Un pas important en la lluita pel dret a l’habitatge: les claus del nou decret llei de la Generalitat (desembre 2019)

Foto: Fotomovimiento

El març de 2019, el Govern de la Generalitat va presentar un decret llei de mesures urgents en matèria d’habitatge que finalment va haver de retirar. En aquella ocasió, vam fer un comunicat crític, denunciant el secretisme amb el qual s’havia elaborat, així com una part important dels seus continguts. Al mateix temps, vam proposar que es treballés amb la ciutadania organitzada i que s’impulsés un nou Decret Llei a l’alçada de la crisi que patim.

Doncs bé, els canals de comunicació que es van obrir aleshores han permès que avui es porti al Parlament una versió millorada: el Decret Llei 17/2019. Un text que incorpora canvis substancials, i que assumeix algunes mesures amb un ampli suport social. Tot hi haver-hi aspectes millorables, en línies generals, aquest Decret comporta un important avenç en la lluita per l’habitatge, donant continuïtat a l’esperit de la llei 24/2015. Es tracta d’una proposta legislativa impensable si no fos pel Grup promotor de la ILP Habitatge, pel Sindicat de Llogateres i Llogaters, i pel moviment per l’habitatge en el seu conjunt: una força col·lectiva que fa un any ens va portar a assolir la mesura del 30% a Barcelona, i que 9 mesos enrere ens va permetre millorar la Llei d’Arrendaments Urbans estatal.

A continuació, resumim alguns dels aspectes més rellevants del decret, assenyalant també aquells punts què han quedat fora.

Sobre l’emergència habitacional:

  • S’amplien els supòsits de lloguer social. Els grans propietaris hauran de fer lloguers socials (per sota del preu de mercat) a persones en situació de vulnerabilitat o exclusió residencial. Aquests lloguers seran de 7 anys (en consonància amb la Llei d’Arrendaments Urbans) i es podran fer a persones a les quals ja s’hagi acabat el contracte (extinció de contracte). S’ampliaran a 7 anys els contractes de 3 encara vigents. Els grans propietaris també hauran de fer lloguer social a les famílies que que porten un mínim de 6 mesos vivint a l’habitatge, sense títol habilitant, i que es troben en situació de vulnerabilitat.
    • A millorar: En el text actual, es planteja que aquesta mesura sigui d’aplicació obligatòria només durant els pròxims 3 anys, cosa insuficient ja que l’emergència habitacional seguirà més enllà d’aquest període. Tot i que es basa en els 3 anys que ja establia la llei 24/2015, serà important que durant el tràmit legislatiu pugui ampliar-se a un mínim de 6 anys, tal i com s’ha fet amb el dret a tanteig i retracte en el mateix decret.

 

  • S’amplia el concepte de gran tenidor: En primer lloc, a partir d’ara es determina que és gran tenidor tot aquell que tingui un mínim de 15 habitatges. Antigament, la mesura es feia en metres quadrats (a partir de 1250 m2), però la definició en base als habitatges facilita la identificació del tipus de propietari. En segon lloc, i aquesta part és la més important, ja no es parla només de persones jurídiques, sinó que s’amplia el concepte per incloure les persones físiques, els fons de capital risc i els de titulació d’actius.
    • A millorar. Cal trobar una manera de que els rendistes -és a dir, aquells que compten amb al menys 5 habitatges en lloguer i que per tant viuen de rendes- tinguin també obligacions socials diferenciades de les dels petits propietaris. No pot ser que aquells que tenen un o dos immobles estiguin al mateix sac que els que en tenen 10 o 14 (actors socials que no necessiten treballar i que viuen del negoci immobiliari, i de cobrar rendes).Els criteris per determinar si hi una llar està en situació de “vulnerabilitat” o de “exclusió residencial” es basen en els que ja apareixien a la llei 24/2015: llars que ingressen entre 1.517 €/mes (una persona), 1.955 €/mes (parella o familia mono-parental/marental) i 2.039 €/mes (familia de tres).

Sobre el desenvolupament de nou habitatge protegit:

  • El nou habitatge protegit ho serà a perpetuitat. Això afecta als HPO situats en terrenys de patrimoni públic com en sòls reservats. És a dir, no es podrà privatitzar i sempre tindrà un preu regulat. Es resol una anomalia històrica, i s’apropa el model català a d’altres com el basc, on això és així des de 2003.

 

  • Els promotors hauran d’augmentar el percentatge d’habitatge protegit. Per als municipis inclosos en àrees de demanda residencial forta i acreditada amb dificultats especials d’accés a l’habitatge, els estàndards de reserva de sòl per a habitatges de protecció pública han de ser:
    • 50 per cent en sòl urbanitzable delimitat (quan el planejament general ja determina tots els paràmetres necessaris pel seu desenvolupament mitjançant un pla parcial);
    • 40 per cent en sòl urbà no consolidat (els terrenys encara no tenen la condició de solar, o bé els hi manca només assenyalar alineacions i rasants). Ara bé, es mantindrà en el 30 per cent si és necessari per garantir la viabilitat econòmica de l’actuació.

 

  • La meitat d’aquestes reserves obligàtòries d’habitatge protegit s’han de destinar al règim de lloguer, i l’altra meitat es pot destinar a compra i venda. Tot i així, la compra i venta d’habitatge protegit estarà subjecte a un preu determinat, frenant l’especulació amb l’habitatge públic, tal i com passava fins ara.
    • Això implica que en les noves construccions, l’habitatge protegit de lloguer suposarà entre un 25% i un 15% respecte el total. Una xifra encara molt baixa donada la necessitat d’ampliar el parc públic de lloguer assequible i estable. És imprescindible augmentar aquest percentatge. Només cal mirar Euskadi, on a partir de 2020 tot l’habitatge protegit nou serà obligatòriament de lloguer.

Índex de preus:

 

Següent pas: regulació de preus

Aquest decret no aborda la regulació dels lloguers en el mercat privat perquè aquesta és una qüestió que no depèn de la Conselleria de Territori, però és un tema absolutament prioritari. Mentre l’Estat segueixi ignorant les demandes ciutadanes a favor de donar estabilitat al lloguer, haurà de ser la Generalitat la que porti la iniciativa. El Codi Civil permet explorar aquesta via, però és necessari impulsar un decret llei molt més valent que el que va promoure la Conselleria de Justicia el passat maig: mesures a l’alçada del que vol i demana una àmplia majoria social. A Catalunya, mesures com les que promou el Sindicat de Llogateres i Llogaters tenen un ampli suport social. Segons el baròmetre municipal de Barcelona, un 75% de la ciutadania està a favor de limitar el preu del lloguer i de vincular-lo als ingressos de la ciutadania.

Cal elaborar una llei del lloguer que prioritzi la casa com a llar i no com a inversió especulativa. I a Catalunya això passa necessàriament per establir un diàleg intens amb les organitzacions pel dret a l’habitatge que porten anys treballant-hi, inspirant-se en mesures innovadores com la que ha impulsat la ciutat de Berlín: allà, els preus dels lloguers es posaran al nivell que marcava el seu índex l’any 2014. També cal que aquesta llei doni estabilitat al lloguer com ja es fa a molts països europeus, acabant amb les expulsions arbitràries i especulatives. És hora de començar a assegurar que els contractes es renovin automàticament a no ser que l’arrendatari hagi incomplert les seves obligacions de forma flagrant, o que l’arrendador necessiti l’habitatge per a ús familiar. Així mateix, també hem de posar fi als abusos sistemàtics en el camp de la intermediació, assegurant per exemple que els honoraris dels agents els pagui qui demana els seus serveis (arrendadors i no pas llogaters), i que les fiançes es retornin. Aquesta és una mesura que s’ha aprovat tot just aquest any al Regne Unit.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.
Política de cookies

Tanca