Les vagues del lloguer, una expressió pel Dret a l’habitatge

Reproduïm aquest article aparegut originalment a  Blog de Ciudad y Urbanismo

Per Xavi Anzano

La vaga, entesa com a desobediència o insubmissió, és l’últim recurs de mobilització i lluita no violenta que pot utilitzar un col·lectiu contra un poder que actua en contra de la seva dignitat. S’associa amb moviments polítics, com a resposta a abusos del poder establert per falta de llibertats, per motius nacionalistes, pacifistes… Però és en el desenvolupament i consolidació dels drets socials on la vaga adquireix una importància fonamental com a eina de defensa de la ciutadania. Mitjançant vagues i mobilitzacions hem impulsat drets socials avui indiscutibles com el treball, l’educació, la sanitat o les pensions, i amb aquestes mateixes eines ha defensat aquests drets quan s’han vist amenaçats.

En la lluita pel Dret a l’habitatge tenim experiències recents de desobediència i insubmissió que han aconseguit una important repercussió. Parcialment han aconseguit els seus objectius, però en qualsevol cas han representat i marcat un punt d’inflexió en la concepció de la societat del Dret a l’habitatge. Serien exemple d’això els moviments de resistència contra desallotjaments forçosos, a Espanya la pròpia Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, o els col·lectius, famílies i persones que ocupen sense títol legal un habitatge buit.

En l’àmbit del lloguer també s’ha recorregut a la vaga per defensar el Dret a l’habitatge. I quan s’ha fet tant en el passat com recentment, ha estat perquè s’han donat una sèrie de condicions que no han deixat una altra opció a la ciutadania afectada. Podríem pensar que, si comparem les vagues de lloguers de Buenos Aires el 1907, Barcelona 1931, Varsòvia 2010, Londres 2016 o Gran Canària 2016, no haurien d’haver-hi moltes similituds ja que afecten a col·lectius, societats i èpoques diferents. Però per contra les causes i efectes que les provoquen, les reaccions posteriors o els agents implicats són i tenen comportaments molt similars.

vaga 1931
Repressió a la vaga de inquilins de Barcelona. 1931

Les causes principals que s’han donat en aquests exemples han estat la carestia de vida, la precarietat social, la desocupació, la pujada de lloguers, l’especulació immobiliària, uns habitatges en mal estat, una regulació del lloguer que no protegeix a l’arrendatari i la falta d’habitatge assequible o protegida de lloguer. En el cas de Buenos Aires al 1907, els habitatges on residien de lloguer part de la població obrera més precaritzada, fonamentalment immigrants europeus, van ser afectades per un impost municipal que els seus propietaris no van dubtar a traslladar als arrendaments. A la Barcelona de 1931 milers de treballadors immigrants d’altres zones d’Espanya malvivien amuntegats en habitatges en mal estat i molts estaven en situació de desocupació. A la Varsòvia de 2010 la població més vulnerable va sofrir la privatització del parc públic d’habitatge que encara que estava en un estat ruïnós va comportar pujades de fins al 300%. A Gran Canària al 2016, els afectats van ser una comunitat d’immigrants africans, alguns en situació irregular, que residien en infrahabitatges per preus abusius. Aquell mateix any a Londres eren els estudiants universitaris els que van actuar enfront de l’increment de les taxes dels seus estudis, al seu precari accés al mercat laboral i a l’increment dels preus de lloguers per als estudiants. En tots aquests casos ens trobem amb models urbanístics i legals que no limiten, sinó que encoratgen, l’especulació sobre l’habitatge i que per contra no protegeixen, o ho fan molt lleument, el dret dels inquilins a un habitatge digne. A més les administracions competents no disposaven o no havien impulsat el necessari parc d’habitatges de lloguer assequible. En qualsevol cas els afectats són col·lectius precaritzats que reclamen dignitat per a les seves vides.

Inquilinos-gran-canaria

Els efectes sobre les afectades per aquestes situacions: desnonaments per impagament de les abusives rendes de lloguer, processos de gentrificació, expulsió de residents a altres àrees urbanes i situacions generalitzades de pobresa energètica que comporten el no gaudi d’un habitatge digne a més dels problemes de salut derivats. Així a la Barcelona del 1931 o a la Varsòvia deal 2010 es van multiplicar els desnonaments. A Gran Canària, Varsòvia i Londres les males condicions dels habitatges comportaven greus problemes de salubritat per als seus habitants.

Davant aquestes situacions van ser sindicats de treballadors o estudiantils, associacions de veïnes, d’inquilines o moviments de base els impulsors de la reacció dels afectats. A Buenos Aires en 1906 la Federació Obrera Regional Argentina, formada per socialistes i anarquistes, va crear la Lliga de lluita contra els alts lloguers i impostos, que va donar empara a les comunitats d’inquilins (conventillos), que es van declarar en vaga de pagament de lloguers. A Barcelona el 1931 va ser l’anarquista CNT mitjançant el Comitè de Defensa Econòmica del Sindicat de la Construcció la que va cridar a la vaga dels lloguers. A Varsòvia el 2009 veïns afectats per la privatització dels seus habitatges van crear el Comitè de Defensa d’Inquilins des d’on convoquen assemblees al barri i recolzaven a altres afectats, i el 2010 el sindicat anarquista ZSP va convocar una vaga de lloguers en els habitatges afectats per les privatitzacions. A Gran Canària el 2016 va ser la Federació Anarquista de Gran Canària la que va recolzar als residents afectats per les amenaces de desnonament d’un propietari a respondre mitjançant la denúncia i la suspensió del pagament de rendes. I el mateix any a Londres el col·lectiu d’estudiants “UCL FreeEducation” va iniciar la campanya “Cut the Rent” amb la qual 150 estudiants van deixar de pagar el lloguer.

