El Govern de l’Estat ha presentat un índex de preus del lloguer. No cal menysprear aquest avançament: per primer cop a la història es trenca el monopoli de la (des)informació que tenien els portals immobiliaris. Fins ara, la major part de les dades sobre habitatge estava generada per empreses amb interessos al sector immobiliari, que traballen amb algoritmes opacs i fan mitjanes de preus en base a xifres sempre inflades pels anuncis. Un conflicte d’interessos en tota regla. De fet, la immobiliaria Idealista (la més gran de totes) està siguent investigada per inflar els preus de l’habitatge i de les comissions de les agències, així com per formar part d’un cartel.
Cal assenyalar que aquest no és el primer índex de preus del lloguer a l’Estat. Al 2017, la Generalitat de Catalunya ja va impulsar un propi, que destaca per la seva major precisió. El motiu és que es realitza a partir de les fiances, que a Catalunya són dipositades per la immensa majoria d’arrendadors en el Institut Català del Sòl. A la resta de l’Estat, les administracions no estan fent la seva tasca de fer complir l’obligació de dipositar la fiança, així que l’Estat s’ha basat en la informació de l’Agència Tributària. Això presenta limitacions, ja que s’estima que un nombre important de lloguers no són declarats pels arrendadors. En altres paraules, hi ha un mercat submergit molt important. Encara així, la creació d’aquest portal públic és quelcom positiu, que no estaríem explicant si no fos perquè portem exigint transparència i dades veraces des del nostre naixement com a organització. Saber és poder. Scientia potentia est.
Un índex que serveixi per garantir el dret a l’habitatge
No obstant això, la publicació de l’índex ha de ser el pas previ d’un canvi que no pot esperar més: la regulació dels preus del lloguer. Com ja hem explicat amb anterioritat, aquest tipus d’indicadors són índexs de mercat. Un mapa dels lloguers abusius. Serveixen per a concretar, amb dades, allò que ja sabíem.
Conformar-se amb això seria imperdonable. Enfront la situació d’emergència residencial, és absolutament imprescindible la creació d’una eina que sigui efectiva per a afavorir l’accés a l’habitatge de manera assequible. És una obvietat: que hi hagi lloguers màxims és tan necessari com que hi hagi un salari mínim. Per això existeixen i s’estan desenvolupant noves regulacions en països tan diferents com Dinamarca, Alemanya o els Estats Units. Per això defensem que l’Índex de referència de preus de lloguer hauria de:
- Comparar el preu mitjà de lloguer per secció censal amb la renda mitja (mitjana) per llar que publica l’INE per secció censal. Les dades de l’INE no permeten veure quins són els ingressos específics de les llars llogateres (menors que els globals), però permetria fer-se una idea de la desproporció entre preus i ingressos.
- Determinar els resultats com a renda adequada per a les rendes pròximes a la mitjana, renda assequible per als inferiors i renda abusiva pels superiors.
- Com es fa en altres ciutats europees, promoure l’ús de l’Índex de manera obligatòria per a aquelles àrees urbanes on la seva població resident estigui patint exclusió residencial i fenòmens de gentrificació, i on el preu del mercat del lloguer no sigui adequat per als veïns. El lloguer no hauria d’absorbir més del 20 o del 25% dels ingressos d’una llar.
- Poder-se confeccionar i acordar amb la participació de les diferents administracions competents en matèria d’habitatge, Generalitat i Ajuntaments, així com dels agents socials i del sector implicats com els sindicats de llogateres i llogaters, cambres de la propietat, col·legis professionals, federació d’associacions de veïns i altres.
Adaptar l’índex a la nova realitat i regular els lloguers
D’altra banda, cal assenyalar que l’índex es basa en dades d’entre el 2015 i el 2018, els anys de major especulació i inflació de preus. És necessari que la fotografia s’adapti a la nova realitat. Perquè si al març ja hi havia una gran desproporció entre el preu del lloguer i els ingressos de la gent, aquesta escletxa s’ha eixamplat amb la crisi sanitària i econòmica. Cada vegada són més les persones que venen al Sindicat explicant que no poden pagar el que estableix el seu contracte. I cada vegada són més les negociacions que impulsem entre arrendadors i arrendataris per renegociar els contractes de lloguer a la baixa i fer que aquests siguin viables.
De fet, alguns lobbies del sector immobiliari reconeixen que els preus estan començant a baixar, conseqüència lògica de la disminució dràstica dels ingressos dels llogaters durant la pandèmia i l’augment d’incidències per impagament del lloguer. La nova crisi ha disparat més d’un 350% les incidències en el pagament del lloguer i un 17% dels arrendadors han deixat de cobrar.
Índexs com el publicat pel Govern serviran si s’utilitzen per a reduir els preus entorn d’un 50%, tornant al nivell de 2014. L’economia immobiliària porta anys lucrant-se a costa d’un empobriment generalitzat. Absorbint rendes de les llars que han deixat d’anar a l’economia productiva. Ha arribat l’hora de donar-li la volta a la situació. És fonamental vincular els lloguers a l’economia de les llars, perquè si no la situació serà molt pitjor per a tothom.
*** Res del que hem aconseguit seria possible sense les 2.000 famílies afiliades al Sindicat, però necessitem seguir creixent per impulsar el canvi. Tant hi fa si tens casa teva en propietat o vius de lloguer: si estàs a favor del dret a l’habitatge, suma-t’hi ***