El Sindicat de Llogateres hem celebrat la nostra segona Assemblea d’Afiliades el divendres 5 i dissabte 6 d’octubre a La Lleialtat Santsenca. Una trobada anual on hem pogut mirar enrere per fer balanç de la feina feta el darrer any. Però, sobretot mirar endavant per encarar els reptes de futur i preparar-nos per fer dels lloguers estables i assequibles una realitat.
L’assemblea va començar divendres amb un exercici de transparència. Així vam fer el repàs de l’estat dels comptes del Sindicat i l’aprovació del pressupost pel proper exercici. Vam constatar que el Sindicat té ara mateix unes finances robustes que es fonamenten bàsicament en les quotes de l’afiliació. Un model que ens permet protegir la nostra autonomia i independència i rebutjar les subvencions per elements estructurals. El creixement de l’afiliació fa que les finances estiguin en bon estat. No obstant això, continua sent vital ampliar la base. Per aquest motiu, ens vam comprometre a realitzar una campanya d’afiliació en els propers mesos. On hi hagi lloguer, sindicat!
L’afiliació va aprovar una pujada de la quota individual de 30 a 50€ a l’any i de la col·lectiva de 60 a 100€, però amb la quota per les persones amb dificultats econòmiques a 18 euros anuals. Una decisió que ens permet mantenir unes quotes adaptades a la butxaca de tots els llogataires sense excepció, però també ens ha de garantir reforçar la Caixa de Resistència, una eina vital per plantar cara als voltors sense deixar ningú enrere. A més, es va informar del treball per aconseguir un local del Sindicat via conveni: una casa dels llogaters i llogateres on teixir el suport mutu.
Una nova bombolla
L’assemblea va servir per posar a punt el nostre anàlisi de la situació de l’habitatge. Vam constatar com l’habitatge és una peça clau d’un cicle internacional de despossessió i finançarització que ens enfonsa cada cop més en els problemes que van portar a la crisi de 2008. A l’Estat Espanyol, a més, l’habitatge ha estat durant dècades la pedra angular d’un model rendista que condemna a la precarietat i l’exclusió la majoria social. En els darrers anys la concentració de la propietat en fons voltors ha avançat i darrerament l’stock bancari fruit de les execucions hipotecàries també ha passat a mans del capital internacional. Inclosos els pisos de la SAREB rescatats amb fons públics per tornar a enviar-los a la roda dels beneficis un cop tornen a ser rentables.
L’augment del preu dels lloguers des del 2014 amb la desregulació de la nova LAU està animant els inicis d’una nova bombolla de la compravenda d’habitatge que hem de cortocicuitar. Els efectes per les famílies llogateres? Desnonaments visibles i invisibles, nomadisme, impossibilitat d’accés a l’habitatge i problemes d’infrahabitatge i males condicions de vida. En mig d’aquest procés, les immobiliàries i la resta d’intermediaris fan negoci amb la desesperació. Col·lectius com les dones, les persones migrants, la gent jove o la gent gran es veuen especialment afectats per aquesta situació de vulnerabilitat.
Fer de l’habitatge un dret
En una situació com aquesta cal afinar les propostes que facin del lloguer una opció de vida digna i treguin l’habitatge de les urpes del mercat. Per aquest motiu, vam debatre per actualitzar el nostre programa i especialment del decàleg de 10 punts que concentra els elements essencials. Vam confirmar la nostra aposta pels lloguers de 6 anys en petits propietaris i 12 anys en grans tenidors d’habitatge amb renovació automàtica si no hi ha causa de necessitat de la persona propietària com a via per tenir lloguers estables.
Per conquerir lloguers assequibles vam valorar que els models d’índexs de preus com el francès o l’alemany són insuficients perquè només reflecteixen els preus del mercat i només tenen en consideració l’estat dels habitatges. En canvi, considerem que cal una regulació de preus on variables socioeconòmiques com els salaris, l’atur o les pensions es tinguin en compte per indexar preus i fer que baixin via sancions als especuladors que ens ofeguen amb lloguers impossibles. La taxa de sobrecàrrega de més del 40%, i això s’ha d’acabar.
També vam considerar que les SOCIMIS han de desaparèixer perquè només tenen sentit com a vehicle de l’especulació i és imprescindible mobilitzar, per tots els mitjans, els solars, edificis i pisos buits en mans privades. Considerem que l’administració pública ha de fer servir totes les eines al seu abast, inclosa l’expropiació, per retornar a la propietat a un ús social.
Construir un moviment unitari i redoblar els esforços sindicals
El Sindicat de Llogaters va donar concreció a la seva aposta per bastir amb la resta de col·lectius un moviment popular per l’habitatge digne capaç de donar una resposta integral. Vam reiterar el nostre suport a l’impuls d’un procés català d’habitatge i noves iniciatives unitàries com “Aturem la subhasta” o la campanya contra els desnonaments oberts.
A més, vam donar caràcter estable a l’assemblea d’Ens Quedem, passant d’una campanya a un espai permanent d’organització llogatera que esperem disseminar aviat pel territori. Van sortir moltes idees per reforçar el suport mutu i l’autoorganització llogatera que ens ha de permetre seguir acumulant victòries com les de l’Avinguda Barcelona 113, la Colònia Baussili, la renovació de la Begoña i el Luiz o la renovació arrencada a Idilia Foods, entre d’altres.
Hem decidit avançar-nos als voltors i perfeccionar els nostres mecanismes de prevenció per arribar a les situacions de possible expulsió de llogaters o assetjament immobiliari amb més temps d’organitzar-nos i plantar cara. D’aquesta manera pretenem continuar ampliant la nostra base de dades i agrupant tots els conflictes d’un mateix propietari o gestionats per una mateixa immobiliària.
L’assemblea va acabar amb un dinar de germanor i un acte polític on vam posar sobre la taula les nostres aliances: altres col·lectius d’habitatge com el Sindicat de Vallcarca, la PAH de Barcelona o el nostre sindicat germà de Madrid i també altres lluites que ens sentim nostres com la del Riders por Derechos i Mujeres Pa’lante. En definitiva, una assemblea per trobar-nos, pensar i seguir amb la lluita amb un objectiu ben clar: fer de l’habitatge un dret i del lloguer una forma digna de garantir aquest dret.