Polònia. Lluita llogatera
Polònia. Lluita llogatera contra l’assetjament.

Les reaccions i conseqüències a aquestes mobilitzacions no van ser tan homogènies com les seves causes, encara que la repressió per part del poder judicial i executiu va ser similar, almenys en les vagues que van ser contemporànies. Així a Buenos Aires durant la vaga de 1907 va ser assassinat un militant per les forces d’ordre públic. A Barcelona el 1931 igualment els desnonaments es van fer més violents i l’acció policial va causar la mort de 18 persones a més de centenars de detencions i processaments. Les vagues de Varsòvia, Londres o Gran Canària no han tingut les mortals conseqüències de la repressió del segle passat, però el poder judicial i les forces d’ordre públic sempre actuen de forma contundent sobre la base de la legislació i autoritat donada, especialment quan entenen que es desobeeix a algun dels principis generals del sistema. I la propietat privada ho és. Així per exemple Ruymán Rodríguez, un dels líders de la vaga de Gran Canària, va ser detingut i acusat d’un delicte de resistència, o la condemna a presó que va sofrir el líder polític polonès Piotr Ikonowicz per la seva participació en mobilitzacions davant desnonaments. I és que l’Estat, encoratjat pel poder econòmic de la propietat, no és indiferent davant les importants repercussions d’aquestes mobilitzacions que encara iniciant-se de forma aïllada s’estenen quan la precarietat està generalitzada. Així va ocórrer a Buenos Aires el 1907 on inicialment un únic “conventillo”, una comunitat formada per 130 famílies, es va declarar en vaga de lloguers, però aquesta es va estendre durant tres mesos per altres municipis de la província de Buenos Aires com Avellaneda, Rosario, Badia Blanca, Mar de Plata i La Plata i també a altres Províncies com Mendoza o Còrdova, sumant-se a ella més de 700 “conventillos” el que va representar una participació propera a les 100.000 persones en les mobilitzacions. O a l’abril de 1931 al barri de la Barceloneta de Barcelona, lloc on s’inicia la vaga de lloguers i que fins a desembre d’aquest mateix any se sumen molts barris populars de la ciutat com Sants, El Clot, Poblenou… i s’estén a ciutats limítrofes com a L’Hospitalet o Santa Coloma de Gramenet, amb un seguiment segons la CNT, d’entre 50.000 i 100.000 llars. També l’èxit de les mobilitzacions dels veïns i veïnes d’un edifici d’habitatges que anava a ser privatitzat a Varsòvia el 2009 fa que el Comitè de Defensa dels Inquilins creat per ells sigui la plataforma necessària juntament amb el sindicat ZSP per estendre la Vaga de lloguers el 2010 i 2011 a altres edificis en la mateixa situació. I finalment al gener de 2016 a Londres 150 estudiants de la UCL allotjades en les seves residències inicien una vaga de lloguers, al maig ja són més d’1.000 les que la secunden i amb el suport de la Radical Housing Network, xarxa d’activistes pel dret a l’habitatge de Londres, i dels principals sindicats estudiantils. La vaga s’estén a altres universitats de Londres com Goldsmiths, Roehampton i el Courtauld Institute.

