{"id":5877,"date":"2024-02-14T11:56:35","date_gmt":"2024-02-14T10:56:35","guid":{"rendered":"https:\/\/sindicatdellogateres.org\/?p=5877"},"modified":"2024-02-14T12:27:36","modified_gmt":"2024-02-14T11:27:36","slug":"ya-basta-las-casas-para-quien-las-habita-la-tierra-para-quien-la-trabaja","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/sindicatdellogateres.org\/es\/ya-basta-las-casas-para-quien-las-habita-la-tierra-para-quien-la-trabaja\/","title":{"rendered":"Carta abierta: Ya basta, las casas para quien las habita, la tierra para quien la trabaja"},"content":{"rendered":"\n

El Sindicat de Llogateres saluda las movilizaciones en el campo catal\u00e1n y hace un llamamiento a constituir un frente amplio de todas las luchas opuestas en el gran capital, el libre mercado y el encarecimiento de la vida (CAT)<\/h2>\n\n\n\n

Corren temps de creixents agressions contra les classes populars catalanes. S\u00f3n conflictes que vivim en el nostre dia a dia i que tenen una mateixa matriu: la guerra de preus que el gran capital i el lliure mercat estan practicant en diverses esferes de la nostra societat. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquesta guerra, una majoria social \u00e9s cada vegada m\u00e9s pobre i es veu abocada a una situaci\u00f3 de crisi social, realitat que no poden amagar els comptes del PIB.<\/p>\n\n\n\n

Normalment, la relaci\u00f3 entre el camp i la ciutat es presenta com a contradicci\u00f3, com aix\u00ed la relaci\u00f3 entre persones productores i consumidores. El Sindicat de Llogateres de Catalunya \u00e9s una organitzaci\u00f3 contraria a aquesta idea i mostra la seva determinaci\u00f3 en teixir complicitats per atiar conjuntament en les lluites d\u2019avui, aix\u00ed com en les profundes transformacions del model econ\u00f2mic i social que requerim: desmercantilitzar l\u2019acc\u00e9s a les necessitats fonamentals de les persones, com s\u00f3n els aliments i la llar, en un sistema productiu sense explotaci\u00f3 i emprendre el cam\u00ed d\u2019una transici\u00f3 ecol\u00f2gica social. \u00c9s per aquesta ra\u00f3, que ens cal parlar de les semblances entre els problemes que es viuen al camp i a la ciutat, de com les nostres vides no s\u00f3n tan diferents.<\/p>\n\n\n\n

La major part del sector primari del pa\u00eds pateix l\u2019atac sistem\u00e0tic contra les seves condicions de producci\u00f3 per part de grans corporacions que actuen com a veritables monopolis. Empreses que organitzen una producci\u00f3 industrial d\u2019aliments a escala internacional per rebentar preus, portar a petits agricultors o ramaders a la ruina, quedar-se amb cada cop m\u00e9s terra agr\u00edcola i passar a dominar el sistema de producci\u00f3 i distribuci\u00f3 d\u2019aliments. \u00c9s un negoci ben suculent i, en no poques ocasions, dissenyat pels mateixos fons d\u2019inversi\u00f3 que, a la ciutat, organitzen una escalada del preu de l\u2019habitatge, per tal de desposseir a les llogateres de l\u2019acc\u00e9s a una llar segura i empenye’ns a un mercat laboral cada vegada m\u00e9s b\u00e0rbar.<\/p>\n\n\n\n

Contra els poders d\u2019aquests gegants veiem la impot\u00e8ncia de les lleis que inclouen algunes demandes per defensar la gent humil i garantir preus justos, \u00e9s a dir, m\u00ednimament compatibles amb una vida digna. Passa amb la Llei de la cadena aliment\u00e0ria i passa amb la Llei Estatal pel Dret a l\u2019Habitatge. Aix\u00ed mateix observem com, per tal de no impulsar amb determinaci\u00f3 pol\u00edtiques anticapitalistes, les institucions p\u00fabliques ens contesten amb burocr\u00e0cia, un mecanisme perqu\u00e8 competim entre nosaltres i nom\u00e9s uns pocs passin el filtre i puguin continuar amb \u201cnormalitat\u201d. Al camp, les produccions en mans de persones vulnerables o majors no poden fer fronts a la paperassa per justificar que produeixen i com ho fan. A la ciutat, les persones en risc d\u2019exclusi\u00f3 residencial s\u2019enfronten al repte d\u2019haver de demostrar eternament les seves condicions per no ser desnonades. S\u00f3n carreres sense fi.<\/p>\n\n\n\n

Les llogateres, com el conjunt de la classe treballadora del pa\u00eds, no volem el menjar \u201cbarat\u201d, de grans cadenes de supermercat. Com tampoc volem que es resolgui el problema de l\u2019habitatge al cost de la depredaci\u00f3 medioambiental. Volem menjar de qualitat, sa, respectu\u00f3s amb la biosfera i de proximitat. I volem pagar-lo al preu que toqui, reconeixent tot el valor de la feina que hi ha al darrere per tal que garanteixi una vida digna per qui el produeix. Si consumim el menjar-mercaderia industrial \u00e9s, malauradament, perqu\u00e9 els nostres salaris, i molts cops el nostre temps, no donen per m\u00e9s. Tamb\u00e9 per aquesta ra\u00f3, \u00e9s que no podem continuar mantenint el parasitisme rendista amb la meitat dels nostres ingressos.<\/p>\n\n\n\n

El control de preus dels sectors estrat\u00e8gics i indispensables per la vida \u00e9s una de les lluites de m\u00e9s rabiosa actualitat. Hem d\u2019abaixar els preus del lloguer, garantir preus m\u00ednims al camp i augmentar els salaris devorats per una inflaci\u00f3 esperonada pel creixent marge de benefici empresarial. M\u00e9s enll\u00e0, en temps de crisi clim\u00e0tica i escassetat de bens essencials per a la vida, q\u00fcesti\u00f3 que \u00e9s tan preocupant al camp com a la ciutat, cal planificaci\u00f3 democr\u00e0tica dels usos de recursos com l\u2019aigua. Per avan\u00e7ar en aquesta lluita conjunta, contra una minoria rica i poderosa, ens cal unitat en forma d\u2019una gran alian\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

Forjar una alian\u00e7a entre la diversitat de moviments socials de caire emancipatori i anticapitalista, que inclogui aquestes reivindicacions conjuntament amb la d\u2019altres sectors en lluita igualment importants, \u00e9s imperi\u00f3s per combatre el creixement de l\u2019extrema dreta. El moviment feixista ha buscat hist\u00f2ricament estendre\u2019s entre sectors de la poblaci\u00f3 en depauperaci\u00f3, primer suposadament front l\u2019aven\u00e7 del capital, per despr\u00e9s reintegrar-los amb docilitat en un sistema encara m\u00e9s despota i autoritari. A aquells que no pot integrar els confronta f\u00edsicament, com per exemple amb empreses immobiliaries de matons, els converteix en enemic p\u00fablic i, si pot, els liquida. No ser\u00e0 una tasca senzilla, perqu\u00e8 requereix d\u2019establir un di\u00e0leg democr\u00e0tic entre sectors socials que tenen diferents relacions amb la propietat privada i el treball. Es tracta, ni m\u00e9s ni menys, d\u2019elaborar un programa de m\u00ednims, prou ampli i compartit per tal de poder representar a una majoria popular contra l\u2019oligarquia financera, la gran burgesia, el rendisme i els latifundistes. Un programa en favor de la vida.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 un veritable front ampli com el que reivindiquem \u00e9s impensable en abs\u00e8ncia de la veu, la mobilitzaci\u00f3 i l\u2019organitzaci\u00f3 del treball assalariat al camp. Un programa per la vida \u00e9s paper mullat si no representa a les m\u00e9s desposse\u00efdes que viuen al nostre pa\u00eds. Les llogateres som persones sense acc\u00e9s a la propietat privada i, com a tal, ens sentim de forma natural agermanades a les treballadores sense propietat del camp. Sabem de primera m\u00e0 el que costa guanyar el dret a ser reconegudes i protestar per les persones no propietaries, drets que tampoc tenen una gran majoria de treballadores del sector primari, especialment dones i persones migrants sense papers. I tamb\u00e9 som conscients que elles, com nosaltres, formen part dels \u201cpen\u00faltims i els \u00faltims\u201d, \u00e9s a dir, les sotmeses a majors taxes d\u2019explotaci\u00f3 i a les condicions de vida m\u00e9s penoses. Moltes persones temporeres del nostre pa\u00eds, a m\u00e9s, pateixen les pitjors situacions imaginables pel que fa l\u2019acc\u00e9s a un sostre. Aix\u00ed que, una de les primeres passes d\u2019aquest front ampli \u00e9s, irrenunciablement, estendre la m\u00e0 a aquestes companyes per incorporar-les. La lluita al camp no estar\u00e0 mai complerta fins que el conjunt de la societat catalana conegui la seva hist\u00f2ria i escolti les seves reivindicacions.<\/p>\n\n\n\n