Debat públic. Què diuen els partits sobre l’habitatge?

Els partits polítics están de campanya. Però, què diuen els seus programes sobre el problema de l’habitatge? Quines solucions ens proposen?

El pròxim dilluns tenim una cita a la UB per debatre l’emergència llogatera que vivim. Comptarem amb la presència de representants polítics i analitzarem les seves postures en materia d’habitatge de cara al 21D. La nostra està clara: autorganització i lluita!

 

Us esparem el dilluns a les 19h a l’Aula Magna de la UB Raval.

Debat-partits-politics

“És urgent regular de debò el preu del lloguer” – Entrevista

Reproduïm l’entrevista feta a la nostra companya Marta Ill per al Punt-Avui

Llogatera a Gràcia
Marta Ill és politòloga i té 26 anys. Des de fa un any, comparteix amb dues persones més un pis de 50 m² a Gràcia, barri on l’expulsió veïnal derivada de l’increment dels preus del lloguer està a l’ordre del dia. Ells paguen 700 euros al mes i encara els queden dos anys de contracte. “Per a una persona jove, com jo, el lloguer és l’única possibilitat”, explica. El Sindicat de Llogaters s’ha fixat com a objectiu convertir-lo en una opció digna. “Ho serà quan realment ens permeti fer projectes de vida”, subratlla Ill.

L’expulsió de veïns dels barris a causa d’augments inassumibles del preu del lloguer és una realitat ben coneguda a Barcelona, que no es pot dissociar de la precarització de les condicions laborals. Ara bé, cada cop són més les iniciatives populars nascudes per defensar el dret a l’habitatge. La ciutadania s’està organitzant des dels barris, però també en l’àmbit de tota la ciutat i, fins i tot, finca a finca. En aquest context s’emmarca el naixement del Sindicat de Llogaters, que es va presentar fa gairebé mig any després de mesos de treball d’activistes i entitats compromeses amb els drets socials. Marta Ill ve del col·lectiu Desllogades, sorgit la tardor del 2016 per fer “una campanya d’agitació” i crear consciència sobre la bombolla del lloguer. Ella va donar suport al projecte des del moment de la seva creació i ara és una de les portaveus.

Per què va néixer el Sindicat de Llogaters?
La necessitat més òbvia té a veure amb els problemes amb què topen els llogaters de la ciutat, que són fonamentalment dos: el fet de no poder accedir a un habitatge o bé de no poder mantenir-se com a inquilins. El sindicat neix amb la voluntat d’organitzar-nos i de crear un front comú fort que pugui plantar cara directament a la propietat organitzada i mantenir converses amb l’administració pública en tots els àmbits, des del local fins a l’europeu.

Què ha provocat la bombolla del lloguer?
El mercat immobiliari té les seves pròpies dinàmiques, però és evident que no es pot deslligar de la qüestió del turisme. Tot plegat s’està posant sota el paraigua dels processos de gentrificació i de mercantilització de la ciutat. Ara bé, no és un problema únicament de Barcelona, sinó que té abast internacional. La causa fonamental és la financerització de l’habitatge, que s’ha convertit en l’actiu financer més important per al capital internacional. Hi ha una altra qüestió. Aquí venen molts fons voltor de capitalitat estrangera, però alhora hi ha propietaris amb grans herències i fortunes que tenen propietats verticals i que actuen de manera irresponsable amb la comunitat. Això també forma part del problema. L’única manera de solucionar-ho és veure que l’habitatge és un dret, no una mercaderia, i que hem de posar-nos tots a treballar perquè és una qüestió de comunitat política. No és que els llogaters tinguem un problema, sinó que el problema és de tota la societat.

