El Sindicat de Llogateres i Llogaters va néixer el maig de 2017 per posar fi a la creixent bombolla de preus de lloguer en la que ens trobem. La propietat, organitzada i amb totes les lleis al seu favor, té molt de poder per escanyar-nos a les llogateres i llogaters, pujant els preus i expulsant-nos de les nostres llars amb facilitat. Constatant aquesta realitat, el Sindicat té com a missió organitzar les llogateres i els llogaters per revertir l’equilibri de forces, i defensar el dret a l’habitatge, a una llar i un lloguer digne caminant cap a l’objectiu final: la desmercantilització de l’habitatge.
Per anar fent passes en aquesta direcció, és necessari tenir unes tècniques, estratègies i tàctiques que facin de brúixola per anar aconseguint petits i grans canvis. Per poder impulsar aquest canvi estructural que totes anhelem, necessitem ser una organització de masses, que disputi el marc mental i material de l’ordre establert actual, on malauradament preval abans el dret a la propietat que el dret a tenir una llar digna. Per poder aconseguir-ho, necessitem una organització que lluiti en tots els àmbits, exercint un sindicalisme on els veïns i veïnes llogateres s’organitzin per fer front als abusos de la propietat. Això ho fem per mitjà de les assessories col·lectives (les assemblees de llogateres amb casos o conflictes oberts) i a través de la comissió d’acció sindical on pensem les estratègies i campanyes generals, que llavors a cada secció ens permetin obrir processos de negociació amb grans i petits propietaris, per tal de poder seure en peu d’igualtat i pactar contractes i preus assumibles amb condicions dignes i estables.
Alhora (a vegades com a Sindicat de Llogateres, a vegades amb altres organitzacions que defensen el dret a l’habitatge i/o un canvi social) pressionem a les institucions perquè canviïn les lleis i les regles del joc en favor de les persones que vivim a les llars i no que hi especulem. Exemples d’això són la Llei de Contenció i Regulació de Lloguers de Catalunya o les nostres pressions al Congreso perquè es modifiqués la Llei d’Arrendaments Urbans, allargant la durada dels contractes, limitant les fiances, així com exigint una regulació de preus urgent; i la introducció, a nivell municipal, de la mesura del 30% d’habitatge amb lloguer regulat per cada nova construcció o rehabilitació integral.