La Roxana, veïna de Cornellà, viu a la mateixa llar des de fa més de 6 anys. Al juny del 2018 va finalitzar el seu contracte de lloguer i, enmig de la febre de l’especulació immobiliària(que en cap cas es limita a Barcelona) la propietat volia duplicar el preu del lloguer: una pujada que Roxana, amb uns baixos ingressos i en una situació laboral inestable, no podia assumir.
A més de trobar-se a les portes d’un desnonament, la Roxana va haver d’enfrontar-se també a laviolència masclista i a un procés de divorci dolorós, en el qual el seu ex-marit va utilitzar els talls de subministraments (aigua en ple estiu; gas a l’hivern) com una forma més de maltractament. Davant de tal hostilitat, la Roxana va pensar a marxar del pis, però les immobiliàries a les quals va acudir no li van voler concedir un pis per causa del seu origen migrant, sent un exemple més de xenofòbia i racisme immobiliari que tant es repeteixen.
La situació de Roxana va donar un gir per complet quan va acudir al Sindicat de Llogateres. Es va afiliar, va començar a participar en l’assemblea d’inquilines, i va decidir no rendir-se ni resignar-se a marxar-se del pis, unint-se a la campanya #EnsQuedem (#NosQuedamos). Compartint i combatent els seus problemes des del col·lectiu, Roxana sabia que no estava sola: l’ansietat, la depressió i l’insomni s’esvaïen a mesura que augmentava la solidaritat i l’empoderament.
La mediació del Sindicat entre la Roxana i la seva arrendadora va ser un èxit. La propietària -abans que ser còmplice de l’especulació, el racisme i el masclisme que patia la Roxana- es va mostrar receptiva i va voler negociar: va reconsiderar el preu de la renda, arribant a un acord que respongués a les necessitats de les dues. En definitiva, l’arrendadora va saber estar a l’alçada de la crisi residencial que sofreixen ciutats com Barcelona.
Després d’un any i cinc mesos fora de contracte, la Roxana va signar el passat 23 de desembre de 2019 el seu nou contracte de 5 anys amb un lloguer de 600€ mensuals. Una assequibilitat i estabilitat d’acord amb la seva realitat que no havia imaginat fins que es va unir al Sindicat. El millor regal per a aquestes Festes.
La Roxana va arribar a l’assemblea del Sindicat fa més d’un any amb la desesperació i la por de perdre la seva llar. Avui és una de les nostres companyes més fortes i actives, donant suport a la gent cada setmana en les assemblees i accions per a lluitar pels drets dels altres.
Com diu ella mateixa, la millor teràpia és el Sindicat. Uneix-t’hi, recolza l’#HabitatgeSenseExcuses:
[if lt IE 9]>