llogaters-varsovia
Varsòvia. Llogateres contra la privatització de blocs socials

Aquests exemples de vagues de lloguers, que han tingut un seguiment molt important entre els afectats, sempre han representat un punt d’inflexió. La vaga de lloguers de Buenos Aires de 1907 plantejava a més de reformes laborals, rebaixes del 30% dels lloguers, habitatges en millor estat i garanties en els desallotjaments, i va aconseguir que bona part dels propietaris accedissin a rebaixar els lloguers, però sobretot va crear un nou espai reivindicatiu que a través de la Lliga Pro Rebaixa de Lloguers va introduir el dret a l’habitatge al debat polític al mateix nivell que els drets laborals bàsics. Al cap i a la fi la població afectada era la mateixa, el proletariat més precaritzat. Un bon exemple d’aquesta conseqüència política es va donar a la província argentina de Mendoza on el 1916 per primera vegada una Constitució fa referència al dret a l’habitatge [1]. La vaga de Barcelona de 1931 malgrat la seva dilació i resistència a la dura repressió governativa, no va obtenir els resultats desitjats pels inquilins afectats, principalment una rebaixa del 40% dels lloguers, sí que alguns propietaris van rebaixar els lloguers. La reacció i solidaritat popular va fer possible parar molts desnonaments però sobretot va replantejar les polítiques públiques de construcció d’habitatge social de la incipient República Espanyola i de la Generalitat de Catalunya. A més els inquilins van passar a autoorganizar-se en associacions com la Unió d’Inquilins o L’Associació de veïns i llogaters de Catalunya, que van estar operant fins a la derrota republicana en la Guerra Civil de 1939. El 2011 a Varsòvia es van aconseguir frenar desnonaments, el reallotjament d’inquilins en habitatges en millor estat i, encara que poques privatitzacions d’edificis d’habitatges es van aconseguir parar, el Parlament va rebutjar una segona llei que encara liberalitzava més el mercat d’habitatge. El Comitè de Defensa d’Inquilins continua treballant recolzant a altres veïns de Varsòvia i de la resta de Polònia. El 2016 la mobilització de la comunitat de 16 habitatges d’un edifici de Gran Canària, va aconseguir mitjançant l’amenaça de denúncia i de vaga de lloguers que la propietat acceptés formalitzar els contractes d’arrendament, millorar l’habitabilitat de l’edifici, rebaixar els lloguers i renunciar a reclamar endarreriments de rendes anteriors. Aquesta victòria va animar a part dels seus participants a impulsar el Sindicat d’Inquilins de Gran Canària que el gener de 2017 va anunciar la seva fundació. També van ser un èxit els resultats de la vaga de lloguers de Londres d’aquest mateix any, el rectorat de l’UCL es va comprometre a millorar els allotjaments, congelar els lloguers de forma general i rebaixar-los als estudiants amb menys recursos, dotant per a això un fons de 350.000 lliures com a ajudes per a aquest any i de 500.000 lliures per al següent, i a no reclamar les rendes impagades durant la vaga. Aquest exemple està animant a mobilitzacions futures a Londres, una de les ciutats amb lloguers més elevats d’Europa.

Totes aquestes experiències demostren que davant la passivitat de les administracions públiques per atendre les necessitats bàsiques de la ciutadania més precaritzada, aquesta s’organitzarà o es deixarà guiar per moviments de base per poder defensar drets fonamentals com el de l’habitatge. És significativa en aquests exemples la rellevància de la població immigrant com a principal afectada d’un mercat de lloguer abusiu, igualment és destacable la sempre presencia de moviments llibertaris en l’articulació d’aquestes vagues. Els governs competents en matèria d’habitatge han de promulgar lleis que fomentin el lloguer com una opció digna. Per a això també hauran de regular aspectes crítics com la seva accessibilitat i assequibilitat. Complementàriament les administracions també han de dotar-se d’un ampli parc públic de lloguer alhora que afavoreix altres fórmules de promoció d’habitatge social col·laboratiu.

Xavier Anzano és professor col·laborador en el màster universitari de Ciutat i Urbanisme i és membre del Sindicat de Llogaters i Llogateres

 

Notes

  1. Constitución de la Provincia de Mendoza de 1916. Art. 45: “La Legislatura dictará una ley de amparo y reglamentaria del trabajo de las mujeres y niños menores de dieciocho años, en las fábricas, talleres, casas de comercio, y demás establecimientos industriales, asegurando, en general, para el obrero, las condiciones de salubridad en el trabajo y la habitación.”

Enllaços bibliografia

  1. La huelga de inquilinos de conventillos de 1907. Silvina Pascucci. Cartelera de Historia.
    https://carteleradehistoria2.wordpress.com/2009/08/17/la-huelga-de-inqulinos-de-conventillos-de-1907-por-silvina-pascucci/
  2. La huelga de inquilinos de 1907. Felipe Pigna. El-historiador.com.ar
    http://www.el-historiador.com.ar/articulos/republica_liberal/la_huelga_de_inquilinos_de_1907.php
  3. Huelga de los inquilinos, historia de los conventillos de Buenos Aires. Claudio Pellini. Historiaybiografias.com
    http://historiaybiografias.com/conventillos1/
  4. La huelga de alquileres y el comité de defensa económica. Manel Aisa. Ed El Lokal
  5. El día que los barceloneses dejaron de pagar el alquiler. Clara Blanchar. El País
    http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/08/16/catalunya/1439744036_549759.html
  6. Inquilinos en huelga en Varsovia. Sebastián Frei. Diagonal
    https://www.diagonalperiodico.net/global/inquilinos-huelga-varsovia.html
  7. Polonia: ¡A la cárcel por defender a jubilados arrojados a la calle!. Stefan Bekier. Sinpermiso.info
    http://www.sinpermiso.info/textos/polonia-a-la-crcel-por-defender-a-jubilados-arrojados-a-la-calle
  8. Ciento cincuenta estudiantes lanzan una huelga de alquileres en Londres. Thomas Youngman. Diagonal
    https://www.diagonalperiodico.net/global/29271-ciento-cincuenta-estudiantes-londinenses-lanzan-huelga-alquileres.html
  9. Estudiantes, alquileres, huelga y victoria. Todoporhacer.org
    https://www.todoporhacer.org/estudiantes-alquileres-huelga/
  10. Huelga de alquileres. FAGC. Regeneraciónlibertaria.org
    https://www.regeneracionlibertaria.org/huelga-de-alquileres
  11. Nace el Sindicato de Inquilinos de Gran Canaria. Revista Nada.
    https://revistanada.com/2017/01/27/nace-el-sindicato-de-inquilinos-de-gran-canaria/

 

Debat públic. Què diuen els partits sobre l’habitatge?

