Història

Sis anys de fites

Grup motor i precedents

La tardor del 2016 es comencen a fer les primeres trobades de gent llogatera i activistes pel dret a l’habitatge de la ciutat de Barcelona, juntament amb organitzacions com la PAH, l’Observatori DESC, la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), l’Associació 500×20, Desllogades i La Hidra, per explorar la creació d’una organització llogatera. Aquestes trobades acaben donant lloc al que seria el grup motor del futur Sindicat de Llogateres, per lluitar contra l’augment de preus, reclamar més habitatge públic i control de preus, i aconseguir contractes més llargs i sense condicions abusives. Es generen diverses comissions de treball: comunicació, organització, relat i dades, serveis i micromecenatge.

Presentació pública del Sindicat de Llogateres

El 12 de maig de 2017, el nou Sindicat de Llogateres es presenta al Casinet d’Hostafrancs (Barcelona) davant de 1.000 persones. El mateix mes de maig s’inicia una campanya de micromecenatge amb l’objectiu de fer els primers passos del Sindicat: contractar una persona de suport, comptar amb assessorament legal professional i serveis tècnics en matèria d’habitatge, fer campanyes de difusió i mobilització i sufragar les despeses d’organització. En menys de quinze dies, s’aconsegueixen els 20.000 € que s’havien establert com a mínim necessari. La xifra final arriba als 36.000 € amb un total de 859 aportacions, que esdevenen les primeres afiliacions al Sindicat.

Vídeo: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/presentacio-del-sindicat-de-llogaters/video/5676897/

Primeres assemblees, manifestacions i formacions

Amb les primeres assemblees es posen les bases de l’acció del Sindicat els propers anys. El 26 de maig, poc després de la presentació pública, se celebra la primera assemblea oberta a l’Avinguda Mistral (barri de Sant Antoni). Les persones que hi assisteixen s’agrupen entorn als conflictes i les situacions en què es troben: compra d’habitatges sencers per part de fons voltors, pujades de lloguer, dificultat d’accés a l’habitatge, finalitzacions de contracte, estafes de les immobiliàries, mal estat de l’habitatge i pisos turístics. Es comencen a dibuixar possibles campanyes i accions que el Sindicat desplegarà: desobediència civil dels contractes de lloguer, accions de protesta, acompanyament en negociacions, accions jurídiques, lluita per canvis legals, etc.

A la segona assemblea, el 30 de juny als Jardins de Montserrat (Esquerra de l’Eixample), en col·laboració amb la Xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixample (XHEE) es fa un taller sobre la Llei d’Arrendaments Urbans i es comença a donar forma a una xarxa de blocs en lluita, on afectats per processos d’expulsió veïnal que es van trobar durant l’anterior assemblea es comencen a organitzar, en el si del Sindicat.

Amb l’objectiu d’autoformar-se per apoderar-se, també es fan trobades formatives a l’Hospitalet de Llobregat, a Sant Martí de Provençals i a Olesa de Montserrat, totes elles també en col·laboració amb organitzacions locals.

La Plataforma Barcelona No Està en Venda, que ja porta mesos treballant i agrupa nombroses entitats, convoca una manifestació el 10 de juny. Aquesta plataforma seguiria agrupant i coordinant diversos grups de defensa de l’habitatge a la ciutat.

Ens Quedem: una estratègia guanyadora

Durant l’estiu i la tardor després de les primeres assemblees obertes, els militants del Sindicat comencen a pensar una estratègia de mobilització i desobediència civil per als llogaters que estan a punt de patir un desnonament invisible. Després de mesos posant-la en pràctica a les assemblees llogateres, el febrer del 2018, el Sindicat de Llogateres presenta oficialment la campanya que acabarà sent l’eix vertebrador de tota la seva activitat sindical: Ens Quedem. Es fa una crida a la gent que viu de lloguer a quedar-se a casa quan el propietari de casa teva els vulgui apujar el lloguer o directament fer-los fora, per així fer pinya i negociar col·lectivament els nous contractes. Comença el desenvolupament d’eines sindicals de desobediència, organització per finques i per propietaris i negociació col·lectiva, i un cicle de vagues parcials, assemblees i protestes que trenquen amb l’aïllament de molta gent. L’estratègia Ens Quedem, queda integrada com a dinàmica principal a les Assemblees llogateres, que si bé comencen tenint lloc quinzenalment, aviat passaran a ser setmanals. Els serveis del Sindicat perden centralitat per fusionar-se amb una part d’organització, creant així la primera comissió d’acció sindical, que s’encarregarà de coordinar els conflictes i la resistència llogatera. Els serveis jurídics del sindicat passen a ser una eina funcional a l’estratègia de desobediència civil.

