Sóc l’Ana Gómez. Tinc 30 anys i dues nenes. Sóc auxiliar d’infermeria, però no treballo des que vaig tenir a les nenes. El 2013, el meu company, que llavors en tenia 29, i jo vivíem de lloguer a Sabadell, i ens vam assabentar d’una promoció d’habitatges de protecció oficial a Can Filuà, Santa Perpètua de la Mogoda. Ens va semblar molt bona idea anar a viure allà perquè l’edifici era nou, el preu, al voltant dels 400 € era assequible i era un lloc ideal per criar als nostres fills que estaven per arribar.
Els contractes que vam signar els veïns el 2013 tenien una durada de cinc anys i preveien una renovació per cinc més. Jo, que sóc previnguda, vaig escriure als administradors, l’empresa Medasil Desarrollos, sis mesos abans de que finalitzés el contracte, per preguntar pels tràmits de renovació. “Els contractes no es renovaran” em van dir, “se’n faran uns nous amb un increment del lloguer d’entre el 75 i el 100 %”. No m’ho podia creure. Un pis de 53 m2, passava de 370 a 640 €. Impactada per la informació, vaig alertar els veïns i vam organitzar-nos per denunciar aquest abús. És lamentable que uns pisos que es van fer un terreny públic ara tinguin un preu de mercat i no de promoció social.
Un mes després, Medasil va convocar una reunió per explicar-nos la decisió d’augmentar els lloguers. El seu argument era que la llei contempla augments com els que proposaven. Fos o no fos legal, aquest augment era indecent i suposava l’expulsió de facto de moltes de les famílies que vivien als blocs. Calia organitzar-se i ens vam posar en contacte amb el Sindicat de Llogateres i Llogaters. Els veïns vàrem reunir signatures i a través del Sindicat les vam enviar a Medasil. Van respondre proposant una segona reunió. Passades unes setmanes, els veïns, ja organitzats i amb l’Àngel Ponce com a portaveu, vam decidir parlar amb l’Ajuntament. Ens va atendre el regidor d’Habitatge, que ens va donar el suport del Consistori i va convoca Medasil a una reunió on l’empresa va mantenir la mateixa posició: la seva proposta d’augment és legal perquè està per sota dels límits que fixa la Generalitat pels habitatges de protecció oficial en règim de lloguer.
A l’octubre, després d’una nova reunió amb els administradors, quan esperàvem una rebaixa, la propietat ens va oferir una bonificació d’uns 25 euros al mes i la congelació del percentatge d’Impost de Béns immobles (IBI) i les despeses de la comunitat. Aquesta oferta, que més aviat era una presa de pèl ens va empènyer a continuar la nostra lluita organitzant una roda de premsa.
Gràcies al regidor d’habitatge de l’Ajuntament vam aconseguir l’atenció dels mitjans locals, que van venir a la penjada de pancartes a les balconades del bloc. L’alcaldessa ens va donar el seu suport i es va oferir a trobar-se amb Medasil, però l’empresa li va donar l’esquena. Ella es va comprometre a que tots els grups municipals signarien un document de recolzament a finals d’octubre.
Després de la roda de premsa i la penjada de pancartes, els mitjans ens van començar a fer cas i Medasil es va posar en contacte amb nosaltres per demanar-nos que féssim una contraproposta. No tenim cap intenció de fer-ho, ni de negociar fins que no tinguem la garantia que no s’iniciaran accions legals contra cap llogater mentre durin les negociacions, encara que aquestes es perllonguin fins al 2019.
La situació és dramàtica per nosaltres i per les 28 famílies que vam entrar al 2013, moltes amb fills petits, que viuen al nostre edifici perquè a Santa Perpètua l’oferta de pisos de lloguer és ridícula. Als portals de cerca d’habitatge amb prou feines en trobes quatre o cinc, i els preus estan desorbitats.
Per això hem decidit que #EnsQuedem a Can Filuà!