Els partits polítics están de campanya. Però, què diuen els seus programes sobre el problema de l’habitatge? Quines solucions ens proposen?

El pròxim dilluns tenim una cita a la UB per debatre l’emergència llogatera que vivim. Comptarem amb la presència de representants polítics i analitzarem les seves postures en materia d’habitatge de cara al 21D. La nostra està clara: autorganització i lluita!

 

Us esparem el dilluns a les 19h a l’Aula Magna de la UB Raval.

Debat-partits-politics

“És urgent regular de debò el preu del lloguer” – Entrevista

Reproduïm l’entrevista feta a la nostra companya Marta Ill per al Punt-Avui

Llogatera a Gràcia
Marta Ill és politòloga i té 26 anys. Des de fa un any, comparteix amb dues persones més un pis de 50 m² a Gràcia, barri on l’expulsió veïnal derivada de l’increment dels preus del lloguer està a l’ordre del dia. Ells paguen 700 euros al mes i encara els queden dos anys de contracte. “Per a una persona jove, com jo, el lloguer és l’única possibilitat”, explica. El Sindicat de Llogaters s’ha fixat com a objectiu convertir-lo en una opció digna. “Ho serà quan realment ens permeti fer projectes de vida”, subratlla Ill.

L’expulsió de veïns dels barris a causa d’augments inassumibles del preu del lloguer és una realitat ben coneguda a Barcelona, que no es pot dissociar de la precarització de les condicions laborals. Ara bé, cada cop són més les iniciatives populars nascudes per defensar el dret a l’habitatge. La ciutadania s’està organitzant des dels barris, però també en l’àmbit de tota la ciutat i, fins i tot, finca a finca. En aquest context s’emmarca el naixement del Sindicat de Llogaters, que es va presentar fa gairebé mig any després de mesos de treball d’activistes i entitats compromeses amb els drets socials. Marta Ill ve del col·lectiu Desllogades, sorgit la tardor del 2016 per fer “una campanya d’agitació” i crear consciència sobre la bombolla del lloguer. Ella va donar suport al projecte des del moment de la seva creació i ara és una de les portaveus.

Per què va néixer el Sindicat de Llogaters?
La necessitat més òbvia té a veure amb els problemes amb què topen els llogaters de la ciutat, que són fonamentalment dos: el fet de no poder accedir a un habitatge o bé de no poder mantenir-se com a inquilins. El sindicat neix amb la voluntat d’organitzar-nos i de crear un front comú fort que pugui plantar cara directament a la propietat organitzada i mantenir converses amb l’administració pública en tots els àmbits, des del local fins a l’europeu.

Què ha provocat la bombolla del lloguer?
El mercat immobiliari té les seves pròpies dinàmiques, però és evident que no es pot deslligar de la qüestió del turisme. Tot plegat s’està posant sota el paraigua dels processos de gentrificació i de mercantilització de la ciutat. Ara bé, no és un problema únicament de Barcelona, sinó que té abast internacional. La causa fonamental és la financerització de l’habitatge, que s’ha convertit en l’actiu financer més important per al capital internacional. Hi ha una altra qüestió. Aquí venen molts fons voltor de capitalitat estrangera, però alhora hi ha propietaris amb grans herències i fortunes que tenen propietats verticals i que actuen de manera irresponsable amb la comunitat. Això també forma part del problema. L’única manera de solucionar-ho és veure que l’habitatge és un dret, no una mercaderia, i que hem de posar-nos tots a treballar perquè és una qüestió de comunitat política. No és que els llogaters tinguem un problema, sinó que el problema és de tota la societat.

Quines són les mesures que cal prendre de manera més urgent?
La primera és limitar el preu del lloguer. La Generalitat ha fet un índex de referència de preus que no ens agrada perquè és orientatiu i no pas d’obligat compliment. Per tant, no és vinculant ni transformarà la realitat, és una eina informativa. És urgent que hi hagi una regulació, de debò, dels preus del lloguer i que no estigui basada només en els preus actuals del mercat, sinó que també tingui en compte indicadors socials. Tothom ha de poder tenir accés a un habitatge sigui quina sigui la renda disponible. D’altra banda, és imprescindible allargar els contractes. Entenem que la durada de tres anys que estableix la LAU [la llei estatal d’arrendaments urbans] fomenta que el mercat de lloguer sigui encara més volàtil i insegur per als inquilins. Volem que el lloguer sigui una opció d’habitatge digna i estable i, per això, proposem que la durada dels contractes sigui de sis o dotze anys en funció de si el propietari és petit o gran tenidor. La renovació, a més, ha de ser automàtica. Cal derogar la LAU i fer una nova llei que realment garanteixi el dret a l’habitatge.

