Les inspeccions municipals confirmen grans rehabilitacions sense permisos en diverses finques de Barcelona que haurien d’haver generat habitatge protegit.
Les llogateres de Vandor i el Sindicat hem presentat avui una instància davant l’Ajuntament de Barcelona per denunciar les infraccions urbanístiques que ha comès Vandor en quatre finques i demanar al consistori que les comprovi, rectifiqui i interposi les sancions corresponents. Els informes emesos per les inspeccions municipals realitzades determinen que en aquests edificis s’han dut a terme grans rehabilitacions que haurien d’haver activat l’aplicació de la mesura del 30% d’habitatge protegit.
El Sindicat denuncia que és especialment alarmant que l’Ajuntament no hagi actuat malgrat disposar de tota la informació i saber que aquesta empresa opera amb 13 finques a la ciutat, provocant expulsions sistemàtiques dels llogaters i deixant actualment tres famílies en risc de desnonament. Si s’apliqués aquesta normativa, 17 habitatges que avui operen com a colivings haurien de destinar-se a habitatge protegit, fet que permetria evitar els desnonaments i protegir els habitatges de l’especulació.
Les llogateres podrien quedar-se a casa si s’apliqués el 30%
L’aplicació de la mesura del 30% permetria recuperar al menys 17 habitatges protegits a les finques de Nàpols 206, Consell de Cent 538, Rocafort 219 i Entença 69, on s’han dut a terme grans rehabilitacions. Aquesta situació afecta directament diverses llogateres que avui afronten processos judicials per ser desnonades davant la negativa de Vandor de renovar-les el contracte.
L’Elisabeth, veïna de Consell de Cent 538, afronta un desnonament previst pel 16 d’abril després de 28 anys vivint al mateix pis amb la seva família. En aquesta finca de 28 habitatges se’n van reformar 13 al 2023 i Vandor només va presentar un comunicat diferit i dos assabentats. La inspecció municipal feta al febrer d’aquest any va determinar que les obres dutes a terme són una gran rehabilitació. Si es complís el 30%, tal com estableix la normativa, 8 dels habitatges quedarien protegits i l’Elisabeth podria quedar-se a casa.
La situació de la Rosario, és possiblement la més ilustrativa. Viu a la finca d’Entença 69 i és l’última llogatera que queda en un edifici que Vandor va comprar el 2021. Després de rehabilitar 10 dels 11 pisos i convertir-los en colivings, l’empresa ha demandat la Rosario, que porta 27 anys vivint a la finca amb el seu fill. Si s’apliqués el 30%, tres habitatges haurien de ser protegits i la Rosario podria continuar vivint a casa seva. Per últim, la Wendy, veïna de Concòrdia 12, que porta 26 anys vivint a la finca amb la seva mare, la seva germana i el seu nebot, qui té una discapacitat de més del 40%. El seu desnonament està actualment suspès gràcies a les accions de pressió de les llogateres.
Malgrat que tant la Wendy com la Rosario han rebut ofertes de Vandor per ser reallotjades en altres finques amb pisos més petits, les dues, juntament amb desenes de llogateres de la mateixa propietat, demanen que es renovin els contractes de lloguer dels seus habitatges per poder seguir vivint a casa seva i que les finques no acabin plenes de colivings.
Permisivitat absoluta davant la voracitat dels voltors del coliving
Durant els últims anys, l’empresa Vandor ha adquirit fins a 13 finques amb 236 habitatges només a Barcelona, expulsant les veïnes i transformant els pisos en colivings destinats principalment a estudiants internacionals. Segons diverses inspeccions municipals realitzades a instància de les llogateres, l’empresa ha realitzat grans rehabilitacions sense els permisos reglamentaris, utilitzant comunicats d’obra menor o assabentats per executar reformes estructurals que permeten multiplicar el nombre d’habitacions i adaptar els pisos a aquest model de negoci.
Aquestes actuacions haurien d’haver activat la mesura del 30% d’habitatge protegit, que obliga a reservar una part dels habitatges resultants de grans rehabilitacions a lloguer assequible. Tanmateix, Vandor ha esquivat aquesta obligació i avui aquests pisos operen com a colivings amb preus molt superiors als que marca la regulació de lloguers.
El Sindicat denuncia que la manca de control urbanístic de l’Ajuntament i la manca de sancions generen un marc d’absoluta impunitat cap als fons voltors que venen a especular amb els habitatges de Barcelona. Mentre l’Ajuntament és conscient de totes les il·legalitats que es cometen, opta per fer la vista grossa i no aplica les eines jurídiques que té a la seva disposició, Vandor continua buidant edificis sencers, provocant centenars de desnonaments i agreujant la crisi de l’habitatge.