Sindicat de Llogaters i Llogateres. 2 anys de vida i de lluita

Balanç dels nostres dos anys d’existència. Humils però orgulloses.

1. Creació d’un nou subjecte col·lectiu

Tot i tractar-se d’una realitat forta en el nostre context (només a Barcelona al menys un 40% de la població viu de lloguer), llogaters i llogateres no ens havíem organitzat mai. Des del seu naixement, el Sindicat ens ha permès començar a existir com a col·lectiu i donar-nos veu. El creixement ha estat important, i en 2 anys ens hem constituït com a organització amb una massa social de 2.000 llars afiliades, que contribuïm amb una quota imprescindible per aspirar a l’auto-sostenibilitat. En els darrers mesos, a més, aquests ingressos ens han permès assalariar a tres persones a temps parcial i dotar-nos de recursos jurídics i tècnics.

2. La batalla per canviar el sentit comú i transformar l’habitatge

A banda de construir un jo col·lectiu que es protegeix a sí mateix i denuncia als responsables de l’abús immobiliari, durant aquests anys hem treballat per construir un discurs alternatiu a l’hegemònic i proposar alternatives. Aspirem no només a revertir la situació conjuntural, de bombolla de preus i d’especulació, sinó a transformar els elements estructurals del sistema d’habitatge. Es tracta de defensar l’habitatge com a llar i no com a mercaderia o producte immobiliari.

Quan el sindicat va néixer ja es parlava de l’encariment de preus del lloguer, però les explicacions dominants eren les de veus interessades pròximes a la indústria immobiliària. El seu relat era que hi havia molta oferta per tanta demanda i que per baixar els preus calia construir més. Des del Sindicat hem desmuntat aquest tòpic, mostrant que no hi ha una correlació matemàtica entre oferta i demanda: entre 1997 i 2007, es va construir el doble de llars que es van crear, i els preus van pujar com mai; entre 2007 i 2013 la demanda de lloguer es va disparar i els preus van baixar.

Des del Sindicat hem insistit molt en que ens trobem davant d’una bombolla políticament cuinada per denunciar una pujada dels preus totalment desproporcionada en relació a uns ingressos estancats, que és conseqüència de les polítiques desenvolupades per l’Estat per reactivar el sector financer. Unes mesures que el govern central va implementar entre 2012 i 2013 per treure garanties a llogaters, donar més poder als propietaris, i traslladar les expectatives de guany immobiliari al mercat del lloguer. Així, es fa èmfasi en l’escanyament de la població llogatera (ja som el país de la OCDE que destina més sou al lloguer), en les pujades abusives i els desnonaments invisibles. De fet, no només hem visibilitzat el paper clau de l’Estat, sinó també el de determinats actors: influencers immobiliaris, que juguen un paper clau en la generació d’expectatives que fan pujar els preus. Des de bancs i fons de capital privat fins a agents immobiliaris i generadors d’opinió com Idealista o Expansión.

A partir del diagnòstic realitzat, hem proposat 10 grans mesures polítiques que passen per incidir en les institucions de l’Estat i de la Generalitat. Tot i saber que l’Estat és part problema, doncs s’ha convertit en el principal engranatge de l’indústria immobiliària i financera, no podem obviar que els eixos vertebrals del sistema d’habitatge en depenen. Les institucions de l’Estat (des del govern central fins als ajuntaments, passant per la Generalitat) són la causa principal de la crisi de l’habitatge, però al mateix sembla difícil imaginar solucions sistèmiques que no passin per alterar la seva acció. Les deu mesures proposades, que aspiren a canviar el mercat del lloguer i el conjunt del sistema d’habitatge, van ser aprovades (de forma inicial i temporal) en sessió plenària. Es poden consultar aquí: https://sindicatdellogateres.org/10-propostes/

L’activitat per mirar d’incidir en l’opinió pública ha estat incessant. Que avui 3 de 4 barcelonins estiguin a favor de regular el preu del lloguer (com demostra el darrer baròmetre municipal) sense dubte té alguna cosa a veure amb l’impacte mediàtic que han tingut les nostres reivindicacions.

