El preu de l’habitatge no va baixar després de sis mesos de pandèmia

És fals que el preu de l’habitatge hagi baixat de forma generalitzada durant la pandèmia, tal com estan difonent els portals vinculats a les immobiliàries. A Barcelona ciutat, on hi ha registrats més de 230.000 contractes de lloguer (registre de fiances del Incasol), el preu del lloguer en els nous contractes s’ha mantingut relativament estable.

Com es pot veure en el quadre, els preus van baixar mínimament en el segon trimestre per a tornar a pujar en el tercer (entre juliol i setembre). Els nous contractes de lloguer van començar l’any rondant els 980€ de mitjana, i en el tercer trimestre se situaven en els 979€.

.Preus Incasol 2020

Font: Registre de Fiances (Incasol)

Una cosa similar succeeix amb el preu de venda. Segons el registre de la Generalitat, en el primer trimestre de 2020 l’habitatge de segona mà se situava en 4.063€ el metre quadrat, mentre que en el tercer trimestre ho feia en els 4.171€. En el cas de l’habitatge nou, la diferència és encara més forta: de 4.681€ en el 1T, 5.399€ en el tercer. 

És cert que si es comparen els preus amb els dels trimestres de l’any anterior, sí que hi ha un lleuger descens, però la notícia ressenyable és que durant els primers 6 mesos de pandèmia no va haver-hi una caiguda dels preus: i això malgrat que l’oferta d’habitatges en lloguer es va duplicar i que la demanda va disminuir (per la caiguda d’habitants estrangers, com a estudiants internacionals) i es va deprimir (per la pèrdua de poder adquisitiu de la població). En qualsevol mercat en el qual funcionés alguna cosa semblant a la rondalla de l’oferta i la demanda que s’autoregulen, els preus s’haguessin desplomat.

Però si alguna cosa ha demostrat la pandèmia és que el mercat de l’habitatge no s’assembla a cap altre mercat: canviar de llar no és com canviar de sabates. És extremadament costós, en molts sentits. I aquest petit gran detall fa que la “demanda” tingui una capacitat de negociació extremadament limitada, per no dir nul·la (tret que es faci a través de la solidaritat i d’una organització reconeguda, com el Sindicat de Llogateres). I d’altra banda, més de la meitat del mercat del lloguer està en mans de propietaris amb més de 3 habitatges arrendats: rendistes que no depenen d’aquest ingrés per a arribar a fi de mes, i que es poden permetre mantenir l’habitatge buit molt temps per a evitar baixar els preus.

Si els portals de les immobiliàries transmeten la idea que els preus porten molts mesos baixant és perquè hi ha una motivació política: dir-li al Govern de l’Estat que no fa falta regular els lloguers. Ho explicarem tantes vegades com faci falta: els portals que dominen el mercat de la intermediació, així com les immobiliàries, no són agents neutrals. Fa falta recordar que Competència ha obert un expedient sancionador a Idealista, sota la sospita de formar part d’un càrtel que manipula comissions i preus?

Dit això, sí que és cert que hem començat a veure baixades de preus en l’últim trimestre de 2020. A l’espera de dades oficials, el Sindicat de Llogateres porta tres mesos signant reduccions. Però això no ha estat gràcies a un ajust “natural” entre l’oferta i la demanda, sinó a la llei 11/2020, que va ser aprovada al setembre de 2020 i regula els lloguers. Les pròpies immobiliàries reconeixen en les negociacions que tenim diàriament amb elles que, si estan assumint baixades de preu en els nous contractes, és perquè la llei els obliga. Per això la volen derogar. I per això cal defensar-la.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.
Política de cookies

Tanca