Des de que el Sindicat de Llogaters i Llogateres va néixer, la nostra principal bandera ha estat l’autoorganització en la lluita per uns lloguers justos i contra la indefensiódels abusos que patim les llogateres. Des d’aquesta premissa, sempre hem pensat que l’empoderament col·lectiu com a llogateres conscients és fonamental.I en aquesta línia, el primer pas és la formació i autoformació. Perquè només si coneixem a fons els nostres drets com a inquilines podrem fer front als abusos que es produeixen en incompliment d’una ja de per si nefasta Llei d’Arrendaments Urbans. Però alhora, només si prenem consciència de fins a quin punt aquesta llei ens deixa desemparades podrem convèncer-nos de la necessitat d’autoorganitzar-nos.
Amb aquesta idea al cap, d’ençà que vam néixer fa poc més de cinc mesos, hem organitzat quatre formacions sobre la Llei d’Arrendaments Urbans a diverses zones de Barcelona i l’àrea metropolitana. Sempre han estat seguides d’assessoraments col·lectius amb l’objectiu de respondre les casuístiques particulars de les llogateres assistents. No debades, quan apliquem els nous coneixements teòrics a problemes propis, la praxi ho clarifica tot.
En aquest camí d’empoderament i autoorganització de les llogateres, hem cercat sempre la cooperació amb la resta d’entitats presents al territori metropolità i per això totes les formacions s’han fet al costat de col·lectius que lluiten pel dret a l’habitatge o d’associacions de veïns i veïnes amb una llarga trajectòria de lluita i autodefensa popular. Així, la primera formació sobre la LAU que vam dur a terme va ser el divendres 30 de juny als Jardins de Montserrat en el marc de la segona Assemblea oberta del Sindicat. Aquest espai d’aprenentatge va ser organitzat en estreta col·laboració amb la Xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixample, col·lectiu de barri amb el qual hem col·laborat des del nostre naixement.
Vam tenir una segona ocasió per conèixer millor la LAU i els drets de les llogateres al Centre Cultural Santa Eulàlia, a l’Hospitalet de Llobregat, en col·laboració amb el Col·lectiu Akelharre, l’Associació de Veïns Cinc Carrers i Som Santa Eulàlia. S’hi van apropar llogaters i llogateres de la ciutat que estan experimentat les mateixes pressions que a Barcelona. Els seus neguits tenen a veure amb la inseguretat dels seus contractes i els preus a l’alça, una dinàmica que s’ha agreujat durant els darrers mesos en aquesta ciutat de l’àrea metropolitana. Varis assistents van constatar que el que intermediaris i propietaris els havien presentat com a única sortida possible per al seu cas constitueix en realitat una forma d’abús immobiliari.
La tercera formació que vam realitzar va ser al districte de Sant Martí el dimecres 11 d’octubre en col·laboració amb les associacions de veïns i veïnes de Sant Martí de Provençals, La Palmera, la Verneda, Via Trajana i, especialment, La Pau (c/ Concili de Trento 320, districte de Sant Martí). En aquest espai formatiu, tal com ens havia passat ja al primer, es van constatar les limitacions de quasi totes les LAU (la de 1985, la de 1994 i especialment la del 2013), manifestant-se la indignació de les assistents i, en conseqüència, la necessitat d’autoorganitzar-nos com a llogateres.
Per últim, quan vam anar a Olesa de Montserrat, vam ser acollits per l’Associació de Veïns La Rambla de l’Eixample (c/ Jacint Verdaguer, 30, Olesa de Montserrat). Al ser un dia extremadament plujós i a una hora bastant tardana, el nombre d’assistents fou menor, però aquest fet ens va permetre encetar una formació en forma de taller, amb un diàleg molt ric i del qual totes en vam extreure un interessant aprenentatge. Tant és així que les persones assistents es van comprometre a organitzar-se des d’Olesa per impulsar la causa llogatera contra una situació d’oligopoli immobiliari que agreuja substancialment l’accés a un habitatge digne en règim de lloguer.
De totes les formacions realitzades, les llogateres sempre n’hem sortit reforçades qualitativament i quantitativament. Qualitativament perquè sortim amb més coneixements i, per tant, més conscients dels nostres drets com a inquilines i de la necessitat de lluitar contra la inseguretat en què vivim. Quantitativament perquè el Sindicat sempre rep noves afiliacions i això és fonamental per enfortir l’organització i, per tant, reforçar la lluita per l’habitatge i el dret a la ciutat. Perquè només si aconseguim una gran potència numèrica podrem exercir la pressió i la mobilització necessària per canviar realment les coses. Per això, estem convençudes de seguir en aquesta línia d’autoformació i empoderament col·lectiu i seguirem treballant amb aquells altres col·lectius d’arreu del territori amb qui compartim la lluita per la dignitat popular i el dret a un bé tant indispensable per a la vida com l’habitatge.
Ens volen soles, fràgils i insegures. Ens trobaran juntes, fortes i conscients.
Carlos Pallarol