Quines són les mesures que cal prendre de manera més urgent?
La primera és limitar el preu del lloguer. La Generalitat ha fet un índex de referència de preus que no ens agrada perquè és orientatiu i no pas d’obligat compliment. Per tant, no és vinculant ni transformarà la realitat, és una eina informativa. És urgent que hi hagi una regulació, de debò, dels preus del lloguer i que no estigui basada només en els preus actuals del mercat, sinó que també tingui en compte indicadors socials. Tothom ha de poder tenir accés a un habitatge sigui quina sigui la renda disponible. D’altra banda, és imprescindible allargar els contractes. Entenem que la durada de tres anys que estableix la LAU [la llei estatal d’arrendaments urbans] fomenta que el mercat de lloguer sigui encara més volàtil i insegur per als inquilins. Volem que el lloguer sigui una opció d’habitatge digna i estable i, per això, proposem que la durada dels contractes sigui de sis o dotze anys en funció de si el propietari és petit o gran tenidor. La renovació, a més, ha de ser automàtica. Cal derogar la LAU i fer una nova llei que realment garanteixi el dret a l’habitatge.

I, en l’àmbit municipal, quines són les assignatures pendents?
Hi ha coses que, des del nostre punt de vista, han anat lentes, com ara el registre d’habitatges buits, que continuem esperant. Poder mobilitzar aquests habitatges i que siguin de lloguer social és una demanda molt dirigida a l’Ajuntament. La construcció d’un parc públic d’habitatge també és competència seva i, tot i que considerem que s’estan fent passos en aquesta direcció, estem molt lluny d’aconseguir els percentatges que ens agradarien. Volem que l’habitatge que estigui sota el seu control sigui únicament de lloguer públic. El marge d’actuació de les administracions, malgrat tot, és lent i el problema és que no hi ha temps perquè els contractes de lloguer estan finalitzant i hi ha llogaters que es veuen obligats a marxar de casa. Més que pressionar les administracions, tenim la necessitat d’actuar directament, d’incidir sobre el mercat, amb la potència que puguem guanyar com a organització.

Quants afiliats té ara el sindicat?
Ara en som un miler. La principal via de filiació ha estat la campanya de micromecenatge que vam engegar per poder iniciar l’activitat. Hi ha gairebé 900 cofinançadors i hem obtingut 36.000 euros. Altres persones s’han afiliat a través del nostre web . La quota ordinària és de 30 euros anuals, però també n’hi ha una de social, de 15 euros. Hi ha, a més, una quota de suport, per sobre dels 50 euros. El que està fent el sindicat, i per això cal una base econòmica sòlida, és dotar-se de serveis jurídics i tècnics d’intermediació per poder donar respostes a les consultes d’aquest tipus. Estem tancant convenis amb cooperatives de professionals –advocats i tècnics arquitectes– que donen suport al sindicat i cobraran per sota del preu de mercat. Intentarem optimitzar al màxim els recursos. La majoria de demandes, malauradament, no tenen una solució tècnica nítida, sinó que el problema és estructural. Moltes de les coses que estan passant estan permeses per la llei, de manera que el marge d’actuació dels advocats és escàs. Es tracta d’utilitzar aquesta força per crear estratègia i fer assessories col·lectives, que permetin una organització més dirigida cap a la política. És a dir, centrada en pressionar l’administració i les organitzacions propietàries.

A què dona dret la filiació?
Dona dret a sessions d’assessorament, que poden ser individuals o col·lectives en funció del cas. L’objectiu de la filiació és, sobretot, donar suport a una organització que s’ha de poder mantenir en el temps i la idea és generar una força col·lectiva i política que tingui un impacte de transformació per a tothom. No es tracta només d’obtenir beneficis per als afiliats, sinó que estem parlant de com funcionen les ciutats i de quines persones tenen dret a viure-hi i quines no. El 4 de novembre farem la primera assemblea d’afiliats per decidir quina direcció pren el sindicat, que encara no té una seu fixa. Estem buscant un espai i, mentrestant, hem activat un punt de benvinguda. Ho planifiquem cada mes i els dimecres d’octubre i novembre serem a l’espai social La Negreta del Gòtic.