VÍDEO : https://beteve.cat/societat/campanya-sindicat-llogaters-fons-voltor/

En pocs mesos arriben les primeres victòries. La victòria dels 450 veïns de l’Avinguda Barcelona de Sant Joan Despí contra Goldman Sachs, un dels bancs més poderosos del món, és un fet sense precedents a l’estat espanyol. Aconsegueixen fixar el preu de facto: contractes nous amb preus assumibles després de mesos de lluita i negociació col·lectiva. També és el cas de les famílies de la Colònia Bausili, o dels blocs del Raval propietat d’Optimum, que aconsegueixen la renovació de tots els contractes sense pujades. També hi ha victòries més petites, com la Lluïsa de Sant Antoni, que va evitar l’expulsió de casa seva i va aconseguir la retirada de la demanda judicial que li havia interposat Idilia Foods; o renovacions de contractes com les aconseguides per la Begoña i el Luiz, el Clemente, el Jaume i tanta altra gent. Cada victòria suma i és un aprenentatge per al Sindicat.

Tenim el 30%

També el febrer del 2018, la PAH de Barcelona, l’Observatori DESC, l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (actual Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic), la FAVB i el Sindicat de Llogateres, presenten al ple de l’Ajuntament de Barcelona una moció per ampliar el parc d’habitatge assequible a Barcelona, que s’aprova per unanimitat. La mesura estrella és l’obligació de destinar un 30% de les noves construccions i grans rehabilitacions a l’habitatge assequible. L’impuls d’aquesta mesura porta mesos de treball, negociació i pressió fins que el desembre n’arriba l’aprovació definitiva i entrada en vigor.

Més endavant altres ciutats catalanes, com Terrassa, aprovaran mesures semblants.

VÍDEO: https://youtu.be/rOkxDIOkWHU

Segona Assemblea Anual: estratègia i organització

L’octubre del 2018 se celebra a La Lleialtat Santsenca la II Assemblea Anual d’Afiliades. És un moment de consolidació de l’organització després del seu primer any de vida. D’una banda, s’estableixen bases organitzatives de transparència i noves quotes d’afiliació. De l’altra, es posa a punt l’anàlisi del cicle internacional de despossessió i finançarització de l’habitatge i els efectes de la darrera reforma de la LAU: visibles i invisibles, nomadisme, impossibilitat d’accés a l’habitatge i problemes d’infrahabitatge i males condicions de vida. S’actualitza també el programa polític i s’aposta decididament per bastir un moviment popular per l’habitatge coordinat per tal de donar una resposta integral.

A més, la campanya Ens Quedem es fixa com a espai permanent d’organització llogatera, amb assemblees periòdiques (inicialment quinzenals, tot i que més endavant seran setmanals) i la intenció de disseminar-la per tot el país.

El model d’extensió territorial també comença a prendre forma en aquesta segona assemblea, on es presenta una proposta de coordinació entre les diferents seccions sindicals fins el moment, aprovant fer dues trobades de seccions i un llibre d’estil comú. En una etapa inicial, el Sindicat havia estat organitzat a nivell intern per una coordinadora amb el grup promotor i la participació de gent de diferents municipis, tot i que la majoria era de Barcelona. Fins a 2018 havien sorgit els primers nuclis a Barcelona, Sant Cugat, Terrassa, Rubí, Penedès i Badalona.

