S’acaben de publicar les dades oficials del Consejo General del Poder Judicial, sobre desnonaments entre 1 juliol i 30 de setembre de 2019. A partir de les dades presentades a l’Informe sobre los efectos de la crisis en los órganos judiciales, cal subratllar el següent:
- Cada 12 minuts es desnona a una família al conjunt de l’Estat espanyol.
- Pràcticament el 70% dels desnonaments són causats per la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU).
- Catalunya lidera la taula: gairebé un de cada quatre desnonaments per la LAU s’han executat a Catalunya. Això passa sobretot per un motiu: hi ha un percentatge molt més elevat de població que viu de lloguer, i que per tant és més vulnerable a aquesta llei. Només a la ciutat de Barcelona, un 42% de la ciutadania és llogatera.
- No obstant, hi ha una disminució del 7,7% respecte a l’any anterior, causat en part per la força del moviment per l’habitatge.
En el cas del Sindicat de Llogateres, la feina preventiva ha tingut un impacte notable, sobretot la que ha aconseguit més de 1.000 renovacions de lloguers a preu assequible en el darrer any. Cal cal tenir en compte, a més, que la dada no inclou a tota la població que es beneficia indirectament d’aquesta lluita col·lectiva.
- Algunes fonts parlen de “mínims històrics”, però això es deu al fet que s’està comparant amb la xifra de 2013, quan el CGPJ va iniciar els registres oficials. En termes realment històrics, la xifra és altíssima, pròpia de la brutal emergència habitacional que va començar fa 10 anys.
Aquestes dades condueixen a dues conclusions. La primera és que és absolutament urgent regular el mercat de lloguer, no en benefici de la minoria privilegiada que està especulant amb l’habitatge, sinó en benefici d’una majoria social que pateix una enorme precarietat residencial; parlem d’una població al voltant dels 12 milions. Per un costat, resulta fonamental vincular el preu del lloguer als salaris, perquè baixi, i no suposi més del 30% del que ingressen les llars. D’altra banda, cal que els contractes de lloguer es renovin automàticament, llevat que l’arrendador necessiti l’habitatge, o que el llogater hagi incomplert les seves obligacions de manera flagrant. Són només algunes de les nostres propostes, però es tracta de mesures perfectament factibles: que tindrien un impacte immediat en les vides de 12 milions de persones, que no costarien ni un cèntim a l’erari públic, i que s’inspiren en altres legislacions europees.
La segona conclusió és que resulta fonamental que la ciutadania segueixi organitzant-se si volem aconseguir aquests objectius. El Sindicat ja compta amb 2.000 llars afiliades, però necessitem seguir ampliant la nostra base social si volem garantir el dret a l’habitatge i a una vida digna. SUMA’T-HI!