Quines situacions són les que han motivat més consultes fins ara?
El 80% de les consultes es deuen a la finalització del contracte o a l’augment del preu. Hi ha llogaters que volen saber quines possibilitats tenen per aconseguir que els renovin el contracte i d’altres venen perquè els plantegen una pujada molt desmesurada. Ens hem trobat casos en què s’ha triplicat el preu del lloguer anterior. Un altre problema és que, quan es prorroga el contracte, et fan pagar la clàusula de renovació, com si entressis de nou, i això pot suposar fins a 1.000 euros. És un abús per part de les immobiliàries. Són les situacions que ens estem trobant i creiem que continuarà sent així perquè calculem que, entre aquest any i el que ve, acabaran 44.000 contractes. En la majoria dels casos s’augmentarà el preu i els inquilins hauran d’ajustar-se encara més el cinturó o marxar de casa. A hores d’ara, ens trobem ja en una situació molt precària. Aquí la gent està destinant gairebé el 40% i el 50% del salari al lloguer, de mitjana, mentre que en altres països europeus la xifra no supera el 30%, tal com recomanen les Nacions Unides.

La batalla contra la bombolla del lloguer ha rearmat el moviment veïnal i social de Barcelona i darrerament han sorgit noves iniciatives que defensen el dret a l’habitatge. Com encaixa aquí el sindicat?
Entenem que som una entitat més. És molt positiu que hi hagi, sobretot, grups d’habitatge en l’àmbit de barri, que fan una feina importantíssima en el dia a dia. Hem de veure com podem sumar esforços i complementar-nos per ser millors. Al sindicat també estem mirant la manera d’impulsar campanyes que no necessàriament impliquin una interpel·lació en l’àmbit polític. Tenim una necessitat imminent de donar resposta als casos dels llogaters als quals se’ls acaba el contracte o els augmenten el preu. En l’assemblea d’afiliats de novembre, de fet, presentarem una campanya que vol donar sortida a mobilitzacions entorn d’aquesta qüestió. El que ens interessa d’aquesta campanya és que sumi, que se la puguin fer seva tants col·lectius com sigui necessari a la seva manera i que empenyem totes juntes. En molts casos ja ens estem donant suport mutu.

En altres ciutats europees tenen índexs de preus del lloguer. Són efectius?
A París, per exemple, està regulat fins a quin punt es pot incrementar la renda després de fer un nou contracte i, per tant, està controlat. L’índex pròpiament dit funciona, però sempre hi ha altres maneres de discriminar, com ara per l’aparença física o l’origen del llogater. Aquí també està passant. El problema es veu simplement fent una mica de recerca en el mercat. De vegades es posa com a condició que el llogater sigui ciutadà espanyol i n’hi ha que han de sotmetre’s a un qüestionari cada cop que busquen un pis.

S’han emmirallat en l’experiència d’altres sindicats?
Tenim el referent d’Alemanya i Suècia, per exemple, que tenen sindicats amb una trajectòria molt llarga. Hi ha sindicats que funcionen més com a associacions de consumidors, que no és el que volem ser nosaltres, i d’altres que actuen com a organitzacions més polítiques. Ens emmirallem més aviat en aquest últim model.

Quin és el seu abast territorial?
En principi, l’abast territorial del sindicat és metropolità. Seria ideal que hi hagués sindicats a altres municipis, però és difícil. A Sant Cugat del Vallès, per exemple, sí que se n’ha creat un. Durant aquests mesos, ha vingut bastanta gent de l’àrea metropolitana, però la majoria són veïns de la ciutat de Barcelona. Això no treu que, si ens ofereixen anar a fer una xerrada interessant a Girona, per exemple, la fem encantats per posar una llavor allà i donar-nos suport mutu. Aquest cap de setmana, de fet, hem estat a Màlaga i també ens han convidat a Sevilla, Iruña, Mallorca i Menorca, entre d’altres. De moment, però, només hi ha sindicats a Gran Canària i a Madrid. Tenim més comunicació amb aquest últim. La idea és poder fer coses junts i crear un front comú quan sigui necessari.

Seria possible plantejar ara una vaga de lloguers com la de 1931?
La vaga de lloguers va tenir el seu moment polític i, llavors, es donaven les condicions socials per poder fer-ho d’aquesta manera. Aquest tipus de mobilitzacions, però, s’han d’actualitzar. Nosaltres estem pensant eines de resistència i estem intentant idear una estratègia per poder decidir qui interpel·lem i com podem tenir incidència. Es tracta de mesurar forces amb els agents del mercat i veure fins a quin punt podem fer alguna cosa similar a la vaga de lloguers per poder fer contrapès.

