Els sindicats de llogateres temem que la regulació de lloguers proposada en el marc de la Llei Estatal pel Dret a l’Habitatge sigui una regulació fantasma, és a dir, una regulació que no es pugui aplicar en la realitat.
Més enllà de les negociacions en curs que podrien millorar o empitjorar la norma (definició de grans propietaris, aplicació en habitatges de nova entrada al mercat…), ara mateix el redactat proposat té una barrera clau que faria inaplicable la regulació a la immensa majoria de les ciutats espanyoles: els criteris per declarar que una zona té un “mercat d’habitatge tens”.
La proposta sortida del Consell de Ministres, fa uns mesos, estableix que la regulació només es podrà aplicar en les zones considerades de mercat tens, i alhora estableix uns criteris enormement restrictius per definir que una zona té aquest mercat tens: que el preu de l’habitatge hagi pujat de mitjana dos punts per sobre que l’IPC, i que la càrrega mitjana destinada als habitatges superi el 30% de la renda mitjana de les llars.
En el marc de les negociacions amb els grups parlamentaris, la premsa s’ha fet ressò que el Govern estaria disposat a modificar aquest requisit: per ser una zona de mercat tens, caldrà que el preu de l’habitatge hagi pujat de mitjana dos punts per sobre que l’IPC. Però això no és cap solució.
En un context inflacionari com l’actual, el criteri ‘IPC+2’ faria que la regulació fos fantasma en 44 de les 51 capitals de província espanyoles. Si el text s’aprova amb el redactat actual, no hi hauria regulació dels lloguers a Barcelona, ni a Girona, ni a Tarragona, ni a Lleida, ni a cap de les següents capitals: Madrid, Almeria, Córdoba, Granada, Huelva, Jaén, Màlaga, Sevilla, Zaragoza, Oviedo, Palma, Las Palmas de Gran Canaria, Santa Cruz de Tenerife, Santander, Ávila, Burgos, León, Palencia, Salamanca, Segovia, Soria, Valladolid, Zamora, Albacete, Ciudad Real, Guadalajara, Toledo, Castelló de la Plana, Vitoria, Sant Sebastián, Bilbao, Badajoz, La Coruña, Lugo, Pontevedra, Logroño, Melilla, Murcia, Pamplona i Huesca.
En aquest mapa, es mostren en gris les províncies que, en la conjuntura econòmica actual, tindrien una capital de província sense regulació de lloguers. En taronja, les províncies que tindrien una capital on sí que s’aplicaria la regulació.
Hi ha alternatives per fer la declaració de mercat tens, com ara:
– Que només faci falta un dels dos requisits i, per tant, que siguin zones tenses totes aquelles on el cost mitjà de l’habitatge superi el 30% de la renda mitjana de les llars.
– Que s’agafi de referència l’Índex de Garantia de Competitivitat (IGC) en lloc de l’IPC, i el criteri per ser zona tensa passi a ser ‘IGC+2’.
En qualsevol cas, els criteris de declaració d’àrea tensa han de donar resposta a totes les ciutats i pobles on les llogateres estan escanyades per aquest mercat especulatiu.
Davant del risc que s’aprovi una llei amb aquest gran forat, els sindicats de llogateres exigim al Govern espanyol que aclareixi públicament, en els propers dies, que la Llei Estatal pel Dret a l’Habitatge garantirà una regulació de lloguers real i aplicable a totes les ciutats amb problemes d’accés a l’habitatge.