La sentència del Tribunal Constitucional (TC) publicada aquesta setmana ha avalat la constitucionalitat de tot el contingut del Reial Decret-llei 7/2019, d’1 de març, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer (a excepció de dues disposicions addicionals) desestimant així el recurs del PP i dels interessos immobiliaris.
Tots els mitjans de comunicació de dreta anunciaven que el TC es pronunciava en contra del Reial Decret-llei. No obstant, el TC només ha anul·lat dues disposicions addicionals (la primera i la tercera) relatives al programa de mesures per a promoure l’oferta de lloguer i la durada dels convenis en matèria d’infraestructures, respectivament. Aquestes dues disposicions no formen part del cos principal del Reial Decret-llei i queden anul·lades per motius d’inconstitucionalitat que no afecten les mesures relatives a la modificació de la Llei d’Arrendaments Urbans ni a l’aprovació d’un índex de preus de lloguer.
El TC no es posiciona en cap moment en contra de l’índex de preus. Al contrari, el màxim òrgan judicial constata que “no pot negar-se la connexió d’aquest instrument [l’índex de preus] amb la situació d’extraordinària i urgent necessitat prèviament definida”.
A més el TC afirma que és totalment constitucional aprovar l’Índex de Preus per Real Decret -llei, així com la resta de mesures destinades a millorar l’estabilitat de les persones que viuen de lloguer, l’aprovació de les quals era necessària però sens dubte insuficient.
No obstant, la Sentència comenta que l’aprovació de l’Índex tal com la planteja el Decret respon a la necessitat de “(…) garantir la transparència i el coneixement de l’evolució del mercat del lloguer d’habitatges, així com per a aplicar polítiques públiques que incrementin l’oferta d’habitatge assequible i per a facilitar l’aplicació de mesures de política fiscal”.
Per aquest motiu, i així ho vam posar de manifest en el moment de la seva aprovació, la previsió sobre l’índex de preus del Decret llei aprovat és totalment insuficient per a poder regular els preus del lloguer i que l’accés a l’habitatge a través del lloguer pugui ser una opció accessible per a tota la població.
És necessària una modificació de la Llei d’Arrendaments Urbans perquè els índexs de preu puguin servir per a regular els preus dels lloguers.
Així mateix, seria necessari que els índexs no fossin un reflex dels preus desorbitats dels lloguers que hi ha en l’actualitat (com està previst en el Decret llei), sinó que incorporessin mecanismes que els ajustessin a les rendes dels residents de la zona.
El TC desestima les al·legacions de la dreta, que afirmava que no es donaven les circumstàncies d’urgent i extrema necessitat en la situació de l’habitatge en lloguer, circumstàncies que segons la Constitució, justifiquen l’ús del Decret llei (i no la via legislativa ordinària).
En definitiva, la Sentència lleva la raó als quals minimitzen la problemàtica de l’habitatge a l’Estat espanyol i que qüestionaven la constitucionalitat de l’elaboració d’un índex de preus de referència.
Entenem que aquesta Sentència és una evidència més de la urgent necessitat d’aprovar una reforma de la normativa d’habitatge per a regular els preus del lloguer.