Autoformem-nos per empoderar-nos

Des de que el Sindicat de Llogaters i Llogateres va néixer, la nostra principal bandera ha estat l’autoorganització en la lluita per uns lloguers justos i contra la indefensió dels abusos que patim les llogateres. Des d’aquesta premissa, sempre hem pensat que l’empoderament col·lectiu com a llogateres conscients és fonamental. I en aquesta línia, el primer pas és la formació i autoformació. Perquè només si coneixem a fons els nostres drets com a inquilines podrem fer front als abusos que es produeixen en incompliment d’una ja de per si nefasta Llei d’Arrendaments Urbans. Però alhora, només si prenem consciència de fins a quin punt aquesta llei ens deixa desemparades podrem convèncer-nos de la necessitat d’autoorganitzar-nos.

Amb aquesta idea al cap, d’ençà que vam néixer fa poc més de cinc mesos, hem organitzat quatre formacions sobre la Llei d’Arrendaments Urbans a diverses zones de Barcelona i l’àrea metropolitana. Sempre han estat seguides d’assessoraments col·lectius amb l’objectiu de respondre les casuístiques particulars de les llogateres assistents. No debades, quan apliquem els nous coneixements teòrics a problemes propis, la praxi ho clarifica tot.

En aquest camí d’empoderament i autoorganització de les llogateres, hem cercat sempre la cooperació amb la resta d’entitats presents al territori metropolità i per això totes les formacions s’han fet al costat de col·lectius que lluiten pel dret a l’habitatge o d’associacions de veïns i veïnes amb una llarga trajectòria de lluita i autodefensa popular. Així, la primera formació sobre la LAU que vam dur a terme va ser el divendres 30 de juny als Jardins de Montserrat en el marc de la segona Assemblea oberta del Sindicat. Aquest espai d’aprenentatge va ser organitzat en estreta col·laboració amb la Xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixample, col·lectiu de barri amb el qual hem col·laborat des del nostre naixement.

Formació esquerra Eixample
Formació sobre la LAU. Organitzada pel SLL en col·laboració amb la Xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixample. Es reuneixen tots els dilluns a les 19 h. al Casal de Joves Queix (Carrer Rocafort 236, Barcelona) per lluitar pel dret a l’habitatge.

Vam tenir una segona ocasió per conèixer millor la LAU i els drets de les llogateres al Centre Cultural Santa Eulàlia, a l’Hospitalet de Llobregat, en col·laboració amb el Col·lectiu Akelharre, l’Associació de Veïns Cinc Carrers i Som Santa Eulàlia. S’hi van apropar llogaters i llogateres de la ciutat que estan experimentat les mateixes pressions que a Barcelona. Els seus neguits tenen a veure amb la inseguretat dels seus contractes i els preus a l’alça, una dinàmica que s’ha agreujat durant els darrers mesos en aquesta ciutat de l’àrea metropolitana. Varis assistents van constatar que el que intermediaris i propietaris els havien presentat com a única sortida possible per al seu cas constitueix en realitat una forma d’abús immobiliari.

Assessoria LAU Sta Eulàlia

La tercera formació que vam realitzar va ser al districte de Sant Martí el dimecres 11 d’octubre en col·laboració amb les associacions de veïns i veïnes de Sant Martí de Provençals, La Palmera, la Verneda, Via Trajana i, especialment, La Pau (c/ Concili de Trento 320, districte de Sant Martí). En aquest espai formatiu, tal com ens havia passat ja al primer, es van constatar les limitacions de quasi totes les LAU (la de 1985, la de 1994 i especialment la del 2013), manifestant-se la indignació de les assistents i, en conseqüència, la necessitat d’autoorganitzar-nos com a llogateres.

Formació-La-Pau
Formació col.lectiva. Amb les AVV del barri.

