Et desnonaran…
Tens un contracte de lloguer que la propietat no renova perquè necessita el pis. Tens uns ingressos al voltant dels 1.100 euros. Sou cinc, 3 fills menors de 10 anys.
Vols resistir perquè busques altres contractes de lloguer i no te’l fan sense contracte de feina fix indefinit i amb una garantia de tenir més ingressos o avals que els quetens.
Serveis socials coneix la teva situació. Et diuen que no poden fer res. No tenen pisos d’emergència a una Taula d’Emergència caracteritzada per la llista d’espera d’anys i pel centenar de persones que laintegren
Et desnonen…
L’Ajuntament diu que nohi ha pobres, que no hi ha desnonaments a L’Hospitalet. La política d’habitatge que ens mostra és la d’apagar focs quan el cas esclata. Cas individualitzat rere cas individualitzat. Poca previsió. Més de 40 anys de govern de L’H però poca previsió. I nul·la voluntat política d’habitatge pel veïnat més desafavorit. Inexistència de parc públic d’habitatge social. Minúscula capacitat de resposta per la segona ciutat de Catalunya.
Amb les maletes a la mà,acabats dedesnonar, què fem? Oficina d’Habitatge al carrer Llobregat? Ens diran que no poden fer res. Serveis Socials al carrer Arts i Oficis? Ja ens han dit que no insistim, no poden fer res i, a més, no han vingut a l’execució del desnonament: L’H is different. Anem a l’Ajuntament?
Coneixem que els tweets de denúncia, les fotos incòmodes i les trucades personals als càrrecs electes sembla que són l’única forma de que s’assabentin que sí hi ha pobres i que sí hi ha desnonats. Efectivament una trucada al regidor de Benestar i Drets Socials activa la pressió a l’equip de Serveis Socials (que recordem que, efectivament, no poden fer res perquè no tenen els recursos, no tenen les polítiques d’ajut social i d’habitatge ben desenvolupades pels 40 anys de govern socialista, per fer front a la seva feina amb dignitat pel veïnat que més pateix): tensió pels professionals però encara molta més tensió pels afectats i la gent que els fem costat.
Doncs això, una trucada “des de dalt” obliga a l’assistenta a contractar un apartament turístic pels desnonats (sabeu quant costa???). L’assistenta se’n fa creus,les desnonades passen pel davant d’altres de la llista. En el seu desgavell psico-emocional hi ha un ordre i ens l’estem saltant amb la pressió i la denúncia. A més veu clarament (com nosaltres) que aquesta pasta podria destinar-se amb previsió (no han tingut gaire temps en 40 anys…) a mig i llarg termini al parc d’habitatge social, però no. Se’l queda un aparthotel (aquest és un altre tema).
Veïnes desnonades i abatudes que no tenen suport de persones i col.lectius, què fan? Quanel teu Ajuntament i els teus Serveis Socials et diuen que no poden fer res, incomplint la llei i el bon govern, què passa? Callen i es busquen la vida o altres succedanis. No surten a les estadístiques i no representen cap despesa. Aquesta sembla ser la política única oficial.
I tornant al patiment, és un bloqueig absolut. Tens ingressos però no et fan contracte de lloguer. Els preus són massa alts i els requisits d’entrada et barren el pas: contracte fix indefinit i garanties suficients.
Alternativa? Serveis Socials proposa llogar una habitació en pisos compartits. Sí,ho heu sentitbé. Aquesta és l’única opció: idealista.com. 5 persones a una habitació. O potser llogar dues habitacions, més digne… Difícil opció perquè pocs llogaters o propietaris relloguen dues habitacions a un mateix pis però, en tot cas, el caos enlluerna….
Miratamb la fredor de qui acompanya (encara que una fredor enrabiada pel caos irresponsable) s’entreveu clarament la política efectiva de l’Ajuntament i, per conseqüència, de Serveis Socials: ocupeu!
És la veritable i única alternativa que ofereixen a les llogateres desnonades que no han pogut quedar-se a la seva llar. Ves-te’n de LH a buscar accés a un sostre o ocupa.
El següent pas: lluitar contra la por per haver de viure ocupant (però aquest ja és un altre tema).