi hem participat, és un espai on els agents de la patronal immobiliària estan totalment sobrerrepresentats: està clar que la Cambra de la Propietat, el Col·legi d’Administradors de Finques, el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària i la CEOE vetllen pel negoci immobiliari i no pas pel dret a l’habitatge. Per això volen seguir especulant amb els lloguers de temporada i d’habitacions.
Què són els lloguers de temporada?
Són contractes pensats exclusivament per a les persones que necessiten cobrir una necessitat temporal d’habitatge, sense que aquest constitueixi el seu domicili habitual. Se sol dir que van dels 31 dies als 11 mesos, tot i que realment poden tenir una durada més llarga. En teoria, estan pensats per a situacions molt concretes, com ara quan et fan obres a casa o t’has de desplaçar a una altra ciutat uns mesos per rebre assistència mèdica.
Per què cal regular-los?
Ara mateix fer contractes de temporada és un mecanisme que fan servir arrendadors i immobiliàries per esquivar la regulació de preus dels lloguers i els mínims que estableix la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU).
És a dir, d’una banda la LAU obliga que els contractes d’arrendament d’habitatge tinguin una durada mínima de 5 o 7 anys, limita les pujades de preu durant el contracte a la inflació, prohibeix cobrar els honoraris de la immobiliària al llogater, estableix uns mesos de preavís per donar el contracte per finalitzat, limita la fiança que et poden demanar i fixa també preus màxims en les zones amb mercat d’habitatge tens. Però, d’altra banda, l’arrendador pot fer contractes curts sense topall de preus i podent cobrar els honoraris a l’inquilí. Els contractes de temporada permeten expulsar el llogater al cap de pocs mesos o apujar el preu cada any.
Bàsicament són contractes escombraria: provoquen inestabilitat residencial, incertesa, desprotecció i angoixa. Generen una situació d’escassetat fictícia: si sempre estàs a punt de perdre la casa, potencialment sempre has de buscar pis, la qual cosa busca augmentar la competició entre inquilins. A més, aquesta desregulació provoca incentius perquè els arrendadors vulguin utilitzar els contractes de temporada en comptes dels de lloguer d’habitatge.
Però és important deixar clar que fer un contracte de temporada a una persona que fa d’aquell pis el seu habitatge habitual és del tot fraudulent. És com si una empresa, per evitar respectar els drets d’un treballador, falseja la relació i fa veure que és un autònom.
I els lloguers d’habitacions?
Amb el lloguer d’habitacions passa quelcom semblant. Gairebé no té cap regulació específica i no es regeix pels mínims del lloguer d’habitatge: no hi ha durada mínima, regulació de preus, prohibició de cobrar els honoraris al llogater, etc.
Sembla evident que si tu estàs llogant una habitació, amb el dret a utilitzar la cuina, el lavabo i la resta d’espais comuns, allò és un habitatge. Hauries de tenir, per tant, les garanties i drets que tens amb un lloguer d’habitatge. Però això, ara mateix, no és així.
Què proposem fer?
La nostra proposta passa per reconèixer tots els drets i aplicar les regulacions del lloguer d’habitatge habitual també per al llogater temporal i d’habitacions. És a dir, que els contractes de temporada i d’habitacions també se sotmetin a la regulació de preus, a la prohibició de cobrar honoraris, etc.
A més, per evitar els falsos lloguers de temporada, cal que la temporalitat del contracte estigui explícitament justificada en el contracte i sigui responsabilitat de l’arrendador demostrar aquesta necessitat.
Aquesta regulació tindria un efecte doblement positiu. D’una banda, es reconeixen els mateixos drets per als llogaters independentment de la modalitat de contracte. De l’altra, els arrendadors perden els incentius per fer contractes de temporada o d’habitacions: ja no serveixen per saltar-se la regulació de preus o per estalviar-se els honoraris de la immobiliària.
Hi ha canvis normatius senzills que poden sotmetre tots els lloguers a aquesta regulació i que poden suposar una millora molt important per a l’efectivitat de la regulació de preus i, en definitiva, per a la tranquil·litat de la gent llogatera.