Per últim, quan vam anar a Olesa de Montserrat, vam ser acollits per l’Associació de Veïns La Rambla de l’Eixample (c/ Jacint Verdaguer, 30, Olesa de Montserrat). Al ser un dia extremadament plujós i a una hora bastant tardana, el nombre d’assistents fou menor, però aquest fet ens va permetre encetar una formació en forma de taller, amb un diàleg molt ric i del qual totes en vam extreure un interessant aprenentatge. Tant és així que les persones assistents es van comprometre a organitzar-se des d’Olesa per impulsar la causa llogatera contra una situació d’oligopoli immobiliari que agreuja substancialment l’accés a un habitatge digne en règim de lloguer.

Formació LAU Olesa
Formació sobre la Llei d’Arrendaments Urbans a Olesa.

De totes les formacions realitzades, les llogateres sempre n’hem sortit reforçades qualitativament i quantitativament. Qualitativament perquè sortim amb més coneixements i, per tant, més conscients dels nostres drets com a inquilines i de la necessitat de lluitar contra la inseguretat en què vivim. Quantitativament perquè el Sindicat sempre rep noves afiliacions i això és fonamental per enfortir l’organització i, per tant, reforçar la lluita per l’habitatge i el dret a la ciutat. Perquè només si aconseguim una gran potència numèrica podrem exercir la pressió i la mobilització necessària per canviar realment les coses. Per això, estem convençudes de seguir en aquesta línia d’autoformació i empoderament col·lectiu i seguirem treballant amb aquells altres col·lectius d’arreu del territori amb qui compartim la lluita per la dignitat popular i el dret a un bé tant indispensable per a la vida com l’habitatge.

Ens volen soles, fràgils i insegures. Ens trobaran juntes, fortes i conscients.

Carlos Pallarol

Primera assemblea d’afiliades

1a-assemblea-afiliats
Assemblea 4 de novembre

El 4 de novembre farem la primera assemblea d’afiliats i afiliades. Després de vàries assemblees obertes, serà un moment on trobar-nos la gent que ens hem unit al projecte i debatre com ens organitzem, quines campanyes impulsem i com creem espais de participació per tothom que s’acosti al sindicat.

Per totes les que veu aportar al micromecenatge del Goteo, serà un bon moment per recollir la vostra recompensa (Samarreta, clauer, pòster…).

Serà el dissabte 4 de nombre pel matí. Tot i que el lloc encara està per confirmar. Us avisarem per correu amb les dades del lloc i ordre del dia.

Si vols participar i encara no estas afiliada, ho pots fer aquí.

Assemblea 30 de juny

El passat divendres 30 de juny vam celebrar la segona assemblea oberta de ciutat als Jardins de Montserrat (Eixample esquerre). Ens vam dividir en dos grups.

Al primer grup l’advocada del sindicat, Laura, va realitzar un taller sobre la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) per explicar als assistents el funcionament d’aquesta llei i què implica per les nostres vides com a llogaters. Van sorgir molts dubtes i preguntes, la qual cosa és mostra de la necessitat de seguir-nos formant sobre el marc legal i com canviar-lo per garantir els nostres drets com a inquilins i posar fi a l’abús immobiliari.

formacio-lau

Al segon grup es van trobar representants de diferents blocs en lluita, afectats per processos d’expulsió veïnal. Vam poder compartir experiències, inquietuds, i la necessitat d’articular-nos i coordinar-nos per fer més fortes les nostres lluites.

Us esperem després de l’estiu a la següent assemblea oberta!

sindicato inquilinos sindicat llogaters barcelona asamblea assemblea
Reunió de la Xarxa de Blocs

Assemblea oberta 26 de maig

Reproduïm els debats que es van tenir a l’assemblea oberta del passat 26 de maig a l’avinguda Mistral. Els debats es van tenir amb grups entorn dels eixos que segueixen.

