En només 3 mesos la vida ha donat la volta a milions de llogateres: mentre l’habitatge es posava al centre de les nostres vides de confinament, la pèrdua de feina o de gran part dels ingressos ha posat el futur de les nostres llars en perill. Sense un sou digne, és impossible pagar un lloguer a preus de bombolla.
En aquest context, tant el Sindicat de Llogateres de Catalunya com moltes altres organitzacions en defensa de l’habitatge ens hem organitzat per fer front a les conseqüències del Covid-19 sota una premissa molt clara: “si no cobrem, no paguem”. Si les llars de les persones treballadores i llogateres no ingressen un sou, els rendistes no poden seguir cobrant les rendes com si res no hagués passat; i per davant de tot, cal protegir el dret a una llar, sobretot en un moment on poder quedar-se a casa és una qüestió de salut col·lectiva i responsabilitat social. Enmig d’un escenari d’emergència social, organitzant-nos virtualment cada dia, hem pressionat col·lectivament el govern i responsables polítics reclamant la suspensió urgent dels lloguers durant l’estat d’alarma, i demanant una intervenció pública del mercat del lloguer que garanteixi l’accés a un lloguer estable i digne, assequible.
Com és sabut, la resposta del govern de l’estat ha estat del tot insuficient, basada en l’endeutament dels llogaters i en el rescat als voltors i rendistes. Sense feina ni ingresos i amb una incertesa absoluta moltes es van acollir des del primer dia a l’única sortida possible: la vaga de lloguers. En els darrers dos mesos, juntament amb altres sindicats, hem estat organitzant desenes de milers de llogaters en una vuitena comitès de vaga arreu l’Estat, que han sigut l’espai de trobada i d’assessorament virtual de moltes de les que havien d’escollir entre pagar lloguer o menjar. Però a mesura que passen els mesos, els llogaters veuen com s’esgoten els estalvis i l’angoixa va creixent. Ja no podem seguir amagats a casa: hem de tornar als carrers.
Hem de tornar als carrers. Ja fa un mes que milers de persones surten de casa per anar a treballar en serveis no essencials. Ara també podem sortir a consumir, a comprar articles innecessaris o consumir en qualsevol terrassa d’un bar o restaurant. Ja fa setmanes que podem gaudir de l’espai públic per passejar o fer esport. Mentrestant, hem vist com les persones més vulnerables tenen molt pocs mitjans per seguir l’activitat de manera virtual, sense connexió a internet o sense els coneixements tècnics per poder fer assemblees virtuals. L’Estat d’alarma no suspèn el dret de reunió, per això no podem permetre que ho utilitzin per impedir-nos trobar-nos i organitzar-nos. Què hi ha de més essencial que defensar el dret a una llar? Per això mateix, i garantint totes les mesures de seguretat i sanitat, hem decidit que ja ha arribat l’hora de trobar-nos en assemblea.
S’està gestant una nova crisi d’habitatge que posa en risc l’habitatge de milers de famílies. La manca o disminució dràstica dels ingressos i els desproporcionats preus dels lloguers són dues realitats que no es combaten amb ajudes al lloguer, amb moratòries o amb l’endeutament a les famílies. El 4 de juny es reanuden els plaços administratius de la justícia, tornarà a haver-hi desnonaments i caldrà reprendre l’assessorament col·lectiu, reforçar els vincles de solidaritat i fer front col·lectivament als abusos dels arrendataris i voltors per garantir el dret a l’habitatge. Tenim més feina que mai. És urgent seguir organitzant-nos i començar a renegociar els contractes de lloguer amb preus a la baixa per tal de fer la vida sostenible als nostres pobles i ciutats.
Aquest divendres ens veiem a Plaça Catalunya a les 18h, si sou persones grans o vulnerables o viviu lluny de Barcelona i teniu problemes que cal tractar a l’assemblea malgrat no podeu assistir, contacteu-nos a acciosindicalsll@gmail.com .