3. La Campanya #EnsQuedem i Exigim #LloguersJustos

Des del moment en que el sindicat va començar a rodar, vam detectar que la gran majoria de les persones que es posaven en contacte amb el sindicat o acudien al punt de benvinguda estaven sota l’amenaça d’una pujada abusiva o d’una expulsió injustificada (entre el 80 i el 90% de les consultes). Tot i que les deu propostes del Sindicat van dirigides a posar fi a totes les pujades i les expulsions (és a dir, de forma estructural), entenem que l’acció sindical passa per aconseguir victòries aquí i ara. De fet, una cosa no s’entén sense l’altra: cal plantar cara als propietaris abusius no només per aconseguir lloguers estables i a preu assequible aquí i ara, sinó per créixer com a organització i fer-se respectar per la indústria immobiliària i l’Estat. En altres paraules, els canvis estructurals només arribaran si el moviment llogater i veïnal adquireixen múscul al carrer. Si aconseguim construir un moviment popular robust.

És en aquest sentit que fa un any vam iniciar la primera gran campanya del sindicat: “Ens Quedem i Exigim Lloguers Justos”. Aquesta campanya ha consistit en una crida a fer una cosa que en el nostre context no tenia precedent: desobeir les pujades abusives i els desnonaments invisibles, exigint negociacions col·lectives (amb el sindicat com a interlocutor privilegiat de la propietat) i trencant amb l’aïllament i feblesa del llogater (com a causa, novament, de polítiques i legislacions estatals). “Ens Quedem” és, en poques paraules, el “Stop Desnonaments” del moviment llogater. Si fa 8 anys la PAH va descobrir que els desnonaments no eren inevitables i que es podien aturar mitjançant la desobediència civil, el sindicat proposa desobeir les pujades abusives i les expulsions, promovent al mateix temps la negociació i la pressió. A partir de l’assessoria col·lectiva en el marc de l’Assemblea EnsQuedem (quinzenal), i de la feina voluntària de molta gent, el Sindicat ha aconseguit victòries que semblaven del tot impossibles i que només vam obtenir gràcies a la mobilització, la denúncia pública, l’acció directa contra els especuladors i la negociació col·lectiva. Citem aquí només alguns casos que mostren la varietat de casuístiques:

  • Les 121 famílies de Sant Joan Despí van aconseguir una pujada molt més moderada del que pretenia Medasil (vinculada a Goldman Sachs), imposant les seves condicions inicials.
  • La Lluïsa de Sant Antoni va aconseguir una pujada molt més moderada del que exigia l’empresa vinculada a Idilia Foods, que hagués implicat la seva expulsió. També va aconseguir que retiressin la demanda judicial que havien interposat.
  • La Begoña i el Luiz van aconseguir una pujada també molt més moderada que el que exigia el seu petit propietari.
  • Les famílies de la Colònia Bausili van forçar la negociació col·lectiva amb el gran propietari i finalment van aconseguir renovar i allargar el seu contracte.
  • El Clemente va aconseguir que la cooperativa d’habitatge vinculada a la UGT, que el volia expulsar, renovés el seu contracte.
  • Una Socimi, Optimum, pretenia expulsar les famílies de dos blocs del Raval i especular, però ha acabat cedint a l’oposició veïnal i del Sindicat de Llogateres: renovació de tots els lloguers i zero pujades.
  • Una immobiliària va comprar l’edifici del Jaume i va expulsar a tots els veïns. Van patir assetjament immobiliari durant un any. Fins que va dir prou: es va unir al Sindicat de Vallcarca i al Sindicat de Llogateres, va lluitar i avui podem anunciar que es queda a casa. Victòria histórica: baixada del preu del lloguer i renovació de contracte de 7 anys.

Finalment, la campanya #EnsQuedem ha vingut acompanyada d’una cartografia i visibilització del paper de 10 grans conglomerats empresarials amb els que hem topat a partir de l’acció quotidiana, que controlen fins a 3.000 habitatges a Barcelona. La Roda de Premsa en la qual es va fer públic el mapa de les grans immobiliàries i voltors va tenir un impacte mediàtic important. Es pot consultar la campanya al web: https://sindicatdellogateres.org/ens-quedem/

4. Grans accions de ciutat

Durant aquest curs passat també hem participat i co-liderat altres iniciatives i campanyes a Barcelona amb els moviments per l’habitatge. Les més destacables són aquestes:

  • Moció Municipal amb PAH, DESC, ABTS i FAVB. La moció inclou fins a quatre punts per fer avançar el dret a l’habitatge a través de l’Urbanisme, que és competència municipal. En aquests primers mesos pràcticament hem aconseguit la primera part de la moció, que consisteix en obligar les promotores i les immobiliàries a destinar el 30% de l’obra nova o de grans rehabilitacions a habitatge assequible i protegit.
  • Aturem la Subhasta. Vam participar en el nucli que va coordinar la petita campanya per evitar que la Generalitat subhastés una sèrie d’habitatges intestats (unitats sense hereus que passen a mans públiques). Tot i que no es va poder aturar la subhasta, va contribuir a construir importants aliances amb els col·lectius de barri.
  • Stop Assetjament. En el marc de la campanya EnsQuedem, i en col·laboració amb el DESC i la PAH, vam iniciar un conjunt de demandes administratives a una sèrie d’empreses immobiliàries que estan assetjant a diverses llars llogateres. Es va posar un formulari per fer demandes a disposició de tota la ciutadania. En sintonia amb la resta d’accions del sindicat, aquesta iniciativa busca transmetre a la propietat que té un contrapoder davant i que no pot seguir actuant amb la mateixa impunitat.
  • Barcelona No Està En Venda. Vam participar en la manifestació organitzada amb altres moviments de la ciutat, que consistia en una denúncia a la ciutat neoliberal (model immobiliari, turístic, laboral). Tot i que l’habitatge no era l’únic element de la mobilització, va acabar tenint un paper central.
  • Manifestació: Punxem la bombolla del lloguer del 6 d’abril on milers de persones vam sortir als carrers per uns lloguers assequibles i un parc públic d’habitatge de lloguer.

5. Creixement Territorial

Un dels objectius del moviment llogater i veïnal és que hi hagi sindicats allà on hi hagi llogaters. En aquest sentit, hem dedicat una bona part del nostre temps a promoure el naixement de seccions sindicals a diversos indrets de Catalunya i arreu de l’Estat. A l’Àrea Metropolitana ja comptem amb un Sindicat de Sant Cugat ja ben establert, els de Girona, Rubí, Terrassa, Cornellà de Llobregat i Badalona, i hi ha una llarga sèrie de municipis on volen néixer nous nodes, com a l’Hospitalet de Llobregat. A l’Estat, ja comptem amb l’existència del Sindicato de Inquilinas e Inquilinos de Madrid, amb qui tenim una relació cada cop més fluïda, i estem mirant de promoure la consolidació dels sindicats a Málaga i Zaragoza i acompanyar els sindicats de llogateres que acaben de gestar-se a Vigo i a Donosti.

6. Fiscalització dels poders públics

Si bé tots els aspectes descrits fins ara són en part formes de pressionar als poders públics, també hem destinat una part del nostre temps a interpel·lar les diverses administracions i partits polítics. Entre tot el que hem realitzat, es poden destacar tres moments:

  • Visita al Congreso de los Diputados (Abril 2018 i febrer 2019). Primera trobada amb els grups parlamentaris, protagonitzada per una delegació del SLL, amb representants de Hospitalet, Barcelona, Sant Joan Despí (bloc Avda. Barcelona) i Eixample (bloc Roger de Flor), i una delegació del Sindicato de Madrid. Es va fer pública quina era la posició de cada partit en relació a cadascuna de les nostres demandes. A les trobades d’aquest any, vam apretar perquè el govern fes un decret sobre lloguers. La nostra posició: https://sindicatdellogateres.org/el-govern-aprova-nou-decret-de-lloguers-t-expliquem-com-ens-afectara/
  • Debat públic sobre habitatge amb els partits catalans. Vam aprofitar el context de les Eleccions al Parlament de Catalunya per visibilitzar quina era la posició dels partits en relació a la crisi de l’habitatge i les nostres demandes.
  • Visita al Congreso per donar suport a la Ley Vivienda PAH (setembre). Conjuntament amb l’Aliança per la Pobresa Energètica, hem viatjat al Congreso per donar suport a l’entrada a debat de la Ley Vivienda PAH, considerant que això obre la porta a transformar el sistema d’habitatge i empènyer per tal que les reivindicacions del moviment llogater guanyin pes.

En aquests moments, estem apretant per una regulació real dels preus del lloguer a Catalunya. La nostra posició en relació al Decret Llei anunciat pel Govern de la Generalitat https://sindicatdellogateres.org/valoracio-urgent-del-sindicat-de-llogateres-sobre-el-decret-de-lloguers-aprovat-pel-govern-de-la-generalitat/

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca