El passat 21 de juny la Consellera Meritxell Borràs va presentar l’Índex de referència de preus de lloguer. Del mateix destaquem que:
- És un indicador de mercat, no un índex social per a satisfer els residents i el dret a l’habitatge. S’ha confeccionat tenint com a única font de dades el registre de fiances de l’Incasòl. Per determinar l’Índex contempla elements físics com la situació, superfície, planta, estat de conservació, certificat energètic i antiguitat, i estableix una mitjana aritmètica entre les rendes dels habitatges de la zona de les mateixes característiques (darrers contractes, no tots els contractes de lloguer de la zona) .
- Té caràcter informatiu, això vol dir que no serà obligatòria la seva aplicació a diferència de ciutats com Berlín i París, i, per tant, no es preveuen mesures coercitives per penalitzar el seu incompliment. S’han anunciat futures mesures de caràcter positiu per promoure l’ús de l’Índex, com reduccions de l’IBI o ajuts a la rehabilitació, sense major concreció.
Amb aquestes característiques des del Sindicat de Llogaters i Llogateres valorem l’Índex presentat com una eina insuficient per controlar l’escalada de preus dels lloguers en un moment d’elevada demanda com l’actual i on molts inversors amb ànim especulatiu estan actuant sobre el mercat del lloguer.
Creiem que l’eina presentada va molt poc més enllà de les ja existents en plataformes web immobiliàries o en la informació que ja aportava trimestralment la Generalitat sobre el mercat de lloguer en base a les dades del Registre de fiances.
Des del Sindicat creiem que és del tot necessari la creació d’una eina que sigui efectiva per afavorir l’accés a l’habitatge de forma assequible. Per això defensem que l’Índex de referència de preus de lloguer hauria de:
- Ser un sistema format per dades d’origen divers, no únicament el registre públic de fiances de lloguer sinó també el valor cadastral mitjà, i la necessària ponderació social que determinaria la seva accessibilitat pels veïns, com la renda familiar disponible o l’índex d’atur dels residents d’aquella àrea.
- Determinar els resultat com renda adequada per les rendes properes a la mitjana, renda assequible pels inferiors i renda abusiva pels superiors.
- Com es fa en altres capitals europees, promoure l’ús de l’Índex de forma obligatòria per aquelles àrees urbanes on la seva població resident estigui patint exclusió residencial i fenòmens de gentrificació, i a on el preu de mercat del lloguer no sigui adequat pels seus residents.
- Poder-se confeccionar i acordar amb la participació de les diferents administracions competents en matèria d’habitatge, Generalitat i Ajuntaments, així com pels agents socials i del sector implicats com cambres de la propietat, col·legis professionals, federació d’associacions de veïns o sindicat de llogaters.