Aquestes trobades portaran a aprovar un protocol per a les seccions a la III Assemblea d’Afiliades d’octubre de 2019, facilitant l’organització de les noves seccions del període 2019-2021, primer a Girona, L’Hospitalet, i Sabadell, i després a Montcada i Reixac, Vilanova i la Geltrú (que es convertirà en Garraf), Osona, Castelldefels-Gavà-Begues i Maresme. El recorregut de cada secció en contextos territorials, demogràfics, polítics i associatius completament diferents ens anirà aportant més claus per seguir pensant fins a dia d’avui com promoure i consolidar espais organitzats potents, útils i sostenibles.

Reforma de la LAU

El març del 2019, el Congrés dels Diputats aprova una reforma de la LAU amb diversos canvis importants: els contractes passen a ser de 5 o 7 anys, els honoraris de les agències passen a ser pagats per l’arrendador quan és una empresa i es pot recuperar fàcilment la fiança si ha estat injustament retinguda. És la primera gran reforma legislativa aconseguida pel Sindicat, amb encara no dos anys de vida. Aquest avenç és només possible gràcies als milers de persones que han desobeït, com les més de 1.000 persones que s’han quedat a casa amb un lloguer assequible i estable amb l’acompanyament del Sindicat.

Queden fora de la reforma, però, aspectes tan rellevants com una regulació de preus, que el Sindicat seguirà batallant.

Punxem la bombolla del lloguer

El 6 d’abril de 2019, té lloc a Barcelona una manifestació multitudinària sota el lema Punxem la bombolla del lloguer. Es tracta d’una protesta impulsada juntament amb moltes altres organitzacions sota un manifest unitari que reclama regular el preu dels lloguers, una major estabilitat dels contractes, l’aturada dels desnonaments sense alternativa, l’expulsió dels fons voltors i l’ampliació del parc públic d’habitatge, entre altres mesures.

Aquesta manifestació, juntament amb la feina feta pel Sindicat de Llogateres i altres col·lectius els anys anteriors, marca un punt d’inflexió a l’hora de desmuntar el relat establert sobre la situació de l’habitatge, en un terreny fins llavors dominat per les veus interessades pròximes a la indústria immobiliària. S’imposa l’evidència que cal actuar per garantir el dret a l’habitatge.

El mateix mes, el dia de Sant Jordi, la PAH i el Sindicat celebren un concert multitudinari a la Sala Apolo de Barcelona els beneficis del qual aniran destinats a continuar la lluita per un habitatge digne i a les afectades per la crisi immobiliària. Hi actuen Maria Arnal i Marcel Bagés, The Sey Sisters, Za! i Lágrimas de Sangre.

El Sindicat guanya estructura: equip alliberat

Dos anys després del seu naixement, el Sindicat ha aconseguit organitzar massivament un col·lectiu que ha passat desapercebut durant molts anys: la gent llogatera. S’ha agrupat una massa social de 2.000 llars afiliades que contribueixen amb la seva quota a tenir una organització sòlida i amb independència econòmica. Això permet comptar amb recursos tècnics i jurídics, inclòs un equip de tres persones assalariades a temps parcial. Aquest equip anirà creixent amb la incorporació d’una quarta persona al cap d’uns anys i la diversificació i especialització dels perfils.

Escola d’estiu i teoria de la renda

A més, el juliol del 2019 se celebra la primera Escola d’Estiu a la Casa Buenos Aires de Vallvidrera. Neix així una eina formativa que permet tenir debats i xerrades més pausats i profunds que els que permet l’acció quotidiana, a més d’un moment de cohesió important per a tota la militància. L’escola es consolidarà amb noves edicions a Moià (2020), Cubelles (2021) i Borrassà (2022). Des del 2022, l’escola portarà el nom de Joan Liébana, militant del Sindicat de Llogateres de Montcada i Reixac, arran de la seva mort mentre treballava de bomber.

El Grup de Treball de Teoria de la Renda es forma durant el curs 2020/21 a partir de l’interès d’unes quantes militants amb la voluntat d’indagar en profunditat sobre la qüestió de la renda i preguntes bàsiques com què és el lloguer i per què el paguem? Aquest grup recull i comparteix els seus aprenentatges sobre la teoria de la renda en el capitalisme financer i segueix organitzant cicles de lectura i debat els cursos següents.

Congrés d’Habitatge de Catalunya

El novembre de 2019 se celebra a Barcelona el I Congrés d’Habitatge de Catalunya, una trobada sense precedents de tots els col·lectius que lluiten per un habitatge digne o fer balanç i posar en comú les experiències acumulades, així com per imaginar un Moviment Popular Organitzat per l’Habitatge a Catalunya. La celebració del congrés és fruit d’un procés llarg d’extensió, debats i redacció i dona lloc a un programa bàsic: prou desnonaments, expropiació de pisos de bancs, fons voltor i grans propietaris, punxar la bombolla del lloguer i construcció de moviment popular.

El Sindicat havia refermat ja la seva aposta per espais de coordinació i organització conjunta en la seva II Assemblea Anual d’Afiliades (2018) i ho fa de nou, enmig del procés cap a un II Congrés, en la seva VI Assemblea (2022).

Regulem el preu dels lloguers

La regulació dels preus del lloguer és una de les demandes centrals del Sindicat. Quan el maig del 2019 el Govern de la Generalitat aprova un decret de lloguers i el presenta com a regulació, el Sindicat desemmascara la presa de pèl i el valora com a Decret Farsa. El Govern l’acaba tirant enrere.

El febrer del 2020 es produeix un moment històric d’impuls de la regulació dels lloguers, quan el Sindicat, acompanyat pels ajuntaments de Badalona, Granollers, l’Hospitalet, Terrassa i Barcelona, consellers de la Generalitat, la majoria de grups del Parlament de Catalunya i el mateix president de la cambra, convoca a una manifestació a Badalona contra els lloguers abusius i per la regulació de preus el mes de març. La convocatòria sorgeix arran del cas de 200 famílies llogateres a qui el fons voltor Azora pretén pujar un 80% el lloguer, però esdevé un clam per a tota la gent llogatera.

A partir d’aquest moment, el Sindicat comença a treballar amb la conselleria de Justícia per redactar un nou text de regulació veritable. El mes de juliol, els grups d’ERC, Junts, En Comú Podem i la CUP presenten la proposició de llei de contenció de rendes. Malgrat els intents d’última hora de Junts per Catalunya per descafeïnar la llei, el setembre s’aprova la Llei 11/2020 amb el vot a favor dels quatre grups proposants.

L’aprovació de la llei dona inici a una intensa campanya d’informació a tota la gent llogatera, del desenvolupament de noves eines sindicals, de denúncia contra els anuncis enganyosos i d’impuls de sancions contra els incompliments. L’acció sindical ha d’anar un pas per endavant de la llei. El Sindicat, negociació a negociació, segueix més contundent que mai: celebrant les victòries, polititzant les derrotes i compartint la millor eina: l’acció col·lectiva.

Mesos més tard, el juny del 2021, el govern espanyol presenta un recurs al Tribunal Constitucional contra la llei, la qual cosa la podria deixar suspesa. Això provoca protestes davant de la seu del PSC i, tot i que el recurs efectivament es presenta, s’evita la suspensió de la llei. També el PP presenta un recurs contra la regulació. Finalment, el març del 2022 el Tribunal Constitucional tomba la llei. El Sindicat omple la plaça de Sant Jaume i llença un missatge clar: ho seguirem fent i ho tornarem a fer, tornarem a regular els lloguers.

Amb un any i mig de vigència de la regulació, els resultats són evidents: 190.000 famílies arriben a signar contractes en les zones regulades, amb un estalvi total de 58 milions d’euroes anuals durant tota la durada del contracte. Estudis com el de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB-UB) i el de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge confirmen els efectes positius de la norma.

