Quan l’Adama va vindre a Barcelona amb la seva família, poc s’imaginaven que un dia arribaria a veure’s barallant per la seva llar, vivint cada dia la por de ser expulsats del seu barri malgrat pagar cada mes el lloguer.
Al 2014, l’Adama i el seu marit Abdoulaye van trobar un petit pis al Carrer del Clot. El pis tenia algunes deficiències: la cuina estava completament inutilitzada i necessitava reformes. Amb el seu treball i obstinació ho van convertir en la seva llar, que també comparteixen ara amb la seva neboda i el fill d’aquesta, un bebè de 3 mesos. Durant tots aquests anys, la família ha viscut moments durs. Ell més difícil va ser una operació complicada que avui li impedeix caminar i fer esforços, que va suposar que Adama quedés amb una discapacitat del 70% i hagués de deixar el seu treball. Malgrat tots els alts i baixos, la família no ha deixat de pagar el lloguer ni un sol mes, tirant de la petita pensió d’invalidesa i del salari de Abdoulaye com a jardiner.
Tot va canviar radicalment a finals del 2017, quan l’administració de finques Guiteras Assessors es va posar en contacte amb ells per a anunciar-los que en acabar el seu contracte volien reformar l’habitatge i pujar-los el lloguer un 25%. Quan van tornar a cridar aquella mateixa setmana a les finques per a saber més, la pujada ja era d’un 130%. “És com estan els preus del mercat”, els van dir. D’un moment a altre, i com tantes altres famílies, la de Adama s’havia topat amb l’especulació immobiliària.
Lluny de rendir-se i resignar-se a marxar-se del barri, Adama i Abdoulaye van acudir al Sindicat a principis de 2018, i van decidir unir-se a la campanya Ens Quedem: van rebutjar signar qualsevol pujada abusiva de preu i van continuar pagant el mateix després que el contracte finalitzés, amb la determinació d’arribar a un acord amb la propietat. Fins al moment, la propietària s’ha negat a negociar una renovació de contracte amb unes condicions justes i assequibles per a la família de Adama, però no donem res per perdut!
Adama va arribar al Sindicat fa més d’un any amb la desesperació i la por a perdre la seva llar. Avui acudeix cada setmana a participar en accions per a lluitar pels drets dels altres, i, lluny d’enfrontar-se sola als qui vol tirar-la de la seva casa, té al seu costat al Sindicat de Llogateres.