Avui la Generalitat ha anunciat un decret llei per reduir el nombre de llicències d’habitatge d’ús turístic. Aquesta mesura arriba tard, però sense cap dubte respon a la lluita que el moviment per l’habitatge, els moviments veïnals d’arreu Catalunya i el Sindicat de Llogateres portem anys duent a terme per protegir el dret a l’habitatge.
L’habitatge ha de complir la funció per la qual va ser dissenyat: que hi visqui gent. No té cap sentit que Catalunya tingui 100.000 pisos desviats al mercat turístic. En els darrers deu anys, Catalunya ha multiplicat per 20 les seves llicències d’ús turístic.
A Catalunya comptem amb un parc d’habitatge considerable per donar resposta a la necessitat habitacional de tothom, el problema és que s’ha posat al servei de l’especulació turística i immobiliària a través dels lloguers turístics o de temporada. A aquesta tendència se suma la dinàmica recorrent de grans tenidors de deixar pisos buits. Amb tot plegat, la patronal immobiliària crea la falsa sensacio per genera escassetat artificial i pujar artificialment els preus del lloguer.
A més, l’alta concentració de pisos turístics té conseqüència més enllà del mercat de l’habitatge. La massificació turística deteriora la convivència i el paisatge urbà i satura els espais i els serveis que haurien d’estar destinats al veïnat.
Aquest decret és una bona notícia, però només aborda una part del problema. Cal recuperar per a l’habitatge bona part del parc que s’ha desviat a altres usos, com els habitatges d’ús turístic que operen impunement sense llicència o els habitatges que es desvien al mercat de lloguer de temporada. S’ha d’anar més enllà i recuperar la funció residencial de tots els pisos desviats cap a usos anòmals.
Els lloguers de temporada, un gran forat pendent d’abordar
En molts territoris de Catalunya, la majoria d’oferta habitacional es destina a lloguers de temporada o turístics, depenent l’època de l’any. En indrets com La Cerdanya, el Sindicat de Llogateres ha detectat casos d’habitatges que són arrendats com a lloguers de temporada durant l’hivern per a treballadors, i a l’estiu es lloguen els caps de setmana sota el marc jurídic de lloguer turístic. El mateix esquema es repeteix en municipis la costa catalana o l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on els apartaments turístics d’estiu es converteixen en lloguers de temporada durant la temporada baixa.
Els lloguers turístics precisen de llicències atorgades per part del municipi i permeten fer lloguers per períodes inferiors als 30 dies. Ara bé, en el cas dels lloguers de temporada, no és necessària cap llicència. De fet, els lloguers de temporada estan totalment desregulats i els arrendadors no han de complir amb les condicions de la Llei d’Arrendaments Urbans, com ara la durada mínima de 5 o 7 anys, el prohibiment de cobrar honoraris als llogaters o l’aplicació de la regulació de lloguers quan aquesta entri en vigor. Sense una regulació ambiciosa per limitar els lloguers de temporada, la regulació dels pisos turístics es quedarà a mig camí.