En retrospectiva, victòries com la de les veïnes de Rocafort 126, que van aconseguir la renovació de contractes al mateix preu el novembre del 2021 només després de plantar-se a les finques, o els del Perea 1, que van revertir una pujada il·legal un cop ja caiguda la regulació, demostren que la contundència de la regulació és en primer lloc la contundència del Sindicat que planti cara.

Pandèmia i vaga de lloguers

El març del 2020, dues setmanes després de la manifestació a Badalona, es decreta el confinament total per la pandèmia de COVID-19. Diverses organitzacions de tot el territori espanyol, inclòs el Sindicat, es coordinen immediatament per exigir un Pla de Xoc Social: suspensió del pagaments de lloguers, hipoteques i subministraments bàsics, renda bàsica, cap acomiadament i intervenció de la sanitat privada.

A més, es fa una crida a deixar de pagar el lloguer, abans que endeutar-se o deixar de cobrir altres necessitats bàsiques com el menjar, a totes aquelles persones que no hagin perdut ingressos i no puguin arribar-hi. Les mesures que acaba aprovant el govern central només preveuen pactar moratòries i més de 200 col·lectius s’organitzen per coordinar la vaga de lloguers a tot l’Estat i s’organitzen comitès de vaga. S’habilita una pàgina web amb recursos i una caixa de resistència per donar cobertura legal als participants a la vaga.

En paral·lel, les assemblees llogateres segueixen en format telemàtic, on arriben nombroses persones abocades a impagaments i deutes irretornables. En molts casos, l’acció del sindicat permet negociar rebaixes del lloguer condonant deutes que haurien dificultat encara més la recuperació de molta gent. El mes de maig les assemblees tornen a ser presencials. Tot i que les assemblees són al carrer i es mantenen totes les mesures sanitàries necessàries, la policia vulnera repetidament el dret a reunió i protesta amb intimidació i identificacions.

El desembre del 2020, tancant un any de pandèmia, vaga i regulació dels lloguers, el Sindicat de Llogateres fa balanç de quatre anys de lluita per una llar digna.

Multes, criminalització i absolucions

L’activitat del Sindicat, des de les accions contra els desnonaments a les protestes davant d’arrendadors i immobiliàries, posa en qüestió els beneficis i els interessos de sectors tan poderosos com ho és l’immobiliari. Aquesta activitat, per tant, no està exempta de criminalització i persecució policial i judicial.

El maig del 2021, la Lívia i el Juan, que van ser desnonats amb els seus tres fills del pis on van viure durant 12 anys, s’enfronten a més a un judici per haver protestat i haver-se organitzat, juntament amb el Pablo, un company del moviment per l’habitatge. El mateix any han de passar pel mateix tràngol l’Alpha i el Fran, veïns de Sant Antoni que havien denunciat l’assetjament dels seus arrendadors. Juntament amb el Jaime, del Sindicat, els demanaven presó per una protesta pacífica. Tant un cas com l’altre, així com tots els casos que ha tingut el Sindicat, acaben de la mateixa manera: amb l’absolució.

La repressió, però, no ve només a través dels jutjats, sinó també de multes. La Llei Mordassa, tot i que és aprovada el 2015, comença a ser aplicada massivament contra el moviment per l’habitatge per part dels Mossos d’Esquadra a partir del 2019. N’és un exemple el desnonament de l’Estela (octubre del 2020), arran del qual es van rebre més de trenta multes per desobediència. Un any més tard, l’octubre del 2021, nombrosos col·lectius en defensa de l’habitatge acumulen fins a 350 multes amb sancions que sumen més de 200.000€ i assenyalen directament el Departament d’Interior, que finalment es veu obligat a moure’s i a canviar els criteris. Com sempre, si l’acció llogatera és col·lectiva també ho és quan arriben multes o acusacions. Qualsevol persona sancionada o acusada compta amb el suport del Sindicat i la caixa de resistència.

Cinquena assemblea i cinquè aniversari

L’octubre del 2021, en el marc de la V Assemblea Anual, el Sindicat actualitza el seu programa i es dota d’eines organitzatives que l’enforteixen. Cal destacar l’aprovació de la fórmula de convenis amb altres organitzacions, que el portarà a seguir construint aliances amb el moviment per l’habitatge. El primer conveni serà amb el Sindicat de Barri del Poble-sec.

A més, l’organització es constitueix definitivament com a Sindicat de Llogateres de Catalunya, amb la voluntat d’estendre’s territorialment i agrupar a través de diverses seccions totes les persones que viuen de lloguer arreu del país. En aquesta assemblea, també es fa repàs de les lliçons d’aquests primers anys de recorregut.

El maig del 2022, el Sindicat celebra el seu cinquè aniversari a l’Ateneu Popular de Nou Barris. La jornada inclou un col·loqui amb referents de lluites i moviments socials i debats sobre balanç i reptes, a més de concerts i una exposició fotogràfica retrospectiva.

El maig mes, 2.000 persones surten al carrer en una manifestació sota el lema “l’habitatge és un dret i no un negoci”. Centenars d’entitats i organitzacions hi donen suport.

Expulsar, reformar i lloguers de temporada

Els darrers temps, s’han fet visibles els conflictes de dues finques amb situacions semblants. Una empresa compra l’edifici sencer per fer fora tothom i reformar-lo per augmentar-ne la rendibilitat. Són només dos exemples d’una pràctica cada vegada més habitual.

En el cas de la Casa Orsola, una finca de l’Eixample propietat de Lioness Inversiones, l’expulsió és amb la intenció de fer-ne lloguers de temporada. Aquesta és la via principal que utilitzen els arrendadors per esquivar les regulacions bàsiques i els drets llogaters. Des que es va fer públic el cas el desembre del 2021, el veïnat d’aquesta finca ha estat un model d’organització i compromís, amb l’acompanyament de la Xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixample i del Sindicat, i ha tingut el suport de nombrosos col·lectius, personalitats i fins i tot de l’Ajuntament de Barcelona.

L’altre bloc és el de Tapioles 15, al Poble-sec, que fa pública la seva lluita el novembre del 2022. En aquest cas, la propietat, el fons voltor Second House SL, vol vendre els habitatges un cop reformats. Aquest model de negoci, que necessita buidar pisos per mantenir-se i empeny a les veïnes a abandonar casa seva, obliga a que el nostre model d’organització sigui per propietaris. Més enllà de cada bloc, més enllà de cada sindicat. Avui, la lluita de les veïnes de Tapioles 15 amb el Sindicat de Llogateres de Barcelona i el Sindicat de Barri del Poble-sec, és també la lluita de les veïnes de Cortines 10 amb el Sindicat d’Habitatge del Casc Antic. Totes juntes, estan disposades a resistir fins a guanyar.

Primeres seccions per propietari: Blackstone i La Caixa

Després d’anys d’experiències d’organització de veïnes d’una mateixa finca, d’un mateix propietari o d’una mateixa immobiliària, el curs 2021-2022 elabora un pla d’acció per crear seccions sindical per propietat. La primera serà la secció sindical de Blackstone que es constitueix el 29 de gener del 2022 i es coordina amb el Sindicato de Inquilinas de Madrid i altres col·lectius catalans per fer accions de denúncia i pressió que ens serveixen per seure a la taula al major fons voltor de l’estat espanyol.

La segona serà la secció sindical de La Caixa, repartida per més de 20 municipis de Catalunya, que representarà a totes les llogateres de La Caixa (sota les diverses marques i empreses que té). Un centenar de persones que viuen en 14 promocions d’habitatge protegit de La Caixa impulsen el març del 2023 la campanya “Destapem La Caixa” i presenten l’informe Habitatge de Desprotecció Oficial. La campanya porta al Parlament de Catalunya a aprovar una comissió d’investigació sobre habitatge públic i fons d’inversió a Catalunya i a diversos municipis catalans a aprovar mocions reprovant La Caixa i instant els ajuntaments a intervenir en el conflicte i a promoure habitatge protegit amb garanties. Es destapa així un model fallit d’habitatge públic que permet destinar milions d’euros públics a promocions que al cap d’uns anys perden la seva protecció.

