Comunicat dels Sindicats de Llogateres i Llogaters sobre la Ley Vivienda aprovada pel Parlament, 27 d’abril 2023
No es pot enganyar la gent. No se’ls pot dir que aquesta llei baixarà els preus del lloguer. Tampoc se’ls pot prometre que es garantirà el dret a l’habitatge. La veritat és que la llei que avui s’aprova no farà res d’això. Amb aquestes mesures, l’abisme entre els salaris i els preus de l’habitatge seguirà creixent, portant-nos a una situació cada cop més insostenible.
Però si avui es parla de regular els lloguers és perquè portem anys lluitant. Si avui es parla de penalitzar els habitatges buits, és perquè portem anys empenyent. Si avui es parla d’acabar amb l’estafa immobiliària de cobrar als llogaters per un servei que es dóna als rendistes, és perquè portem anys pressionant. En definitiva, si avui es parla de la funció social de la propietat i es comença a assumir que especular no és cap dret, és perquè portem anys organitzant-nos.
Sempre ens han dit que intervenir el mercat a favor dels sectors populars i no a favor de la patronal immobiliària, era impossible. Però després d’anys plantant cara, de centenars i centenars de persones que han desobeït lleis injustes, hem demostrat que tot és qüestió de lluita i voluntat política. Ja ho vam veure quan aconseguirem la modificació de la LAU el 2019 o la Regulació de Preus a Catalunya, tombada després pel Tribunal Constitucional. Ara, ho veiem un cop més i no retrocedirem, perquè ens juguem el futur de les nostres vides: seguirem endavant mentre ens assegurem que el poc que s’ha guanyat es fa realitat. Sabem, per experiència, que l’aprovació d’una llei no assegura pas que es compleixin els nostres drets, sinó que tot depèn de si hi ha un sindicat fort capaç de fer-los efectius. Per això seguirem lluitant, fins que l’habitatge deixi de ser una mercaderia i es garanteixi com a dret universal.
Una regulació de preus plena de forats
La regulació de lloguers aprovada té defectes seriosos que desvirtuen la intenció d’abaixar el preu del lloguer i significa un retrocés respecte a la regulació catalana. A més, difícilment serà efectiva sense una implicació directa del sindicat, a causa de diversos motius:
● Es reconeix que destinar més del 30% dels ingressos al lloguer i despeses associades en un territori no és acceptable i que aquest és el motiu de regular els preus. Però el cert és que, en les comunitats on aconseguim que s’aprovi la regulació, els preus seguiran pujant igualment a bon ritme per tants forats com té la llei : 1) es deixen fora de la regulació els lloguers de temporada, contractes deixalla que permeten expulsar passats uns quants mesos i pujar el preu sense límit cada cop que en fan un de nou; 2) als habitatges regulats, es podrà pujar el preu un 10% al·legant simples millores en l’accessibilitat ; 3) també es podrà pujar el preu incorporant tributs com l’IBI; 4) i es podran afegir les pujades interanuals vinculades a la inflació, que estan permeses fins al 2% el 2023 i fins el 3% el 2024, i sense cap límit clar a partir del 2025. Tot això malgrat que el preu de l’habitatge ja està en màxims històrics en ciutats com Madrid i Barcelona.
● La regulació fa una diferència entre els llogaters, sense cap mena de sentit, en funció de que el propietari sigui o no un gran tenidor. Si has llogat a un gran tenidor i pagues una renda per sobre del que marca l’índex de preus oficial, el preu del nou contracte haurà de baixar fins ajustar-se a l’índex. En canvi, si no has llogat a un gran tenidor, l’única mesura de contenció és que el preu del nou contracte no podrà superar el de l’anterior encara que aquest sigui clarament abusiu. Aquesta discriminació, a més de dificultar la implementació de la llei, no té cap fonament: el que cal és posar límit a tots els que especulen, siguin grans o petits, per protegir el conjunt de la població.
Fi de l’estafa immobiliària i altres avenços
Tanmateix, tot i no ser suficients encara, hi ha certs avenços que reconeixem com a victòries de la nostra lluita.
● El més significatiu és que s’ha posat fi a l’estafa de les immobiliàries: els llogaters ja no hauran de pagar uns honoraris injustos, de fins al 10% de l’anualitat. La llei reconeix que les immobiliàries no són meres intermediàries, sinó que treballen per als rendistes tot garantint alts rendiments dels seus actius. Els honoraris suposaven no només un robatori sinó també una important barrera per l’accés a l’habitatge de moltes persones.
A més, s’acaba amb el principal mecanisme de les immobiliàries per monopolitzar tota l’oferta i convertir la població inquilina en un mercat captiu. Fins ara, feien una oferta difícil de rebutjar pel particular que posava un pis al mercat: “t’ho gestionem, t’aconseguim un preu més alt i no pagues res (perquè qui paga és el llogater)”. Això s’ha acabat.
● Així mateix, hem pressionat per baixar el criteri de gran tenidor de 10 a 5 immobles, en aquelles Comunitats Autònomes que així ho decideixin. A partir d’ara, totes les obligacions que s’estableixin pels grans tenidors afectaran un major nombre de rendistes i, per tant, també beneficiaran a un sector de població més gran.
● Penalitzar els pisos buits. Es defineix per primera vegada a l’àmbit estatal què és un pis desocupat (2 anys, que ens sembla un temps excessiu) i es permet l’increment de l’IBI fins al 150%.
Desnonaments, beneficis fiscals a rendistes i gairebé res d’habitatge públic
És important destacar també que aquesta llei no només deixa fora mesures per a una regulació efectiva i que abaixi els preus, sinó que també obvia altres mesures essencials per garantir el dret a l’habitatge:
● Es dilaten els desnonaments, però no s’aturen. No es prohibeixen els llançaments sense alternativa habitacional i no es genera l’obligació d’oferir lloguer social que sí que existeix a Catalunya. S’introdueixen mecanismes com la conciliació i la intermediació, però no es posa fi a la violència dels desnonaments.
● Tampoc no es prohibeixen els desnonaments invisibles, les expulsions que es donen quan s’acaba el contracte de lloguer encara que s’hagi complert amb totes les obligacions contractuals. L’amenaça de l’expulsió quan acaba el contracte fa que molts llogaters no s’atreveixin a negociar res i que renunciïn als seus drets.
● Beneficis fiscals pels rendistes. Fins ara, els rendistes tenien una bonificació fiscal del 60%. Només tributaven sobre el 40% del que ingressaven. Amb aquesta llei, aquest benefici baixa una mica, al 50 %. En canvi, tenen tota una sèrie de bonificacions: del 90% en cas que facin un nou contracte amb una reducció del 5%; del 70% si lloguen a persones d’entre 18 i 35 anys; del 60% si han rebut subvencions per fer rehabilitacions (a més de poder pujar el preu un 10%, en aquest cas). A més que l’eficiència d’aquest tipus de mesures és si més no dubtosa, són profundament injustes. Augmenten la desigualtat galopant entre els que tenen propietats i viuen de rendes i els que no tenen propietats i viuen del seu treball.
● Habitatge protegit per sempre, però sense recursos. S’acaba amb la tradició d’origen franquista de fer habitatge protegit que al cap d’uns anys passa al mercat privat, inflant bombolles de preus. És a dir, s’aprova la qualificació permanent de l’habitatge protegit a futur mentre es mantingui la qualificació del sòl, cosa que ja és vigent a Euskadi des de fa anys i a Catalunya des del 2019. També es parla d’assolir un 20% d’habitatges destinats a fins socials en 20 anys. No obstant això, malgrat els successius anuncis gairebé paròdics de Pedro Sánchez, la llei no obliga l’Estat a augmentar la inversió pública – avui en xifres ridícules – ni explica d’on sortiran els dos milions d’habitatges que necessitaríem per acostar-nos a aquesta xifra.
El sindicat com a única garantia real
El Govern Estatal avui ha fallat en la seva tasca d’assegurar l’accés a un lloguer assequible i estable per a tota la població, incomplint amb l’obligació de protegir el dret a l’habitatge recollit a la constitució. Sabem que la llei està plena de forats. I sabem que no poques immobiliàries, rendistes i especuladors intentaran defugir les seves obligacions, tal com veiem setmana rere setmana a les nostres assemblees, per deixar sense efecte les poques mesures que ens poden beneficiar. Però també sabem que l’única manera de garantir els drets dels que no tenim propietats i depenem del mercat del lloguer és afiliar-se i organitzar-se amb el sindicat. I per això, pressionarem perquè tots els territoris despleguin i implementin ràpidament i adequadament les mesures que avui s’aproven. Lluitarem, casa a casa, per abaixar els preus del lloguer. Lluitarem, barri a barri, perquè cap immobiliària pugui seguir estafant. Informarem, com gairebé mai fan les administracions públiques, a cada llogater i llogatera dels seus drets i de com defensar-los. En definitiva, seguirem organitzant-nos i construint poder popular, perquè l’únic camí que porta a la justícia social i al món que anhelem és el suport mutu i la lluita col·lectiva.