I, en l’àmbit municipal, quines són les assignatures pendents?
Hi ha coses que, des del nostre punt de vista, han anat lentes, com ara el registre d’habitatges buits, que continuem esperant. Poder mobilitzar aquests habitatges i que siguin de lloguer social és una demanda molt dirigida a l’Ajuntament. La construcció d’un parc públic d’habitatge també és competència seva i, tot i que considerem que s’estan fent passos en aquesta direcció, estem molt lluny d’aconseguir els percentatges que ens agradarien. Volem que l’habitatge que estigui sota el seu control sigui únicament de lloguer públic. El marge d’actuació de les administracions, malgrat tot, és lent i el problema és que no hi ha temps perquè els contractes de lloguer estan finalitzant i hi ha llogaters que es veuen obligats a marxar de casa. Més que pressionar les administracions, tenim la necessitat d’actuar directament, d’incidir sobre el mercat, amb la potència que puguem guanyar com a organització.

Quants afiliats té ara el sindicat?
Ara en som un miler. La principal via de filiació ha estat la campanya de micromecenatge que vam engegar per poder iniciar l’activitat. Hi ha gairebé 900 cofinançadors i hem obtingut 36.000 euros. Altres persones s’han afiliat a través del nostre web . La quota ordinària és de 30 euros anuals, però també n’hi ha una de social, de 15 euros. Hi ha, a més, una quota de suport, per sobre dels 50 euros. El que està fent el sindicat, i per això cal una base econòmica sòlida, és dotar-se de serveis jurídics i tècnics d’intermediació per poder donar respostes a les consultes d’aquest tipus. Estem tancant convenis amb cooperatives de professionals –advocats i tècnics arquitectes– que donen suport al sindicat i cobraran per sota del preu de mercat. Intentarem optimitzar al màxim els recursos. La majoria de demandes, malauradament, no tenen una solució tècnica nítida, sinó que el problema és estructural. Moltes de les coses que estan passant estan permeses per la llei, de manera que el marge d’actuació dels advocats és escàs. Es tracta d’utilitzar aquesta força per crear estratègia i fer assessories col·lectives, que permetin una organització més dirigida cap a la política. És a dir, centrada en pressionar l’administració i les organitzacions propietàries.

A què dona dret la filiació?
Dona dret a sessions d’assessorament, que poden ser individuals o col·lectives en funció del cas. L’objectiu de la filiació és, sobretot, donar suport a una organització que s’ha de poder mantenir en el temps i la idea és generar una força col·lectiva i política que tingui un impacte de transformació per a tothom. No es tracta només d’obtenir beneficis per als afiliats, sinó que estem parlant de com funcionen les ciutats i de quines persones tenen dret a viure-hi i quines no. El 4 de novembre farem la primera assemblea d’afiliats per decidir quina direcció pren el sindicat, que encara no té una seu fixa. Estem buscant un espai i, mentrestant, hem activat un punt de benvinguda. Ho planifiquem cada mes i els dimecres d’octubre i novembre serem a l’espai social La Negreta del Gòtic.

Quines situacions són les que han motivat més consultes fins ara?
El 80% de les consultes es deuen a la finalització del contracte o a l’augment del preu. Hi ha llogaters que volen saber quines possibilitats tenen per aconseguir que els renovin el contracte i d’altres venen perquè els plantegen una pujada molt desmesurada. Ens hem trobat casos en què s’ha triplicat el preu del lloguer anterior. Un altre problema és que, quan es prorroga el contracte, et fan pagar la clàusula de renovació, com si entressis de nou, i això pot suposar fins a 1.000 euros. És un abús per part de les immobiliàries. Són les situacions que ens estem trobant i creiem que continuarà sent així perquè calculem que, entre aquest any i el que ve, acabaran 44.000 contractes. En la majoria dels casos s’augmentarà el preu i els inquilins hauran d’ajustar-se encara més el cinturó o marxar de casa. A hores d’ara, ens trobem ja en una situació molt precària. Aquí la gent està destinant gairebé el 40% i el 50% del salari al lloguer, de mitjana, mentre que en altres països europeus la xifra no supera el 30%, tal com recomanen les Nacions Unides.

La batalla contra la bombolla del lloguer ha rearmat el moviment veïnal i social de Barcelona i darrerament han sorgit noves iniciatives que defensen el dret a l’habitatge. Com encaixa aquí el sindicat?
Entenem que som una entitat més. És molt positiu que hi hagi, sobretot, grups d’habitatge en l’àmbit de barri, que fan una feina importantíssima en el dia a dia. Hem de veure com podem sumar esforços i complementar-nos per ser millors. Al sindicat també estem mirant la manera d’impulsar campanyes que no necessàriament impliquin una interpel·lació en l’àmbit polític. Tenim una necessitat imminent de donar resposta als casos dels llogaters als quals se’ls acaba el contracte o els augmenten el preu. En l’assemblea d’afiliats de novembre, de fet, presentarem una campanya que vol donar sortida a mobilitzacions entorn d’aquesta qüestió. El que ens interessa d’aquesta campanya és que sumi, que se la puguin fer seva tants col·lectius com sigui necessari a la seva manera i que empenyem totes juntes. En molts casos ja ens estem donant suport mutu.

En altres ciutats europees tenen índexs de preus del lloguer. Són efectius?
A París, per exemple, està regulat fins a quin punt es pot incrementar la renda després de fer un nou contracte i, per tant, està controlat. L’índex pròpiament dit funciona, però sempre hi ha altres maneres de discriminar, com ara per l’aparença física o l’origen del llogater. Aquí també està passant. El problema es veu simplement fent una mica de recerca en el mercat. De vegades es posa com a condició que el llogater sigui ciutadà espanyol i n’hi ha que han de sotmetre’s a un qüestionari cada cop que busquen un pis.

S’han emmirallat en l’experiència d’altres sindicats?
Tenim el referent d’Alemanya i Suècia, per exemple, que tenen sindicats amb una trajectòria molt llarga. Hi ha sindicats que funcionen més com a associacions de consumidors, que no és el que volem ser nosaltres, i d’altres que actuen com a organitzacions més polítiques. Ens emmirallem més aviat en aquest últim model.

Quin és el seu abast territorial?
En principi, l’abast territorial del sindicat és metropolità. Seria ideal que hi hagués sindicats a altres municipis, però és difícil. A Sant Cugat del Vallès, per exemple, sí que se n’ha creat un. Durant aquests mesos, ha vingut bastanta gent de l’àrea metropolitana, però la majoria són veïns de la ciutat de Barcelona. Això no treu que, si ens ofereixen anar a fer una xerrada interessant a Girona, per exemple, la fem encantats per posar una llavor allà i donar-nos suport mutu. Aquest cap de setmana, de fet, hem estat a Màlaga i també ens han convidat a Sevilla, Iruña, Mallorca i Menorca, entre d’altres. De moment, però, només hi ha sindicats a Gran Canària i a Madrid. Tenim més comunicació amb aquest últim. La idea és poder fer coses junts i crear un front comú quan sigui necessari.

Seria possible plantejar ara una vaga de lloguers com la de 1931?
La vaga de lloguers va tenir el seu moment polític i, llavors, es donaven les condicions socials per poder fer-ho d’aquesta manera. Aquest tipus de mobilitzacions, però, s’han d’actualitzar. Nosaltres estem pensant eines de resistència i estem intentant idear una estratègia per poder decidir qui interpel·lem i com podem tenir incidència. Es tracta de mesurar forces amb els agents del mercat i veure fins a quin punt podem fer alguna cosa similar a la vaga de lloguers per poder fer contrapès.

Autoformem-nos per empoderar-nos

Des de que el Sindicat de Llogaters i Llogateres va néixer, la nostra principal bandera ha estat l’autoorganització en la lluita per uns lloguers justos i contra la indefensió dels abusos que patim les llogateres. Des d’aquesta premissa, sempre hem pensat que l’empoderament col·lectiu com a llogateres conscients és fonamental. I en aquesta línia, el primer pas és la formació i autoformació. Perquè només si coneixem a fons els nostres drets com a inquilines podrem fer front als abusos que es produeixen en incompliment d’una ja de per si nefasta Llei d’Arrendaments Urbans. Però alhora, només si prenem consciència de fins a quin punt aquesta llei ens deixa desemparades podrem convèncer-nos de la necessitat d’autoorganitzar-nos.

Amb aquesta idea al cap, d’ençà que vam néixer fa poc més de cinc mesos, hem organitzat quatre formacions sobre la Llei d’Arrendaments Urbans a diverses zones de Barcelona i l’àrea metropolitana. Sempre han estat seguides d’assessoraments col·lectius amb l’objectiu de respondre les casuístiques particulars de les llogateres assistents. No debades, quan apliquem els nous coneixements teòrics a problemes propis, la praxi ho clarifica tot.

En aquest camí d’empoderament i autoorganització de les llogateres, hem cercat sempre la cooperació amb la resta d’entitats presents al territori metropolità i per això totes les formacions s’han fet al costat de col·lectius que lluiten pel dret a l’habitatge o d’associacions de veïns i veïnes amb una llarga trajectòria de lluita i autodefensa popular. Així, la primera formació sobre la LAU que vam dur a terme va ser el divendres 30 de juny als Jardins de Montserrat en el marc de la segona Assemblea oberta del Sindicat. Aquest espai d’aprenentatge va ser organitzat en estreta col·laboració amb la Xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixample, col·lectiu de barri amb el qual hem col·laborat des del nostre naixement.

Formació esquerra Eixample
Formació sobre la LAU. Organitzada pel SLL en col·laboració amb la Xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixample. Es reuneixen tots els dilluns a les 19 h. al Casal de Joves Queix (Carrer Rocafort 236, Barcelona) per lluitar pel dret a l’habitatge.

Vam tenir una segona ocasió per conèixer millor la LAU i els drets de les llogateres al Centre Cultural Santa Eulàlia, a l’Hospitalet de Llobregat, en col·laboració amb el Col·lectiu Akelharre, l’Associació de Veïns Cinc Carrers i Som Santa Eulàlia. S’hi van apropar llogaters i llogateres de la ciutat que estan experimentat les mateixes pressions que a Barcelona. Els seus neguits tenen a veure amb la inseguretat dels seus contractes i els preus a l’alça, una dinàmica que s’ha agreujat durant els darrers mesos en aquesta ciutat de l’àrea metropolitana. Varis assistents van constatar que el que intermediaris i propietaris els havien presentat com a única sortida possible per al seu cas constitueix en realitat una forma d’abús immobiliari.

Assessoria LAU Sta Eulàlia

La tercera formació que vam realitzar va ser al districte de Sant Martí el dimecres 11 d’octubre en col·laboració amb les associacions de veïns i veïnes de Sant Martí de Provençals, La Palmera, la Verneda, Via Trajana i, especialment, La Pau (c/ Concili de Trento 320, districte de Sant Martí). En aquest espai formatiu, tal com ens havia passat ja al primer, es van constatar les limitacions de quasi totes les LAU (la de 1985, la de 1994 i especialment la del 2013), manifestant-se la indignació de les assistents i, en conseqüència, la necessitat d’autoorganitzar-nos com a llogateres.

Formació-La-Pau
Formació col.lectiva. Amb les AVV del barri.

Per últim, quan vam anar a Olesa de Montserrat, vam ser acollits per l’Associació de Veïns La Rambla de l’Eixample (c/ Jacint Verdaguer, 30, Olesa de Montserrat). Al ser un dia extremadament plujós i a una hora bastant tardana, el nombre d’assistents fou menor, però aquest fet ens va permetre encetar una formació en forma de taller, amb un diàleg molt ric i del qual totes en vam extreure un interessant aprenentatge. Tant és així que les persones assistents es van comprometre a organitzar-se des d’Olesa per impulsar la causa llogatera contra una situació d’oligopoli immobiliari que agreuja substancialment l’accés a un habitatge digne en règim de lloguer.

Formació LAU Olesa
Formació sobre la Llei d’Arrendaments Urbans a Olesa.

De totes les formacions realitzades, les llogateres sempre n’hem sortit reforçades qualitativament i quantitativament. Qualitativament perquè sortim amb més coneixements i, per tant, més conscients dels nostres drets com a inquilines i de la necessitat de lluitar contra la inseguretat en què vivim. Quantitativament perquè el Sindicat sempre rep noves afiliacions i això és fonamental per enfortir l’organització i, per tant, reforçar la lluita per l’habitatge i el dret a la ciutat. Perquè només si aconseguim una gran potència numèrica podrem exercir la pressió i la mobilització necessària per canviar realment les coses. Per això, estem convençudes de seguir en aquesta línia d’autoformació i empoderament col·lectiu i seguirem treballant amb aquells altres col·lectius d’arreu del territori amb qui compartim la lluita per la dignitat popular i el dret a un bé tant indispensable per a la vida com l’habitatge.

Ens volen soles, fràgils i insegures. Ens trobaran juntes, fortes i conscients.

Carlos Pallarol

Assemblea d’Afiliats i Afiliades – Darreres informacions

Primera Assembla del Sindicat 4-N

Ja ho haviem anunciat en posts anteriors. El 4 de novembre celebrarem la primera assemblea d’afiliats i afiliades del Sindicat de Llogateres.

Serà una oportunitat per trobar-nos i parlar, entre altres coses, de les primeres campanyes del Sindicat, com ens organitzem i com creem espais de participació per tothom que s’acosti al sindicat.

Finalment l’Assemblea se celebrarà al Centre Cívic La Sedeta, al carrer Sicília 321 de Barcelona, de 10.00 h a 13.20 h amb el següent Ordre del dia:

  • 10.00 h: Acreditacions i recompenses (participants del Goteo).
  • 10.30 h: Benvinguda.
  • 10.45 h: Com funciona el Sindicat? Pressupost, serveis, organització interna i territorial.
  • 11.00 h: Proposta de nova campanya.
  • 11.20 h: Ens organitzem: Debat, participació i organització entorn de la Campanya.
  • 12.30 h: Retorn del debat i torn obert d’intervencions.
  • 13.20 h: Tancament.

Habilitarem un espai infantil per tal que pugueu portar als més petits.

Si vols participar i encara no estas afiliada, ho pots fer aquí.

Un índex de referència de preus totalment insuficient

El passat 21 de juny la Consellera Meritxell Borràs va presentar l’Índex de referència de preus de lloguer. Del mateix destaquem que:

  1. És un indicador de mercat, no un índex social per a satisfer els residents i el dret a l’habitatge. S’ha confeccionat tenint com a única font de dades el registre de fiances de l’Incasòl. Per determinar l’Índex contempla elements físics com la situació, superfície, planta, estat de conservació, certificat energètic i antiguitat, i estableix una mitjana aritmètica entre les rendes dels habitatges de la zona de les mateixes característiques (darrers contractes, no tots els contractes de lloguer de la zona) .
  2. caràcter informatiu, això vol dir que no serà obligatòria la seva aplicació a diferència de ciutats com Berlín i París, i, per tant, no es preveuen mesures coercitives per penalitzar el seu incompliment. S’han anunciat futures mesures de caràcter positiu per promoure l’ús de l’Índex, com reduccions de l’IBI o ajuts a la rehabilitació, sense major concreció.  

Amb aquestes característiques des del Sindicat de Llogaters i Llogateres valorem l’Índex presentat com una eina insuficient per controlar l’escalada de preus dels lloguers en un moment d’elevada demanda com l’actual i on molts inversors amb ànim especulatiu estan actuant sobre el mercat del lloguer.

Creiem que l’eina presentada va molt poc més enllà de les ja existents en plataformes web immobiliàries o en la informació que ja aportava trimestralment la Generalitat sobre el mercat de lloguer en base a les dades del Registre de fiances.