El mes d’abril té lloc a Sitges una manifestació de més d’un miler de persones que es converteix en una protesta no només de les llogateres d’aquesta secció, sinó en una manifestació per l’habitatge públic.

“Aturem la immoestafa” i les victòries contra Azora i Rentaz

El febrer del 2022 es dona el tret de sortida a la campanya “Aturem la Immoestafa”, per denunciar les pràctiques fraudulentes i abusives de les immobiliàries i agents de la propietat.

El gener del 2023 les clàusules abusives tornen a estar sobre la taula amb la condemna a Azora, el tercer fons voltor més gran de l’estat espanyol, per la inclusió de múltiples clàusules abusives al contracte de la Sílvia, veïna de Granollers. Tot i que la denúncia és individual, el conflicte és amb centenars de llogateres i és l’inici d’un recorregut per canviar les regles del joc. Aquesta victòria judicial anima tot el Sindicat a seguir lluitant a través de les assemblees i l’acció col·lectiva.

Els honoraris de l’agència immobiliària, una de les barreres d’accés a l’habitatge, centra també la denúncia i la campanya informativa del Sindicat, per desvelar el caràcter de fals intermediari de les immobiliàries, que tenen un interès directe en fer contractes més curts, més cars i alineats amb els interessos de la propietat. Es fan accions informatives i de protesta, i es comencen a organitzacions llogateres no només de la mateixa propietat, sinó de la mateixa immobiliària.

Amb aquesta idea, el març del 2023 es destapa que la immobiliària Rentaz ha estafat un mínim de 200.000 euros en concepte d’honoraris a les llogateres de 400 habitatges propietat del mateix gran tenidor, la família Monleón-Pagés. Arran de la protesta i la difusió d’aquest conflicte, moltes altres llars en la mateixa situació s’uniran a la negociació. Totes aquestes famílies aconseguiran el retorn dels diners estafats i altres demandes com la millora de l’estat dels edificis.

Llei Estatal pel Dret de l’Habitatge

El setembre del 2021, més de 150 entitats amb el suport de 9 grups presenten al Congrés dels Diputats una proposició de llei de Garantia de Dret a l’Habitatge Digne i Adequat que, entre altres elements, inclou una regulació de preus del lloguer, la renovació automàtica dels contractes i mesures contra els desnonaments i el sobreendeutament. Aquesta és la resposta contra l’immobilisme del govern estatal i, concretament, la voluntat del PSOE d’incomplir el compromís signat de regular el preu dels lloguers.

Tot i que la iniciativa del moviment per l’habitatge no s’acaba aprovant, aconsegueix desencallar l’elaboració de la llei per part del govern estatal. Després de mesos de reunions, protestes, pressió i, sobretot, de desnonaments visibles i invisibles i de desobediència a milers de llars, l’abril del 2023 s’aprova la Llei Estatal pel Dret a l’Habitatge. El Sindicat valora que la regulació dels lloguers que inclou té defectes importants, tot i que hi hagi també avenços tan importants com la fi del pagament d’honoraris d’agència per part dels llogaters.

El Sindicat de Llogateres avui

El Sindicat celebra el seu sisè aniversari aquest 2023. A la motxilla, un cúmul de victòries grans i petites que ens han permès també fer molts aprenentatges i eines.

Tenim davant el repte de desplegar i fer complir a Catalunya la Llei Estatal que s’acaba d’aprovar, però sabem també que l’única manera de garantir els drets dels que no tenim propietats i depenem del mercat del lloguer és afiliar-se i organitzar-se amb el sindicat. Toca lluitar casa a casa, barri a barri, per abaixar els preus del lloguer.

Tenim el Sindicat més gran que mai, amb més afiliacions que mai, però també amb nombroses seccions territorials, les primeres seccions per propietaris, cada vegada més aliances i un paper referent en la defensa dels drets de la gent llogatera.

Toca seguir organitzant-nos i construint poder popular, perquè l’únic camí que porta a la justícia social i al món que anhelem és el suport mutu i la lluita col·lectiva.