Livia, Juan i els seus tres fills compleixen 5 mesos resistint a la seva casa

“Jo no sóc una persona covarda, sóc una persona que li agrada dir les coses directament, i que així me les diguin”, diu Livia, la nostra companya del Sindicat de Llogateres, veïna de Gràcia des de fa 16 anys. Només exigeix que la propietària del seu pis, Esther Argerich, mostri la mateixa valentia i s’assegui a negociar amb ells.

Argerich, li va notificar al juny, quatre mesos abans de la finalització del contracte, una pujada del 30% , sobre un lloguer de més de 1.000 euros. Això mitjançant un burofax de la Immobiliària Finques Caseuro, amb instruccions clares: “signar, o lliurar les claus”.

No podent assumir aquesta pujada, la família de la Lívia, composta pel seu marit i tres fills, va intentar negociar. No podien creure que la persona a la qual havien proporcionat una renda de més de 130.000 euros, pagant cada mes el lloguer, cuidant del seu pis durant 11 anys, no acceptés asseure’s en una taula amb ells, per a entendre la seva posició, “o almenys dir-me a la cara per què ja no em volia en el seu pis”.

Caseuro Immobiliària es va negar a actuar com l’intermediari neutre que deia ser. “Ens van dir: ‘si no ho vols en aquestes condicions, perquè deixa-ho’. El meu marit va demanar parlar amb la propietària, i els van dir que ella ja no tènia res que veure, i que no hi havia negociació possible”.

Per Argerich, mudar-se de casa a qualsevol de les seves altres propietats de la ciutat pot ser fàcil. Per la Livia, lliurar les claus significaria abandonar el barri on el menor dels seus fills va néixer i va créixer, on tenen als seus amics, companys i on han format una vida durant els últims 16 anys.

“Jo no volia sortir de la meva casa, pensava que si sortia de casa, algú anava a entrar i canviar el pany, i jo i els meus fills ens quedaríem sense la nostra casa”.

Atabalats per la falsa elecció entre pagar o anar-se’n, la Lívia va sortir de dubtes triant la tercera opció: quedar-se i lluitar. Va llegir un article al diari sobre el Sindicat de Llogateres, i va començar a implicar-se en les assemblees tant del Sindicat com de l’Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia , “I vam decidir quedar-nos, perquè vam veure que solos no podíem fer res”.

Juntament amb aquests dos col·lectius, la Lívia i el Juan segueixen en la seva lluita, i en la de la resta de companys. “Jo reconec que moltes persones vivim en la nostra bombolla, amb la meva casa, la meva família, el meu cercle d’amics…i quan veus gent que no té casa, ho veus com una cosa molt llunyana, que no et toca. Fins que et toca i vius l’angoixa, l’ansietat, tot…”.

Després de diverses accions amb l’Ofi de Gràcia i el Sindicat, Caseuro Immobiliària va renunciar a continuar administrant el pis. Hem guanyat una primera batalla. Malgran això, la propietària segueix sense rebre’ns i sense contestar als nostres intents de negociació.

Encara que la Lívia i el Juan no descarten en un futur buscar una nova casa més petita, no pretenen fer-ho abans que els seus fills s’independitzin. I han decidit quedar-se i lluitar per un nou contracte, d’acord amb la llei, de 5 anys, sense cap pujada abusiva.

L’endemà a la finalització del contracte, Esther Argerich va posar una denúncia, i la Lívia té una primera ordre de desnonament el 8 d’abril. Si no arribem a negociar amb la propietària abans, els companys del Sindicat i de la Ofi, juntament amb la Lívia i el Juan, pararem aquest desnonament i els altres que puguin venir. Mentrestant, continuarem lluitant per a poder negociar.

La Lívia es quedarà a la mateixa llar a la que ha viscut 12 anys!

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca