Gairebé 150 famílies vs. Golman Sachs o com la unió guanya el primer ‘round’ al tità financer de Wall Street

Per Sílvia Riera

Les famílies d’Avinguda Barcelona 113 de Sant Joan Despí guanyen una batalla, però no la guerra. Aquest bloc amb prop de 150 habitatges en lloguer ha vençut el primer pols a Goldman Sachs, el nou propietari de l’immoble, però encara queda camí per recórrer. No obstant això, aquesta primera victòria és una fita per tots aquells que s’han implicat en aquesta lluita col·lectiva i dóna oxigen per continuar amb aquesta croada, que té com a fi frenar d’una vegada per sempre l’especulació en els preus dels lloguers.

 

Aquest pols també ha servit de revulsiu perquè, per primera vegada en cinc anys, els veïns del bloc no solament sumessin a favor d’una causa comuna, sinó que prenguessin consciència que formen part d’una comunitat que cal defensar. La contesa ha contribuït també a crear un teixit social inexistent fins llavors i a través d’assemblees, reunions, xocolatades, pintar pancartes o muntar xapes a la planta menys quatre del pàrking fossin solidificant gestos de companyerisme i amistat.

 

Ara, els inquilins d’Avinguda Barcelona 113 han aconseguit un acord pels 94 veïns als quals el contracte els venç en 2018. Però queda encara per acabar d’arribar a un pacte satisfactori pels quals ho finalitzen en 2019 i 2020.

 

Des del primer moment, i davant la forta escalada dels preus en els últims anys i la falta d’habitatge de lloguer a la comarca del Baix Llobregat, els veïns van pactar proposar a la propietat una pujada del 20% sobre les mensualitats actuals en tres trams: un 5% en el primer any, un altre 5% en el segon any i del 10% en el tercer any. L’última paraula de l’amo va ser aplicar la pujada de la quota mensual del 20% en tres anys per a totes les famílies, però no els temps en els quals s’efectua.

 

Ara com ara, la fórmula que proposa el bloc és només pels 94 veïns als quals el contracte els conclou aquest any, però no per a la resta. Per tant, queda encara per defensar que l’increment sostingut sigui per les 150 habitatges igual. Per als inquilins amb contractes que finalitzin en 2019, la proposta del propietari passa per augmentar un 10% el primer any, un altre 10% el segon any i l’IPC el tercer; pels de 2020, la pujada és més costa amunt: del 20% el primer any i l’avanç de l’IPC en el segon i el tercer.

 

En l’última reunió dels veïns, celebrada la setmana passada, es va acordar que es mantindria la negociació col·lectiva i que es continuaria pressionant a la propietat per a igual condicions. En la trobada de la setmana passada es va donar també llum verda a l’última versió del contracte tipus que la nova empresa administradora de l’immoble, Medasil Desarrollos, havia facilitat. D’aquesta manera, començaran a signar els seus nous contractes aquelles famílies que ja tenien l’anterior vençut, evitant l’entrada en un procés judicial.

 

 

L’extraradi de Barcelona enfront de Goldman Sachs

Amb aquest primer acord es deixen enrere prop de tres mesos de negociacions difícils i tibants amb el nou administrador dels pisos en lloguer de l’immoble, Medasil Desarrollos, una societat amb seu a Barcelona i propietat de l’empresari i inversor Valentín Bascuñana. Aquesta companyia és la intermediària i representant de l’amo de l’immoble, l’empresa Avinguda Barcelona 111, que a l’inici de l’any va canviar de mans i mitjançant una ampliació de capital de 12,4 milions d’euros, va comprar la britànica Pyrenees Acquisitions, filial del banc d’inversió nord-americà Goldman Sachs. El president de la societat Avinguda Barcelona 111 és ara el director general de Goldman Sachs a Espanya, Guillaume Marinacce.

 

L’alarma va saltar a mitjan gener. Tot va començar quan un primer grup de veïns es van mobilitzar davant la falta d’una resposta clara als seus dubtes sobre la possibilitat de renovar els contractes que concloïen a l’inici de l’any. Les famílies a les quals els vencia el contracte al març havien començat a contactar amb l’anterior administrador de la finca, Arrenda Associats, amb seu a Terrassa (Barcelona), per preguntar per la renovació i les respostes obtingudes eren contradictòries i confuses. Es deixava entreveure un canvi de propietat i, en alguns casos, es va parlar de signatures de nous contractes amb pujades que podrien arribar a ser del 100% sobre el preu actual.

