L’informe dels efectes de la Regulació de Lloguers (11/2020) a Catalunya elaborat per la càtedra d’empresa “Habitatge i futur” de la Universitat Pompeu Fabra i l’Associació de Promotors i Constructors de Catalunya (APCE) s’ha fet ressò per denunciar que la regulació va reduir l’oferta d’habitatges un 15%. Aquest titular és fals, com explicarem a continuació. Un estudi sobre la regulació dels lloguers impulsat per la patronal immobiliària-APCE té la mateixa credibilitat que un estudi finançat per Malboro sobre les conseqüències del consum de tabac.
Els titulars no s’han fet públics ara per casualitat, el dimecres 18 de gener es va presentar en un acte oficial juntament amb l’Oriol Amat, actual rector de la Universitat Pompeu Fabra i exdiputat de Junts, amb l’objectiu d’impulsar una campanya antiregulació a les principals portades dels mitjans de comunicació. Per què ara? Doncs perquè les negociacions per tancar el text definitiu de la futura Ley Vivienda estan en el seu punt més àlgid, i la regulació de lloguers és un dels temes claus.
La patronal immobiliària fa política a través de l’acadèmia
El finançament i direcció dels estudis sobre habitatge per part dels promotors immobiliaris representen un conflicte d’interessos i una manca d’independència acadèmica. El vincle entre els autors i el negoci immobiliari arriba fins al punt que el director de la Cátedra APCE-UPF, Josep Maria Raya, va ser un dels testimonis convidats pel fons voltor Azora en el judici sobre les clàusules abusives en els contractes de lloguer el passat novembre. El rol de Raya en aquest judici va ser defensar els interessos del tercer fons voltor amb més habitatges de l’Estat.
Està clar que si una política pel dret a l’habitatge com la regulació de lloguers funciona i abaixa els preus, l’APCE perd diners. És per això que té interès a desprestigiar la regulació de lloguers i utilitzarà totes les eines que tingui a l’abast per fer-ho.
Un estudi esbiaixat intencionadament
Els resultats de l’estudi, però, són de dubtosa veracitat i contradiuen explícitament altres estudis que s’han publicat al voltant dels efectes de la regulació de lloguers, com són el de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge i l’Institut d’Economia de Barcelona.
Malgrat la UPF ho ha comunicat així, de l’estudi no es desprèn cap caiguda del 15% en l’oferta a causa de la regulació. La xifra del 15% és només una cita dels resultats d’una altra recerca prèvia de la càtedra UPF-Tecnocasa. Les anàlisis pròpies de l’estudi de Raya situen la caiguda de l’oferta en un 4%, i això només després d’aplicar un biaix metodològic: deixar fos tots els municipis catalans on s’han signat menys de 50 contractes en el període avaluat. Aquesta exclusió fa que variïn els resultats, ja que queda amagada part de l’oferta de lloguer existent durant la regulació. En resum, una manipulació de les dades en l’elaboració dels resultats, i una altra manipulació a l’hora de comunicar-les.
I no només això. L’estudi dels promotors immobiliaris ignora deliberadament els efectes positius en l’estalvi que ha suposat per 160.000 llars la regulació de lloguers: a l’abaixar un 5% els lloguers, les llars s’estalvien una mitjana de 42€ mensuals, que si es multipliquen pel nombre de contractes signats i regulats i la seva duració, estem parlant d’una inversió social de 404 milions d’euros. Un estalvi que mitiga l’escanyament econòmic de les llars llogateres, és del tot positiu per l’economia de tot el país i té efectes estabilitzadors i de cohesió social, ja que garanteix preus assequibles i frena els processos de desnonament per impagament. Potser el què els molesta és que aquests 404 milions d’euros no hagin anat a la butxaca dels promotors immobiliaris.