Avui el Congrés ha decidit que més de 60.000 famílies siguin expulsades de casa seva sense una alternativa habitacional. Aquesta decisió arriba en un moment de crisi d’habitatge sense precedents: mentre es continuen assolint màxims històrics del preu del lloguer, el Parlament ha optat per retirar fins i tot la poca protecció que existia per frenar l’expulsió de famílies de les seves llars.
El que ha caigut avui no és un simple decret. Ha caigut una de les poques proteccions que teníem mentre la situació es precipita cap a l’abisme. Els lloguers no baixen, els fons voltors no deixen de comprar habitatge i el parc públic continua sent ínfim. El missatge del Congrés és clar: l’habitatge és un negoci, no un dret. I estan disposats a defensar aquest negoci encara que el cost siguin 60.000 sentències de desnonament i un hivern de morts al carrer.
Una majoria parlamentària al servei del rendisme
Un cop més, la dreta parlamentària, representada pel PP, Vox i Junts, s’ha posicionat obertament al costat del rendisme, escollint reforçar el negoci de la patronal immobiliària en lloc d’ampliar mesures davant del principal problema social de la població. És especialment greu el vot de Junts, tenint en compte que Catalunya és el territori que lidera el nombre de desnonaments a tot l’Estat. El seu vot en contra de la renovació d’aquesta moratòria deixa clar que actuen com a sequaços de la patronal immobiliària i dels grans propietaris. A més, amb aquest vot en contra també han impedit l’actualització de les pensions en un context d’empobriment constant de la població.
També assenyalem un Govern que durant els darrers 6 anys ha estat incapaç de millorar
mínimament les condicions de qui vivim de lloguer. En lloc d’impulsar polítiques contundents i fermes contra el negoci de l’habitatge, el Govern continua esquivant allò urgent: protegir les llogateres. Mentre podria decretar lloguers indefinits —com farà Anglaterra amb la seva nova llei a partir del maig— o, com a mínim, aprovar una pròrroga obligatòria per als més de 600.000 contractes que caduquen aquest any, el Govern prefereix anunciar nous privilegis fiscals per als casolans.
Davant la seva inacció, els Sindicats de Llogateres som clau
Davant la desprotecció del Govern, els Sindicats de Llogateres hem demostrat ser clau per protegir el dret a l’habitatge. Som nosaltres les que aturem els desnonaments que ells deien haver aturat i que ara deixen caure. Som nosaltres les que lluitem contra les expulsions i els desnonaments invisibles quedant-nos a casa mentre ells continuen rebutjant les pròrrogues. I, un cop més, serem nosaltres les que ens defensarem del rendisme davant d’aquesta emergència habitacional. Tot i això, no podem obviar la responsabilitat d’aquest Govern d’aplicar mesures que protegeixin les persones que vivim de lloguer.
Sortim al carrer per acabar amb tots els desnonaments i exigir solucions urgents
La caiguda de la moratòria de desnonaments, juntament amb el mig milió de finalitzacions de contractes de lloguer, ens aboca a una onada de desnonaments judicials i invisibles sense precedents. Demà sortim als carrers per forçar mesures urgents que garanteixin que ningú sigui expulsat de casa seva: cal recuperar la moratòria de desnonaments i prorrogar de manera obligatòria tots els contractes de lloguer, a més d’aprovar la reforma de la Llei d’Arrendaments prevista al Congrés per regular els lloguers temporals i d’habitacions i acabar amb les estafes immobiliàries.
L’única manera d’acabar definitivament amb tots els desnonaments és garantir que l’habitatge sigui un dret i no un negoci. Cal abaixar els preus del lloguer, donar estabilitat als llogaters, recuperar els habitatges turístics i buits, treure els pisos de les mans dels fons voltors i dels grans tenidors i posar fi a les clàusules abusives i a les estafes immobiliàries.