 

  • ENS COMPREN L’EDIFICI I ENS FAN FORA. El primer pas és trencar amb l’atomització dels veïns afectats i intentar cohesionar els habitants de l’edifici. Al mateix temps, teixir xarxa al barri, amb altres finques amb problemes similars, i amb el Sindicat.
    1. Crear un folletó d’informació (similar al manual del Llogater) on s’indiquen els passos recomanats a seguir en cas que es produeixi una compra de l’edifici i casos de moving immobiliari de tota la finca.
    2. Taller de pancartes per edificis afectats. El primer pas és fer visible que es tracta d’un problema col·lectiu. La penjada de pancartes pot anar acompanyada d’accions que generen un efecte mediàtic positiu per teixir solidaritats amb altres casos i veïns, així com per guanyar força i capacitat de negociació davant dels compradors.
    3. Consignació del pagament a jutjats (ocupació) que es neguin a abandonar els seus pisos en casos de moving immobiliari i especulació: això es podria fer ideant una possible estratègia de fer pagaments judicials del lloguer (un cop el contracte s’hagi exhaurit).

 

  • ENS PUGEN EL LLOGUER. El descontrol i la falta de regulació dels preus escanya i empobreix als veïns, o bé els obliga a marxar de casa (desnonaments invisibles).  
    1. Campanya pels preus justos, que s’iniciaria amb un índex de referència i un mapa propis, on marcaríem el preu de lloguer just VS els preus de lloguer abusius actuals, amb la intenció a curt termini d’influir en el debat públic i d’una massa crítica de suport al sindicat (mitjançant campanya comunicativa forta, a xarxes i mitjans).
    2. Aquesta campanya comunicativa es veuria reforçada per accions concretes, a curt i mig termini, on denunciaríem els preus abusius que posen determinats actors, i reivindicaríem preus justos.
    3. Acció col·lectiva de consignació a jutjats de pagament de lloguers justos.

 

  • NO PODEM ACCEDIR A UN HABITATGE DIGNE. La falta de regulació fa que es donin tot tipus de discriminacions, des del racisme fins a males condicions d’habitabilitat. D’altra banda, molta gent es veu obligada a compartir pis o a rellogar habitacions en contra de la seva voluntat.
  1. Campanya de presentació massiva de denúncies a Administració i a Síndic de Greuges, indicant els abusos que es produeixen en contractes, en les condicions d’habitabilitat, i en el camp de l’intermediació.

 

  • SE’NS ACABA EL CONTRACTE. Els actuals contractes, de tres anys, es poden acabar de forma unilateral i amb condicions molt desfavorables pel llogater.
      1. Acompanyament per part del Sindicat en la negociació de la renovació dels contractes
      2. Utilitzar la força col.lectiva per seguir al pis i aturar intents de desnonament
      3. Lluitar per un canvi legal de màxims via ILP

 

  • ELS INTERMEDIARIS ENS ESTAFEN.
  • Campanya informativa pel llogater: informació a la web i en fulletons sobre els drets dels llogaters, a qui busca pis i a qui ja té contracte. Acompanyament del Sindicat a l’hora de signar el contracte. Elaboració d’un ranking d’abusos.
    1. Omplir les portes de les immobiliàries amb enganxines que portin el lema: “en cas d’auxili contactar amb el sindicat”.
    2. Trencar barreres amb el petit propietari i no dependre dels intermediaris: 1) Crear una borsa entre particulars (establint uns criteris ètics i garanties tant per al propietari com per al llogater); 2) Fomentar la relació llogater-propietari i animar a buscar el contacte dels propietaris en cas que no es tingui; 3) Redactar un argumentari per poder parlar amb els propietaris.

 

 

  • EL MEU PIS CAU A TROSSOS.
    1. Creació de guia per a llogateres sobre condicions d’habitabilitat.
    2. Campanya de pressió a les administracions per aconseguir que les despeses de rehabilitació no es repercuteixin en les persones llogateres.
    3. Mapejar les situacions d’infrahabitatge, fent inspeccions el propi sindicat i realitzant les accions legals pertinents, i fer-ne difusió.

 

 

  • UN PIS TURÍSTIC MÉS, UNA FAMÍLIA MENYS. L’orientació de l’habitatge cap a l’ús turístic genera més pressió sobre el parc residencial, i fa que pugin els preus del lloguer.
    1. Acció de protesta *confidencial*
    2. Acció simbòlica*confidencial*
    3. Campanya comunicativa “un pis turístic menys, una família més”.