 

La tensió veïnal va pujar un graó quan es va convocar la primera reunió. Aquell primer grup de veïns va contactar amb l’Ajuntament de Sant Joan Despí, amb la l’Associació de Veïns del barri de les Planas (on se situa l’immoble), el Sindicat de Llogaters, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i va penjar cartells en les cinc escales del bloc per anunciar la celebració d’una assemblea. Era la primera vegada en cinc anys que algú realitzava una convocatòria de tal magnitud. En aquella primera reunió es van asseure les bases per obrir un procés negociador que s’ha allargat durant més de deu setmanes.

 

Amb la llei en contra seva, les famílies de l’immoble van decidir anar a per totes i iniciar una campanya de pressió social, política i mediàtica per aconseguir contactar amb el propietari, negociar amb ell i arribar a un acord favorable, sempre en negociació col·lectiva. Des de l’alcaldia es va intervenir per a una primera trobada amb el nou administrador de l’edifici.

 

La segona assemblea va ser al Centre Cívic de les Planas i els veïns van omplir la sala d’actes de l’entitat. Es va parlar d’ocupació, de lluita col·lectiva, d’implicació i de resistència. I mentre s’obria una taula de negociació amb Medasil Desarrollos, es van començar a definir les primeres accions: impulsar xarxes socials i contactar amb els mitjans de comunicació, cobrir l’immoble de pancartes denunciant la situació, cacerolades totes les nits, xapes i organitzar una manifestació.

 

 

Pressió, tensió i negociació

En la negociació, el punt de partida de l’empresa administradora era que els preus dels lloguers actuals estan per sota dels de mercat i que el seu propòsit era actualitzar-los. Així, si la forquilla dels lloguers al bloc d’Avinguda Barcelona 113 s’ha mogut en aquests últims cinc anys entre 550 euros i 900 euros (segons les característiques de cada pis), la intenció de Medasil Desarrollos era fixar-los entre 900 euros i 1.600 euros.

 

Cara a cara a la taula de negociació, les posicions eren radicalment oposades. La proposta dels veïns consistia en un alça progressiva sobre les mensualitats actuals, mentre que la de Medasil Desarrollos es basava en bonificacions sobre el preu de mercat. Els primers parlaven de pujades i els segons, de baixades.

 

Amb el transcurs de les setmanes, i a mesura que la pressió social i mediàtica va ser escalant, les posicions van anar acostant-se. La manifestació va ser un punt d’inflexió en les converses. Més d’un miler de persones es van sumar a aquest acte de protesta que va tenir lloc a mitjan febrer i que va sumar a més veïns de Sant Joan Despí i a personalitats polítiques. Aquella proposta  va evidenciar que el conflicte d’Avinguda Barcelona 113 no és un fet aïllat, sinó que simbolitza la punta d’un iceberg de gran profunditat i que impacta en centenars de milers de ciutadans de Catalunya i del conjunt del país.

 

Després de diverses trobades amb Medasil Desarrollos, finalment, es va aconseguir un primer acord en la pujada del 20% igual per a tots els veïns. No obstant això, faltava per resoldre com s’anaven a graduar els increments. Donat aquest primer pas, els veïns van exigir llavors un contracte tipus. I aquí les posicions van tornar a enrocar-se davant un document plagat de clàusules abusives i, en alguns casos, sense fonament legal. Amb el suport de l’equip d’advocats del Sindicat de Llogaters es va excloure tot el text sense base jurídica fins a consensuar un contracte raonable i equitatiu per a ambdues parts.

 

 

La lluita continua

La negociació col·lectiva ha estat el pilar d’aquesta batalla i ha de continuar sent-ho per poder guanyar una guerra que encara està lluny de poder finalitzar. Ara, els veïns esperen que es comencin a signar els primers contractes amb durada de tres anys i una pujada del 20% en tres fases: 5-5-10. Quan això es produeixi, serà la primera vegada en tres mesos que les famílies d’Avinguda Barcelona 113 tinguin el seu primer respir d’alleujament.

 

Però la contesa continua. I no només a Avinguda Barcelona 113. En el bloc, queda lluitar per igual condicions per als veïns que finalitzin contractes el 2019 i 2020, però què passarà el 2021? Si en tres anys la Llei d’Arrendaments Urbans no canvia, els inquilins d’aquest immoble tornaran a la casella de sortida i, al costat d’ells, tantes altres famílies del Baix Llobregat, de tota la província de Barcelona, de Catalunya i de la resta d’Espanya continuaran asfixiades per la voracitat especulativa de grups d’inversió que ara han vist en el lloguer la seva nova gallina dels ous d’or.

 

I en aquest combat romandran inquilins de la comunitat que han estat en la primera línia de les negociacions. Ara, toca portar més enllà d’Avinguda Barcelona 113 la defensa de lloguers justos per a tots, juntament amb el Sindicat de Llogaters i altres agents socials i polítics.

 

Sílvia Riera
Llogatera d’av. Barcelona 113

 

Negociación colectiva