L’últim informe de l’Organització de les Nacions Unides (ONU)respon a la greu crisi d’habitatge internacional. Una crisi sense precedents. L’informe apunta a tres causes estructurals:
- La major desigualtat econòmica.
- El major pes dels mercats financers en el mercat de l’habitatge.
- Els sistemes de benestar que prioritzen a l’habitatge com una mercaderia.
El domini sense precedents que les entitats financeres tenen sobre els sistemes d’habitatge és una de les causes principals que assenyala l’informe. Per als especuladors la crisi d’habitatge del 2008 ha generat una enorme oportunitat per a guanyar diners a consta de les persones que han perdut les seves llars. La financerització de les nostres economies (sent l’habitatge un element fonamental del procés) ha augmentat la desigualtat i ha hipermercantilitzat els habitatges. És a dir, els habitatges cada vegada es tracten més com un “actiu financer” amb el qual els inversors especulen als mercats financers, en lloc de protegir-se com a béns dels quals depèn el dret a tenir una llar.
L’informe reflecteix perfectament el procés d’especulació que s’ha viscut a l’Estat espanyol: milers de persones perden el seu habitatge per no poder pagar la hipoteca, s’enfonsen les economies i els preus cauen a mínims; els bancs venen els habitatges a preu de saldo als fons voltors (Azora, Blackstone, Cerberus, etc.) i aquests, estratègicament, les retornen al mercat, amb pujades de preus salvatges, provocant la bombolla que vivim ara.
Aquest punt és molt important: les inversions especulatives són la causa de les pujades en els preus, no és una qüestió d’oferta i demanda, tal com propaga el sector privat. Els inversors busquen “aparcar el capital” en els habitatges i buscar rendibilitat, pujant els preus dels habitatges i fent que cada vegada siguin menys assequibles.
Què diu l’ONU enfront de la crisi de l’habitatge?
Aquest organisme internacional en cap moment assenyala al mercat i al sector privat com a actors vàlids per a resoldre la crisi habitacional, amb mesures com la construcció de més habitatge o incentius per a dinamitzar el mercat, com alguns assenyalen.
L’ONU adverteix que la fórmula per a resoldre la crisi de l’habitatge és “una resposta basada en els drets humans”. És a dir, apunta als Estats perquè intervinguin sobre el mercat de l’habitatge i apliquin mesures que limitin els beneficis dels promotors o dels grans propietaris en favor de l’interès general. En altres paraules, els especuladors han de limitar els seus beneficis per a poder garantir el dret a l’habitatge. Això significa qüestionar tot el model immobiliari i pensar l’habitatge des de la perspectiva dels drets socials.
En definitiva, l’informe deixa clar que els Estats haurien de posar tots els seus esforços per a estabilitzar i controlar els mercats d’habitatge. Ara toca intervenir els mercats però posant el dret a l’habitatge com a eix principal des del qual desenvolupar polítiques socials i econòmiques. Amb quines mesures? L’informe recomana: regular el preu dels lloguers (com Dinamarca, Alemanya o Àustria), sancionar l’habitatge buit i prohibir els desnonaments sense alternativa.
L’informe complet té moltíssims més punts interessants i recomanacions. Podeu descarregar-lo en aquest enllaç.
*** Aquest article, així com tot el que hem aconseguit, no seria possible sense les 2.000 famílies afiliades al Sindicat. Necessitem continuar creixent per a impulsar el canvi. És igual si tens la teva casa en propietat o vius de lloguer: si estàs a favor del dret a l’habitatge, suma’t.