Més enllà dels fons voltors, al mercat de lloguer hi ha molts grans propietaris locals, les nissages privilegiades de Catalunya que sempre han fet i desfet com han volgut.Els casos del Sergio, la Lara i el Pepito, dues famílies llogateres de Barcelona, ens recorden que els grans propietaris locals també són part del problema de l’especulació a les nostres ciutats. Aquests propietaris, normalment pertanyents a famílies benestants, s’aprofiten de l’onada gentrificadora per fer negoci a costa dels veïns i veïnes.
L’oportunisme especulatiu de grans propietaris locals el representa l’Antonio Muñoz Juncosa, interventor general de l’Ajuntament de Barcelona. Muñoz és membre de l’administració de Finques Llor, una empresa familiar amb qui té vincles a través de la seva parella, Teresa Llor, també interventora del consistori barceloní. Aquesta societat és la propietària de la finca del carrer Pescadors 48, al barri de la Barceloneta, on hi viu el Pepito, veí de 83 anys que ha nascut i ha viscut tota la vida en un pis de 30 metres quadrats que actualment es troba en molt mal estat. El Pepito va denunciar fa quatre anys la col·locació d’una bastida a la façana de l’edifici sense previ avís i la propietat va prendre represàlies denunciant-lo a ell per no haver notificat per escrit la mort de la seva mare, amb qui la propietat havia signat el contracte originàriament, a més de no fer cap tipus de reparació a la finca des de fa anys. Muñoz no només es conforma amb pujar el lloguer (de 140 a 500€, mentre que el Pepito cobra 600€ de pensió): recentment l’interventor ha estat expedientat per l’Ajuntament perquè a la finca de Pescadors hi ha dos pisos turístics il·legals.
Els tentacles de Finques Llor també amenacen al Sergio i la Lara, veïns del carrer Escorial de Gràcia. En aquest cas és el sogre de Muñoz, Domingo Llor Duran, qui va decidir no renovar el contracte del llogater arrel de la denúncia d’aquest últim del mal estat de la finca. El contracte del Sergio va expirar el passat mes de juny i ara està pendent de judici ja que la propietat ha decidit portar-lo als tribunals per no haver marxat de casa seva.
Finques Llor, tot i ser una empresa, té poc patrimoni immobiliari: el veritable gruix del poder i riquesa de Llor recau en la vintena de propietats que els membres del seu consell administratiu -tots membres de la família- tenen a nom seu. Fingeixen ser petits propietaris, ja que la llei a Catalunya (la 24/2015) només obliga a grans tenidors com fons voltors i bancs a oferir lloguer social a persones sense alternativa habitacional i, per tant, no se’ls aplica; és l’especulació amagada, la que s’aprofita dels buits legals per escapar-se dels radars. Això els permet expulsar famílies i a descuidar l’estat de les finques amb impunitat, cosa que els fa encara més nocius per a llogaters i llogateres que l’únic que volen és quedar-se a casa seva i viure dignament.
No obstant, ni el Pepito, ni el Sergio, ni la Lara estan sols: tenen el suport del Sindicat i de l’Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia, i ja hem realitzat accions per intentar negociar amb la propietat, de moment sense èxit… Però no ens rendim i la lluita continua, perquè a nosaltres només ens agraden els finals feliços: és a dir, lloguers dignes, assequibles i estables! Estigueu atentes a la propera entrega de la trama dels #EspeculaLlors!