El Sindicat de Llogateres avança sense descans des del 2017 en la protecció de les persones llogateres, lluitant per la desmercantilització de l’habitatge i el sòl, amb l’objectiu de protegir les nostres llars i comunitats, perquè justament és allà on la vida té lloc. Fruit d’aquesta empenta, el Sindicat de Llogateres ha aconseguit fer realitat molts dels objectius que va formular amb la seva fundació: aturar els fons voltors, evitar l’expulsió de les llogateres, abaixar els preus, cancel·lar deutes il·legítims, prolongar la duració dels contractes, regular els preus del lloguer al nostre país, fer efectiu el dret a una llar i a sindicar-se per salvaguardar aquest dret. En aquesta pròxima etapa actualitzem un programa per guanyar, fruit del debat col·lectiu, autònom i de base:
01
Hem de recuperar i millorar la regulació del preu dels lloguers
La Llei 11/2020 va ser una fita històrica, una regulació innovadora i única, fruit del treball del Sindicat de Llogateres i de la lluita col·lectiva. Mentre va estar vigent, es va demostrar que la regulació de lloguers és una eina efectiva que va aconseguir fer baixar els lloguers una mitjana del 5% a les 80 ciutats on va arribar a funcionar. Però el Tribunal Consitucional va anul·lar la seva aplicació i des del març del 2022 els arrendadors poden tornar a fer pujades de lloguer a les renovacions de contracte.
La nostra fita és recuperar-la i millorar-la fins a aconseguir que els preus es referenciïn a l’ingrés de les llars per així abaixar el preu dels lloguers de manera dràstica, tenint en compte el cost de la vida i no els interessos especulatius del mercat.
02
Exigim que tots els contractes de lloguer siguin automàticament renovables
I així prohibir les expulsions quan finalitza un contracte. Els lloguers es renovaran automàticament al final del contracte si així ho desitja la llogatera i s’haurà d’eliminar el règim de tàcita reconducció. La ciutadania ja fa temps que reclama seguretat de tinença i cal que fem realitat aquesta demanda que ja és normalitat a la resta d’Europa. Abans la vida que els interessos rendistes.
03
Les llogateres no pagarem més honoraris abusius. Els honoraris de la gestió immobiliària, que els pagui el rendista
És una qüestió de sentit comú: qui fa l’encàrrec de comercialització d’un immoble és qui ha d’assumir-ne les despeses derivades, tal com passa a la resta d’Europa. Cal regular el paper de les immobiliàries amb normes molt clares amb l’objectiu de prohibir els abusos i les vulneracions de drets. Hem d’acabar amb els processos de selecció humiliants als quals la gent es veu obligada a sotmetre’s per accedir a un habitatge de lloguer, la discriminació cap a persones que són descartades de qualsevol possibilitat de llogar un habitatge és només explicable pel classisme dels agents immobiliaris que atempta contra els drets humans.
04
Exigim un marc legislatiu inflexible amb multitud de clàusules abusives
Els sobrecostos injustificats i la manipulació que la propietat fa de la fiança. La fiança ha de ser una sola mensualitat i una mensualitat afegida en cas d’habitatges moblats, La propietat no pot retirar la fiança dipositada al registre públic sense un document que acrediti l’extinció del contracte d’arrendament i l’acord signat per arrendador i arrendatari. S’han de prohibir les garanties addicionals i que es cobrin a les llogateres assegurances d’impagament.
05
Les llogateres tenim dret a la lliure sindicació, negociació col·lectiva, i vaga
Qualsevol vulneració dels mateixos ha d’esdevenir una acció o clàusula nul·la en un contracte d’arrendament. A més, davant les actuals situacions de vulneració del dret a l’habitatge, i a l’espera dels canvis legislatius i les polítiques públiques que redrecin la situació, donem suport i considerem com a legítimes aquelles resistències immediates practicades pels i les llogateres, incloent-hi la permanència a l’habitatge “a precari” quan el propietari hagi rebutjat la renovació del contracte sense cap justificació i l’ocupació de propietats verticals que es trobin buides.
06
És urgent una recuperació dels habitatges desviats al mercat turístic i de temporada
Les administracions retornaran els més de 80.000 habitatges amb llicència turística al sistema residencial de les nostres ciutats i pobles amb problemes habitacionals. També impulsaran una legislació que ajudi a combatre els lloguers de temporada fraudulents, que s’utilitzen per evitar els contractes de lloguer obligatoris en el cas d’habitatge habitual.
07
Cal posar en marxa un augment exponencial del parc d’habitatge públic i protegit de lloguer
Les administracions públiques únicament promouran l’habitatge de lloguer de titularitat pública, ja que el patrimoni públic té una qualificació de protecció oficial perpètua, segons el Decret llei 17/2019. Així mateix, els promotors privats hauran de destinar la majoria del que construeixin a habitatge protegit de lloguer.
08
Cal satisfer el deute històric amb la societat de recuperar tots els habitatges buits, així com aquells en mans de fons voltors, bancs, fons d’inversió i grans tenidors per a un destí social
Aquest és un mecanisme fonamental per a l’ampliació del parc protegit de lloguer. Els habitatges que no passin a ser de titularitat pública i segueixin en mans de grans tenidors hauran de passar a llogar-se a un preu assequible o efectuar-se lloguers socials d’acord amb la Llei 24/2015.
09
Cal aplicar el Lloguer Social Obligatori (LSO) com a alternativa al desnonament de qualsevol persona en situació de vulnerabilitat
Els grans propietaris, en compliment de la llei 24/2015, han d’oferir un lloguer social a les famílies en situació de vulnerabilitat per evitar que siguin desnonades per impagament del lloguer o finalització de contracte. Però aquest deure s’ha d’estendre a qualsevol classe d’arrendador que desnona llars vulnerables. Aquesta és una responsabilitat que cal assumir fins que el nostre país no disposi d’un parc públic d’habitatge suficient. L’habitatge ha de ser un dret subjectiu, les administracions públiques tenen l’obligació de reallotjar a les persones desnonades per la impossibilitat de pagar el lloguer i les llogateres tenim dret a una defensa justa davant un procés de desnonament, on es consideri el dret a l’habitatge i no el dret a la propietat. Tanmateix, cal derogar el procediment de “desnonament exprés” establert a l’última reforma de la LEC 1/2000.
10
És urgent l’eliminació d’eines d’especulació financera
Com les SOCIMI (Societats Anònimes Cotitzades d’Inversió en el Mercat Immobiliari) i altres tipus de societats que compten amb grans exempcions tributàries. Són un exemple d’injustícia fiscal (bonificació de l’impost de transmissions, exempció de l’impost de societats, etc.), que han contribuït a disparar els preus i augmentar el nombre d’expulsions a les nostres ciutats i pobles.