Carme Arcarazo: «Quan anem a buscar pis, només trobem lloguers de temporada i contractes escombraria, i cap de les mesures anunciades canviarà això»
Després de les massives manifestacions pel dret a l’habitatge, el president espanyol ha virat el seu discurs, reconeixent que l’ús financer de l’habitatge és contrari a la seva garantia com a dret i que s’està creant una fractura creixent entre qui especula amb l’habitatge i la gent llogatera. Tanmateix, les mesures anunciades en el fòrum d’avui no responen en absolut a les que van ser les principals demandes de les organitzacions llogateres en aquestes manifestacions: abaixar preus a la meitat, contractes indefinits, regular els lloguers de temporada i prohibir les compres especulatives. “Els rics no paren d’acumular cada cop més pisos mentre la gent no hi té accés i quan anem a buscar pis al mercat de lloguer només trobem lloguers de temporada i contractes escombraria. Cap de les mesures anunciades fa front a aquesta situació”, ha sentenciat la Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres.
1.- Cap mesura per abaixar de veritat el preu del lloguer
Al llarg de tot el discurs, el president s’ha referit a «lloguers assequibles», sense concretar el preu a què s’estaria referint i confonent-los intencionadament amb lloguers protegits. Per exemple, es protegeixen els beneficis fiscals de les SOCIMI sempre que facin aquests lloguers «assequibles».
A més, Sánchez ha anunciat l’exempció del 100% de l’IRPF a aquells rendistes que posin els lloguers a preu d’índex, és a dir, que reflecteixin la mitjana, una fotografia d’uns preus de bombolla. Es protegeix els seus beneficis amb diners públics a costa d’uns preus que s’emporten gairebé mig sou de moltes famílies.
2.- Recursos per perseguir el frau dels lloguers temporals però protecció dels incentius per fer-los
S’han anunciat recursos perquè les comunitats autònomes persegueixin el frau dels lloguers temporals. El principal problema amb aquest tipus de contractes, però, és que no se’ls aplica la regulació de preus. És per això que els Sindicats de Llogateres vam portar al Congrés dels Diputats una reforma de la LAU per solucionar-ho. Mentre aquesta modificació no s’aprovi, continuarà havent-hi incentius perquè els arrendadors utilitzin aquesta modalitat i aquests fraus continuaran sent legals. Sánchez no ha fet cap esment a aquesta reforma, mentre el seu partit segueix encallant-la al Congrés.
3.- Cap menció a lloguers estables
En cap moment Pedro Sánchez s’ha referit a la inestabilitat que suposa ara mateix viure de lloguer. Els contractes de 5 o 7 anys suposen un xantatge constant amb l’amenaça de no renovació del contracte, que fa que el 70% dels llogaters a Barcelona s’hagin mudat els darrers 5 anys i que el 40% de les mudances siguin forçoses (desnonaments invisibles).
Cap de les mesures proposades per Sánchez s’enfoca a dotar de major estabilitat a qui vivim de lloguer. De fet, una de les mesures anunciades per finançar amb diners públics la rehabilitació d’habitatges privats, té com a condició, que l’habitatge es posi en lloguer per 5 anys només.
Per aconseguir una major estabilitat, caldrien contractes indefinits, amb renovació automàtica, com van reclamar milers de persones el 23N. És significatiu com en la crítica a l’historial de polítiques d’habitatge anterior el president ha omès que el seu partit va acabar amb aquest tipus de contractes.
4.- Prohibició de compres especulatives, un anunci grandiloqüent però irrellevant
Sànchez ha anunciat la limitació de la compra d’habitatge a persones de fora de la Unió Europea, no residents. En primer lloc, aquesta mesura, tal com està presentada, presenta certs buits legals, atès que l’associa al cobrament del 100% de l’ITP, però aquesta imposició és competència de les CCAA. En segon lloc, aquesta mesura afectaria només ciutadans extracomunitaris, quan en el cas de Catalunya, els principals compradors estrangers són de França i Alemanya. En tercer lloc, i més important, el problema amb la compra d’habitatge no rau tant amb l’origen de qui compra com en l’ús que es fa de l’habitatge: viure-hi o especular-hi. La compra d’habitatges per part de fons voltors, independentment de la seva “nacionalitat”, és un dels principals focus d’expulsions de llogaters. En són exemples la Casa Orsola, de propietat catalana, on s’expulsa el veïnat per fer-hi lloguers temporals, o el bloc del carrer Sant Agustí, de propietat holandesa, on es fa fora la gent per instal·lar colivings.
Nou pelotazo de construcció i col·laboració públic-privada
Sánchez ha fet una gran aposta per acabar amb la crisi habitacional a partir de l’impuls de la construcció d’habitatge, amb incentius i col·laboració publicoprivada. En el seu discurs ha barrejat la construcció d’habitatge de protecció oficial (HPO) públic i la promoció d’habitatge «assequible» a través de la col·laboració publicoprivada.
D’una banda, cal recordar que l’ampliació del parc d’HPO no s’ha de fer només ni principalment a través de la nova construcció, sinó també prioritzant el tanteig i retracte i l’adquisició d’habitatges existents. A més, cal garantir la protecció dels habitatges actualment en procés de privatització, reformular l’actual model d’habitatge de protecció oficial i garantir uns preus no només assequibles sinó en funció dels ingressos de les llogateres.
D’altra banda, la política d’incentius a la construcció massiva per part de privats ja ha demostrat que no condueix a una baixada del preu del lloguer ni a major protecció dels llogaters. A més, els mecanismes de col·laboració publicoprivada que hem vist fins ara han significat sistemàtica dels preus màxims marcats, la imposició de clàusules abusives, l’expulsió de veïnat amb l’extinció de contractes de lloguer i la manca de manteniment dels edificis. Una evidència clara n’és el cas dels llogaters i llogateres de La Caixa, que han iniciat les primeres vagues de lloguers a Catalunya com a forma de protesta.
El Sindicat de Llogateres avisa que les mobilitzacions i les protestes aniran a més
Des del 23N, ja fet les primeres vagues de lloguers a Salou i el Vendrell, s’ha anunciat una vaga a Sentmenat i s’està preparant la incorporació de nous blocs i municipis. D’altra banda, s’han realitzat diverses brigades llogateres que han arribat a centenars de portes de llars que pateixen clàusules abusives, preus desorbitats, assetjament immobiliari i altres conflictes.
A més, la Casa Orsola encara el seu primer intent de desnonament el 31 de gener. Serà una data de gran mobilització de moltes persones que veuen en aquesta comunitat de veïns un símbol de la lluita contra els lloguers de temporada i l’especulació.
Si la Moncloa ha decidit ignorar el que milers de persones van demanar en manifestacions massives, el Sindicat de Llogateres té clar que s’intensificaran els processos d’organització de blocs i les mobilitzacions fins a aconseguir les demandes de la població llogatera.