Des del Sindicat creiem que és del tot necessari la creació d’una eina que sigui efectiva per afavorir l’accés a l’habitatge de forma assequible. Per això defensem que l’Índex de referència de preus de lloguer hauria de:

  1. Ser un sistema format per dades d’origen divers, no únicament el registre públic de fiances de lloguer sinó també el valor cadastral mitjà, i la necessària ponderació social que determinaria la seva accessibilitat pels veïns, com la renda familiar disponible o l’índex d’atur dels residents d’aquella àrea.
  2. Determinar els resultat com renda adequada per les rendes properes a la mitjana, renda assequible pels inferiors i renda abusiva pels superiors.
  3. Com es fa en altres capitals europees, promoure l’ús de l’Índex de forma obligatòria per aquelles àrees urbanes on la seva població resident estigui patint exclusió residencial i fenòmens de gentrificació, i a on el preu de mercat del lloguer no sigui adequat pels seus residents.
  4. Poder-se confeccionar i acordar amb la participació de les diferents administracions competents en matèria d’habitatge, Generalitat i Ajuntaments, així com pels agents socials i del sector implicats com cambres de la propietat, col·legis professionals, federació d’associacions de veïns o sindicat de llogaters.   

Primera assemblea d’afiliades

1a-assemblea-afiliats
Assemblea 4 de novembre

El 4 de novembre farem la primera assemblea d’afiliats i afiliades. Després de vàries assemblees obertes, serà un moment on trobar-nos la gent que ens hem unit al projecte i debatre com ens organitzem, quines campanyes impulsem i com creem espais de participació per tothom que s’acosti al sindicat.

Per totes les que veu aportar al micromecenatge del Goteo, serà un bon moment per recollir la vostra recompensa (Samarreta, clauer, pòster…).

Serà el dissabte 4 de nombre pel matí. Tot i que el lloc encara està per confirmar. Us avisarem per correu amb les dades del lloc i ordre del dia.

Si vols participar i encara no estas afiliada, ho pots fer aquí.

Entrevista a BTV

Repassant mig any de vida del Sindicat

Avui ens han entrevistat a BTV. Jaime Palomera, un dels nostres portaveus, explica la trajectòria i objectius del Sindicat de Llogateres.

Us deixem aquí un tall de l’entrevista.

 

 

Contra la repressió i per una democràcia real: Vaga Social 3-O

vaga 3-o

Davant els fets ocorreguts ahir, 1 d’octubre a diferents col·legis electorals i carrers de Catalunya, el Sindicat de Llogaters i Llogateres (SLL) vol manifestar el següent:

  • No pot haver-hi mai una solució policial a un problema polític. L’especial brutalitat d’ahir per part de diferents cossos policials eleva l’autoritarisme de l’Estat a un nivell inacceptable per cap sector de la societat.
  • Des dels moviment socials sabem molt bé que legal i legítim no són la mateixa cosa. Ho vàrem aprendre amb el 15-M i la batalla contra els desnonaments de la PAH i altres col·lectius de barri. Els drets no existeixen només perquè estiguin escrits, sinó que s’han de exercir. Una vegada més s’ha demostrat que la societat, la gent activada i apoderada, va un pas per davant de les lleis: ha estat l’autoorganització de la gent, en comitès de defensa del referèndum, la que ha permès l’obertura dels col·legis defensats des de divendres a la tarda i durant tota la jornada electoral, assegurant i permetent l’execució del referèndum i el seu recompte.
  • El SLL som una organització que defensa el dret a l’habitatge mitjançant l’autorganització de les llogateres i llogaters. En formem part gent de diferents sensibilitats polítiques. Entenem, però, que davant d’aquests fets excepcionals, ni nosaltres ni ningú, no ens podem quedar al marge. Per això ens sumem a la convocatòria de vaga general de demà dia 3 d’octubre, entenent-la com una mobilització legítima davant dels greus esdeveniments ocorreguts.
  • Ara bé, la sobirania no només passa per garantir les llibertats polítiques, sobretot passa per poder garantir la base material sobre la qual es constitueix l’autonomia individual i col·lectiva dins d’una societat amb una veritable justícia social. A més de la defensa de les llibertats democràtiques, creiem que cal dotar la vaga d’un contingut social i de ruptura amb el cicle neoliberal, caracteritzat per retallades socials que han agreujat la desigualtat social existent abans de la crisi econòmica.
  • A Catalunya, la desigualtat i la falta de democràcia real no provenen només de l’explotació laboral: avui en dia, l’especulació immobiliària és una de les seves principals causes. Diguem-ho clarament: un país on la població destina la meitat del salari a pagar un lloguer és un país escanyat, sense capacitat per construir projectes de futur. És per aquest motiu que la vaga general de demà dimarts, així com totes les futures mobilitzacions en clau democràtica, han de tenir el dret a l’habitatge i a la ciutat en el centre, per tal de dotar-les d’un caràcter realment transformador.

Animem a tothom a participar de les assemblees convocades als seus centres de treball. A les escales de veïns! Als barris i als comitès en defensa del referèndum!

3-O vaga general!