Les llogateres van interposar una denúncia col·lectiva després d’estar 39 dies sense ascensor i en el marc d’un procés d’expulsions forçoses per part de l’empresa que va adquirir la finca fa un any
El jutjat d’instrucció 32 de Barcelona ha admès la denúncia col·lectiva presentada per les llogateres del carrer Concòrdia 41 juntament amb el Sindicat de Llogateres i el Col·lectiu Ronda contra el fons voltor Urbe Enginova. Es tracta de la segona denúncia penal col·lectiva per assetjament immobiliari a tot l’Estat espanyol. Les veïnes de la finca van interposar la denúncia per assetjament a mitjans de novembre, després d’haver estat 39 dies sense l’ascensor operatiu. Aquest fet va impossibilitar que diverses d’elles, amb mobilitat reduïda, poguessin sortir del pis durant aquest període. Les llogateres ja fa un any que estan organitzades amb el Sindicat de Llogateres i el Sindicat de Barri de Poble Sec, quan es van assabentar que aquest fons havia comprat el bloc sencer i volia fer-les fora de casa el més aviat possible.
A la denúncia d’assetjament, les llogateres indiquen la manca de responsabilitat envers el manteniment de la finca i l’abandonament dels deures legals que corresponen a la propietat com respondre els correus dels veïns, el manteniment de la neteja i les reparacions. Tota una estratègia deliberada per part d’Urbe Enginova per fer fora les llogateres, a la que s’afegeix la contractació d’una empresa de “desokupació” per pressionar i intimidar els veïns i provocar l’abandonament dels seus pisos en contra de la seva voluntat.
50 dies sense poder sortir de casa
El 6 d’octubre es va espatllar l’ascensor de la finca, la qual cosa va impedir la mobilitat de les persones grans i les persones amb dificultats de mobilitat. Quan es va trencar, les llogateres van sol·licitar a la propietat la seva reparació, però davant la manca de resposta van contactar elles mateixes amb l’empresa de manteniment. Aquesta va enviar el 8 d’octubre un pressupost de 2.000 € a la propietat, amb les veïnes en còpia, assegurant que l’avaria es podria resoldre en quinze dies. Passades dues setmanes sense resposta, les llogateres van enviar un burofax reclamant explicacions. La propietat només va contestar 35 dies després que l’ascensor deixés de funcionar, al·legant que es feia un canvi d’empresa de manteniment, informació que les veïnes van contrastar amb l’empresa original i que no constava com a certa.
En un bloc on pràcticament la meitat dels pisos són de la borsa de lloguer social de l’Ajuntament, és a dir, on les famílies travessen problemes vulnerabilitat econòmica i social, la situació els últims mesos es va tornar insostenible. La salut física i mental de les llogateres s’ha vist perjudicada, amb cancel·lacions de vacunacions o visites mèdiques pel seguiment de malalties cròniques. La denúncia incorpora els informes corresponents dels metges de capçalera que moltes de les veïnes de bloc que proven aquest dany davant el qual la propietat no ha mostrat més que indiferència. L’ascensor va tornar a funcionar el 25 de novembre, després de cinquanta dies. Un cop la demanda ja havia estat interposada.
Posar fi a les expulsions i l’assetjament amb una llei al Congrés
El cas de Concòrdia posa en relleu la necessitat de protegir qui viu de lloguer davant les expulsions i l’assetjament dels arrendadors. En aquest sentit, al febrer es votarà un decret al Congrés dels Diputats que incorpora una pròrroga obligatòria de tres anys en els contractes i que seria determinant per garantir l’estabilitat de les llogateres de Concòrdia. A més, el decret incorpora una mesura clau per fer front a l’abandonament dels deures legals de la propietat envers el manteniment: la possibilitat que les llogateres executin les reparacions i es descomptin els costos de la renda. Aquestes mesures garantirien que situacions com la de Concòrdia no deixin persones vulnerables sense serveis bàsics ni drets reconeguts.
Aquesta denúncia penal feta col·lectivament per un cas d’assetjament immobiliari és la segona acceptada a tràmit en tot l’Estat espanyol després que un jutjat de Madrid acceptés un cas semblant al carrer Tribulete. Això n’és una mostra de com les llogateres cada cop són més conscients de la necessitat d’organitzar-se i plantar cara als especuladors que han creat l’actual crisi habitacional a les nostres ciutats.