La Begoña i el Luiz son dos veïns de Barcelona als que, fa pocs mesos, van intentar expulsar de casa seva. A continuació ens expliquem com van aconseguir quedar-se gràcies al suport de les diferents associacions que defensem l’habitatge com un dret, no una mercaderia.
“Fa 5 anys la meva parella i jo vam decidir deixar de compartir pis per tal de començar una nova etapa on poguéssim construir la nostra llar. Ens va costar trobar-ne un que s’ajustés al nostre pressupost, fins que vam trobar aquest, de 47m2m al barri de Sagrada Família a Barcelona, per 550€. El pis estava sense mobles ni electrodomèstics, i necessitava algunes reformes. De fet, durant el primer mes no vam poder començar-hi a viure perquè els subministres no estaven donats d’alta; el meu marit va fer tota la instal·lació elèctrica, vam arreglar les parets, el sostre, les portes… A canvi, ens van prometre una carència, així que vam pensar que valia la pena (és cert que en aquell moment era “normal” que el llogater reformés, o al menys millorés, l’habitatge).
A principis d’aquest any ens van avisar que el contracte finalitzava, i que teníem 30 dies per abandonar el pis, tot i que si volíem renovar podíem posar-nos en contacte amb l’agència immobiliària. Tot i semblar una noticia “no tan dolenta” (ja que hi havia la possibilitat de negociar), en realitat s’estaven aprofitant de nosaltres, ja que el nostre contracte – anterior a la LAU/2013- permetia renovar 3 anys més sense la necessitat de redactar-ne un de nou.
El primer que vam fer va ser posar-nos en contacte amb el Sindicat de Llogaters i Llogateres de Barcelona per tenir informació i saber com podíem o havíem d’actuar. El primer contacte amb el sindicat, a través de l’assemblea Ens Quedem, ens va servir per calmar-nos, asserenar-nos i prendre perspectiva per pensar i no precipitar-nos. És fàcil caure en la trampa, ja que en rebre una notícia així el primer que penses és que en un mes has de deixar el pis i que no hi ha res amb un preu assequible en tota l’àrea metropolitana.
A l’assemblea Ens Quedem vam conèixer altres llogaters que van compartir la seva experiència i gràcies a l’assessorament del sindicat vam conèixer els nostres drets. Amb tot això, i juntament amb el suport de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), vam aconseguir negociar; el que anava a ser una pujada inicial de 250€ es va convertir finalment en una de 100€. Les reunions van ser sempre amb la immobiliària, la part més beneficiada, i mai amb els propietaris. També vam estar negociant fins l’últim moment per evitar clàusules abusives que ens exigia l’agència, com el fet de tornar-nos els diners de la fiança més tard del que permet la llei o el pagar al voltant de 800€ en concepte d’honoraris.
Finalment estem contents perquè després d’un mes llarg vam aconseguir continuar al pis, amb els nostres veïns –amb els qui tenim bona relació- amb el barri i, en definitiva, amb la llar que vam decidir construir. Hem aconseguit un preu de lloguer que, inclús en el cas de quedar-nos tots dos a l’atur, podem seguir pagant”.
Begoña Pons