La setmana passada, dues notícies centraven el debat sobre habitatge. La primera, el ministre Ábalos s’oposa al pacte de Govern que acordava regular els preus dels lloguers, una mesura proposada per les organitzacions en defensa del dret a l’habitatge i secundada per més de 9.000 entitats socials. La segona, Holanda començarà a regular els preus dels lloguers del mercat privat, on els preus no podran pujar més d’un 1% (més l’IPC) en els pròxims 3 anys; mentre el Parlament Europeu aprova mocions que donen llum verda a la regulació de preus i insta al Ministre Ábalos a aprovar aquesta mesura.
Mentre Europa apunta cap a la regulació dels lloguers com a mesura urgent per a pal·liar la crisi d’habitatge i l’augment sostingut de preus enmig d’una crisi sanitària sense precedents, el ministre Ábalos i el PSOE cedeixen als interessos de la patronal immobiliària espanyola (fons voltor com Blackstone o el major banc d’Espanya com CaixaBank). Europa protegeix els interessos de la ciutadania que viu de lloguer, Espanya prefereix protegir els interessos dels majors propietaris del país.
El més important de la regulació de preus holandesa és que controlarà el 20% del parc d’habitatges que encara no estava regulat, és a dir, el mercat de lloguer privat. El 80% (2.3 milions de llars) d’habitatge en lloguer ja és habitatge protegit, els augments del qual són controlats anualment pel Govern holandès. En resum, la regulació de preus holandesa protegirà a almenys 560.000 habitatges més, d’acord amb les fonts oficials. Això torna a demostrar que la regulació de preus és necessària fins i tot per als països que tenen un ampli parc d’habitatge públic. Les pressions especulatives són enormes. Per això, no sols cal augmentar l’oferta d’habitatge públic, sinó també intervenir el mercat privat per a limitar l’especulació.
El contrast amb Espanya no pot ser més apressant. Amb només un 2,5% d’habitatge públic, el ministre Ábalos decideix no regular els lloguers “perquè també són un bé de mercat”. És a dir, prefereix deixar el 97,5% del mercat en mans dels fons voltor, bancs i la classe rendista, els qui exerceixen una enorme influència i pressió en les expectatives d’augment dels preus dels lloguers. El que és pitjor: Ábalos decideix donar-los més incentius fiscals si baixen els lloguers de manera voluntària. Per a ser més concrets, Ábalos pretén donar més privilegis als grans propietaris (que gaudeixen d’una bonificació fiscal mitjana del 95%) i que els arrendadors particulars paguin encara menys (fins ara no tributaven el 60%, amb la proposta de Ábalos arribarien fins al 90%). Això no sols és una injustícia i fa més gran el forat de l’erari públic, sinó que a més és ineficaç, tal com ho han demostrat l’autoritat fiscal (AIREF) i els tècnics d’Hisenda (GHESTA).
A Holanda, la mesura es va aprovar amb l’únic vot en contra de l’extrema dreta, Fòrum for Democracy, el líder del qual és Thierry Baudet. Tant els partits conservadors com la socialdemocràcia van votar a favor. A Espanya, és increïble que sigui el mateix ministre Ábalos qui estigui fent de portaveu de les propostes de l’extrema dreta. És a temps de rectificar i de triar quin serà el contingut de la Ley de Vivienda: una llei que concedeixi més privilegis fiscals a la patronal immobiliària o més drets socials per a les famílies que viuen de lloguer.