El cap de setmana passat, el Sindicat de Llogateres del Penedès va ocupar una finca de la SAREB per tal de reallotjar 11 famílies del Sindicat que no podien accedir a pisos de lloguer. Els lloguers a Vilafranca han augmentat un 31% des del 2016 i els preus estan desorbitats. Això provoca desnonaments per impagament de lloguer en famílies que malgrat que tinguin un sou, no puguin arribar a final de mes. Però hi ha un altre problema estructural molt greu: el racisme immobiliàri. Moltes companyes del Sindicat, malgrat tenir mitjans econòmics per accedir o pagar el lloguer, són excloses quan van a buscar pis perquè estan racialitzades. És el cas de la família de la Kawtar, qui cobra un sou de 1200€ i fa sis mesos que busca llar perquè l’arrendador del pis de lloguer on viu actualment no li vol renovar el contracte.
Per la seva part, l’administració pública ho posa fàcil: L’ajuntament es nega a empadronar veïnes que no tinguin un contracte de lloguer i la llista d’espera de la mesa d’emergència és infinita. I simultàniament hi ha cases buides pagades amb diners públics al poble, així que el Sindicat de Llogateres passa a l’acció i fa allò que hauria de fer l’administració pública: reallotjar 11 famílies al bloc de la SAREB del carrer Falcons de Vilafranca, buit des del 2016.
Actualment, les veïnes del Penedès estem adequant l’espai perquè les 11 famílies puguin viure dignament a les noves llars i necessitem tota mena d’ajuda! A més, exigim a l’Ajuntament de Vilafranca, que com ja han fet altres consistoris a Catalunya, comenci a tramitar un contracte de cessió amb la SAREB per tal de regularitzar la situació de les 11 famílies a la finca.
La SAREB es va crear al 2012 per rescatar amb diners públics tots els immobles dels bancs que van fer fallida en esclatar la crisi del 2008. Més de dos mil milions d’euros públics van ser destinats a rescatar 500.000 habitatges. Però l’Estat no va destinar aquests habitatges a ampliar el parc de d’habitatge públic sinó que va crear un entramat legal per a privatitzar tots aquests immobles i vendre’ls a fons voltors. És de sentit comú i és urgent que els habitatges de la Sareb passin a formar part del parc públic d’habitatge i a ser gestionats de forma pública per fer front a l’emergència habitacional.