Aquestes són les mesures en matèria d’habitatge que el nostre portaveu Jaime Palomera va presentar Al Congrés dels Diputats. Aquestes mesures són fonamentals per a defensar el dret a l’habitatge i protegir a milers de famílies afectades per la pandèmia.
Des de 2017, els Sindicats de Llogateres hem impulsat i participat activament en diverses iniciatives legislatives amb diferents administracions públiques: la reserva del 30% d’habitatge d’obra nova o rehabilitació per a lloguer social en diverses ciutats, dos decrets llei a Catalunya d’emergència residencial i de regulació dels lloguers, i el Reial decret llei de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer estatal, la qual cosa demostra que els canvis legislatius són qüestió de voluntat política. Els Sindicats de Llogaters, presents en més de 20 ciutats de tot l’Estat, vam néixer per a defensar els drets dels inquilins i no pararem fins que el marc legal els protegeixi enfront dels inversors i rendistes que intervenen en el mercat immobiliari i ens impedeixen crear projectes de vida estables.
D’altra banda, els Sindicats de Llogateres estem explorant les vies legals per a poder constituir-nos com a organitzacions de defensa dels drets col·lectius en l’àmbit de l’habitatge, com succeeix en països molt més avançats en la matèria com Alemanya o Àustria. Un Estat que es diu democràtic no pot legislar sobre un assumpte tan important com l’habitatge sense tenir en compte la veu de les milers de famílies que viuen de lloguer. Les administracions públiques i els partits polítics han de tenir-nos en compte com a agents socials de referència, com ja fan amb els sindicats del treball en l’àmbit laboral. És imperatiu que, així com històricament s’han tingut en compte als diferents actors del sector econòmic (propietat, promotores o APIs) s’estableixi també una comunicació fluida amb els llogaters i llogateres amb voluntat constructiva
La crisi del coronavirus obliga a actuar de manera immediata per a protegir a milers de famílies colpejades per la pandèmia. El Govern ha d’actuar de manera urgent per a convertir les següents propostes, que presentem en la Comissió de Reconstrucció Social i Econòmica del Congrés dels Diputats, en normes legals i polítiques públiques que ajudin a frenar la situació de vulnerabilitat que sofreixen milers de llars a Espanya i que estableixin les bases d’un canvi de rumb en la història de la política d’habitatge del nostre país.
Et pots descarregar les mesures en PDF aquí.
Propostes Conjunturals
1.1. Suspensió i reducció dels lloguers per a les famílies afectades afectades per la pandèmia. Molts arrendadors porten anys cobrant lloguers desproporcionats, és hora que acceptin la disminució de les rendes. No s’ha de prioritzar el cobrament d’imports inflacionats mitjançant ajudes.
1.2. Conversió d’habitatges desviats al mercat turístic (lloguer volàtil) al parc d’habitatges de lloguer estables i assequibles. Els Habitatges d’Ús Turístic (VUT) han d’entrar en les bosses municipals de lloguer estable a través de mesures positives com les ajudes i a través de mesures coercitives (augmentar impostos al lloguer turístic o de temporada, i penalitzar l’habitatge buit).
Propostes Estructurals
2.1. Informació i transparència per a poder desenvolupar política pública. És imprescindible afinar el coneixement del parc d’habitatge existent. Això pot fer-se a través del dipòsit de fiances i de la fiscalitat (obligant a declarar el lloguer), però també amb una estadística periòdica sobre lloguers per part de l’INE. Les dades actuals estan controlats per portals immobiliaris privats amb interessos econòmics. Fa falta una estadística oficial i pública sobre preus, forquilles, composició social del *inquilinato i perfil de l’arrendador.
2.2. Fiscalitat. Hi ha una part importantíssima del mercat que deu 1) ser regulada, entrar en el mercat formal, mitjançant fiscalitat rigorosa; i 2) declarar-se com a activitat empresarial i tributar com a tal.
2.3. Regulació i estabilització de la realitat del lloguer. Donar estabilitat a la relació arrendatària. Seguretat de tinença per a l’arrendatari, i seguretat de cobrament per a l’arrendador.
- Contractes de 12 anys per als grans propietaris i de 6 anys per als petits.
- Evitar les expulsions injustificades. Renovació del contracte de lloguer automàtica tret que l’inquilí hagi incomplit les seves obligacions, o que l’arrendador necessiti l’habitatge per a ús propi (o familiar), o que hagi de vendre l’habitatge (sempre amb dret de tanteig i retracte).
- Tenim una de les taxes de sobreesforç (ràtio preu / ingressos) més altes del món: els preus han de regular-se a la baixa, amb sistemes que impedeixin l’asfíxia de les llars que porten molts anys aguantant preus altíssims.
- Dret de representació, de mediació, i de negociació col·lectiva de les organitzacions inquilines (com en altres països europeus).
2.4. Habitatge buit. Polítiques que mobilitzin l’habitatge buit. Sancionant l’habitatge buit i mobilitzant l’habitatge buit cap al mercat lliure i cap al mercat de lloguer assequible a través de l’Estat.
2.5. HPO indefinida i de lloguer.
Exigir al sector privat corresponsabilitat en la línia del Decret 17/2019 de la Generalitat de Catalunya. Regular perquè qualsevol nova obra o gran rehabilitació hagi d’incorporar un percentatge alt de VPO indefinida de lloguer, com a Euskadi i Catalunya, i bona part dels països avançats d’Europa.
El “Build to Rent” o el “públic-privat” del qual parlen els grans fons i la patronal consisteix a regalar sòl i ajudes sense contrapartides reals. Al Regne Unit aquesta opció ha estat un desastre, ja que el lloguer que s’ha construït està per sobre dels preus mitjans de la zona.
2.6. SAREB. Mobilització de tot l’habitatge de la SAREB i els seus fons d’inversió per a ampliar el parc d’habitatge públic i habitatge social.
2.7. SOCIMIs i fons d’inversió. Eliminar els vehicles d’especulació immobiliària com les SOCIMIs, destinant la seva cartera de pisos a augmentar el parc protegit d’habitatge. Així mateix i de manera més immediata suprimir els privilegis i les exempcions fiscals a les SOCIMIS, vises daurades, fons d’inversió i societats patrimonials.
2.8. Modificació de la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) en matèria d’arrendament.
- Prohibir els desnonaments per incapacitat de pagament de la renda o de finalització de contracte. Proposem permetre a l’inquilí oposar les clàusules abusives existents en el seu contracte, i acollir-se a manera d’excepció de contracte no complert o no complert adequadament.
- Permetre l’exercici d’accions col·lectives en defensa dels drets dels inquilins.
- Afavorir els sistemes alternatius de litigis, on els Sindicats puguin formar part d’aquests, evitant així la sobrecàrrega dels tribunals i afavorint que els petits litigis d’escassa quantia puguin resoldre’s de manera ràpida i econòmica.
- Modificació de l’article 441.*1ter.5 de suspensió del procediment fins que els serveis socials hagin acreditat que que les persones que es troben en situació de vulnerabilitat han accedit a un habitatge.