Ens trobem en la pitjor crisi de l’habitatge de la nostra història. Perquè el que està en crisi és la vida a les nostres ciutats, com mai abans no ho havia estat. I això no és un fenomen meteorològic, sinó que té responsables. Després de la gran bombolla, de l’estafa hipotecària, l’Estat va decidir seguir allargant el cicle d’especulació financera i immobiliària. En comptes de protegir a les majories socials, va decidir protegir els interessos dels més privilegiats. En comptes d’ajudar-nos a sortir del pou, va decidir enfonsar-nos-hi una mica més. En comptes de promoure el dret a l’habitatge, va promoure el dret a seguir especulant: catifa vermella a fons voltor i bancs per poder fer-se d’or amb el lloguer, com abans havien fet amb les hipoteques.
Azora és la màxima expressió d’aquesta enorme injustícia. Es tracta d’un fons voltor que en pocs anys ha acaparat milers d’habitatges amb l’ajuda de l’Estat, i que està imposant pujades de preu de fins al 130%. Una empresa depredadora que ni tan sols respecta el que diu una legislació tan poc garantista com la d’arrendaments urbans, i comet frau de llei, amb pujades interanuals. Que obliga a milers de famílies a comprar assegurances d’impagament. Que impedeix poder rebre assessorament legal abans de signar un contracte.
Azora, como Cerberus o Blackstone, constitueix la punta de llança en aquesta espiral d’especulació que ens escanya. Fons voltors que s’aprofiten d’unes lleis injustes, i de la posició de debilitat de qui no pot canviar-se de casa i de barri com qui es canvia de mòbil. Aquests fons tenen capacitat per influir en la resta del mercat. Quan imposen pujades sistemàtiques en milers d’habitatges, animen a rendistes i especuladors de tota mena a imitar-los. És per això que els darrers anys hem vist com els preus pujaven fins a un 40%, i com ens hem convertit en el país del món on els lloguers es mengen més ingressos familiars. De què serveix apujar el salari mínim un 5% si ens pugen els lloguers un 40%? De què serveix, si ens poden fer fora de casa sense cap mena de justificació, només per especular o per convertir la casa en un hotel clandestí?
L’especulació no és només un atac contra milers de famílies llogateres, sinó contra l’economia i el benestar comú. A més de malmetre el teixit social, comercial i cultural dels barris, els lloguers abusius disminueixen dràsticament la renda disponible de la gent. Totes les energies i els diners que destinem a pagar rendes immobiliàries són energies i diners que deixen d’anar a l’economia productiva. Les famílies deixen de comprar al comerç de barri, anar de vacances, sortir i menjar fora. També disminueix la recaptació fiscal, i això té un impacte nociu en els serveis públics. En definitiva, ens acaba afectant molt negativament a totes i tots.
No obstant, també tenim l’orgull d’explicar que cada cop més gent diu prou i s’organitza. Avui som aquí amb representants de les més de 200 famílies llogateres que s’han plantat davant del fons Azora, exigint que es respectin els seus drets. S’uneixen així als milers de persones que davant l’amenaça d’unes condicions abusives, s’organitzen de forma solidària, s’uneixen al Sindicat de Llogateres, i lluiten per uns lloguers justos. No només defensen el seu futur, sinó el del conjunt de la ciutadania. I és per això que aquest diumenge 1 de març convoquem a tota la ciutadania a una nova cita: la manifestació que tindrà lloc a Badalona, a les 11h del matí.
Estem en una cruïlla històrica. Davant la crisi brutal en la que ens trobem, necessitem mesures valentes.
- És hora de regular el preu dels lloguers, com ja ho fan molts països: des de Dinamarca, i Àustria fins a Nova York, passant per Alemanya, França o inclús Andorra.
- Cal acabar amb les expulsions sense justificació i amb els abusos immobiliaris
- També és fonamental garantir el dret a la negociació col·lectiva dels llogaters
En definitiva, cal fer tot el que sigui necessari per garantir el dret a l’habitatge i a una vida digna de milers de persones. Perquè els drets humans no es negocien.
Novament, volem agrair la presència de tots els càrrecs públics i administracions que avui han volgut mostrar el seu compromís amb milers de llogateres arreu del territori, i amb el dret a l’habitatge. Per una banda, el món municipal, representat pels ajuntaments de Badalona, Granollers, L’Hospitalet, Terrassa i Barcelona, que aquesta setmana han presentat mocions municipals en els seus respectius consistoris, insten a Azora a seure a parlar, defensant el dret a la negociació col·lectiva dels llogaters i instant el govern autonòmic i estatal a regular el mercat en defensa de les majories.
Per una altra banda, el món legislatiu i parlamentari, amb la presència de l’àmplia majoria de grups parlamentaris i del propi president del Parlament. I finalment, pel Govern de la Generalitat, amb la presència d’alguns dels consellers amb competències en l’àmbit de l’habitatge.