Avui el Govern de l’Estat ha aprovat un decret que inclou la pròrroga de la moratòria de desnonaments per al 2026, després que el Congrés la rebutgés la setmana passada, amb els vots de Junts, PP i Vox, el decret que incorporava les mesures del que s’anomena escut social.
L’aprovació de la moratòria de desnonaments juntament amb la resta de mesures de l’escut social no és fruit de la voluntat política del Govern, sinó resultat directe de la pressió social i de les mobilitzacions de la setmana anterior en més de deu ciutats com a resposta a l’eliminació de la moratòria de desnonaments. Tanmateix, la mesura torna encara més rebaixada i no dona una solució real a les 60.000 famílies vulnerables que estan en risc de ser desnonades sense alternativa habitacional.
Una moratòria insuficient que deixa fora encara a més famílies vulnerables
La moratòria aprovada avui prorroga formalment la suspensió dels desnonaments, però ho fa amb un abast limitat i més restrictiu. En primer lloc, perquè la seva aplicació requereix un procediment burocràtic pràcticament impossible que recau sobre les famílies vulnerables, a més que la seva acceptació depèn en última instància de la discreció del jutge, fet que acaba deixant fora molts domicilis vulnerables. En segon lloc, el nou decret introdueix excepcions i límits que faciliten que continuïn els desnonaments i exclou de les situacions d’aplicació, per exemple, els casos en què la família vulnerable visqui en un habitatge del qual l’arrendador només tingui un pis en lloguer.
En definitiva, el Govern, en comptes de centrar-se a protegir les famílies en risc de desnonament, millora la llei per als arrendadors, cap a qui ja es preveuen compensacions. De fet, a Catalunya, el 80 % de les compensacions han estat sol·licitades per empreses, xifra que demostra que darrere de la majoria de desnonaments hi ha els grans propietaris i no els particulars.
Protegir totes les llars llogateres per acabar amb els desnonaments
En el pitjor moment del mercat del lloguer, aquesta decisió suposa un retrocés en matèria d’habitatge i una cessió clara als interessos dels propietaris i del sector immobiliari. La moratòria aprovada és, un cop més, un pedaç que no resol el problema de fons. No frena l’expulsió sistemàtica de llogateres ni dona resposta a la realitat actual del lloguer.
Avui, l’emergència habitacional no s’expressa només en desnonaments judicials, sinó en desnonaments invisibles deguts a les pujades del lloguer (a les zones no tensionades) o a les no renovacions de contractes a les quals s’exposen centenars de milers de llars inquilines. Per això és necessari prorrogar de manera obligatòria tots els contractes de lloguer, a més d’aprovar la reforma de la Llei d’Arrendaments prevista al Congrés per blindar la regulació dels lloguers temporals i d’habitacions i acabar amb les estafes immobiliàries.
L’única manera d’acabar definitivament amb tots els desnonaments és garantir que l’habitatge sigui un dret i no un negoci. Cal abaixar els preus del lloguer, donar estabilitat als inquilins, recuperar els habitatges turístics i buits, treure els pisos de les mans dels fons voltors i grans tenidors, i posar fi a les clàusules abusives i a les estafes immobiliàries.