Un exemple que és possible frenar els augments del lloguer
El moviment dels llogaters li ha guanyat la partida ni més ni menys que a Goldman Sachs, un dels bancs més poderosos del món. El sindicat està aconseguint diverses victòries (renovacions de contracte al mateix preu) en el si de la campanya #EnsQuedem, però aquesta és una victòria sense precedents a l’estat espanyol per la grandària de les parts implicades: els 450 veïns d’Avinguda Barcelona 113 de Sant Joan Despí es queden a la seva casa, renovant lloguers a preus assumbiles, després d’una lluita i una negociació col·lectiva en la qual han fet valer la seva proposta inicial.
Goldman Sachs és un dels molts bancs, fons d’inversió i SOCIMIs que s’estan beneficiant d’unes lleis que el PP va canviar entre 2012 i 2013, i que van desprotegir enormement als inquilins: lleis fetes mesura d’una banca rescatada, perquè aquesta pogués seguir especulant amb l’estoc d’habitatges que es va quedar, ara en el terreny dels lloguers, i gaudint d’enormes privilegis fiscals.
De fet, el bloc de Sant Joan Despí posa de manifest el que el Sindicat porta dient des que va començar aquest nou cicle d’especulació. La bombolla no és cosa dels centres urbans o turistificats sinó que s’estén per tot el territori perquè està cuinada políticament: es van canviar les lleis per facilitar la rotació i l’especulació allí on hi hagi inquilins. És un problema que va fins i tot més enllà de les àrees metropolitanes: a Manresa, per exemple, hi ha un bloc amb 70 famílies vivint de lloguer a les quals la propietat els exigeix una pujada del 100%.
A la fi del mes de gener, els veïns de Sant Joan Despí van rebre diversos burofax, que els anunciaven que havien de deixar les claus de la seva casa si no acceptaven unes pujades totalment abusives i inassumibles, que se situaven entre un 40% i un 100%. Això hagués suposat una onada de desnonaments invisibles: Cadascuna de les 450 persones abandonant la seva casa i la seva ciutat (Sant Joan Despí) en solitud i sense fer soroll. Però les 150 famílies es van organitzar, es van mobilitzar (al febrer va tenir lloc a Sant Joan Despí la manifestació més multitudinària del municipi en anys) i van aconseguir una cosa en la qual des del sindicat s’ha insistit molt des que va iniciar la campanya #EnsQuedem: la negociació col·lectiva.
Una altra demanda que venim insistint des del Sindicat i el moviment per l’habitatge en general és la regulació del preu del lloguer. Cal fixar el lloguer en relació al nivell adquisitiu de les famílies. Això s’ha de fer amb mesures legislatives. Però les veïnes i veïns d’av. Barcelona 113 han aconseguit el que no han aconseguit els nostres polítics: fixar el preu de facto en el seu bloc.
Una altra qüestió tan important com el preu del lloguer és que s’ha lluitat també la lletra petita del contracte. Com per exemple la clàusula de protecció de dades, la d’actualització de la renda, la de garanties addicionals, la de reparacions, la del dret de desistiment, la de l’assegurança, la de preavís, la de pròrroga, etc. Veient la fortalesa i la unitat dels veïns, l’empresa s’ha vist obligada a acceptar la major part de les demandes també en aquest sentit.
Una victòria tan important com aquesta, no ho és només per a la gent d’av. Barcelona. Ho és per a totes les llogateres en general. És una traveta a la bombolla del lloguer, a les espectatives creades pels fons d’inversions autoprometent-se benificis sense límit. Ens demostra que lluitant és possible aconseguir victòries. Ens dóna energies i lliçons no solament a altres blocs que estan lluitant, sinó també als que hem de lidiar amb propietaris individuals.
Felicitats @AvdBarcelona113 !
