Som tres companys de pis de lloguer al barri d’Hostafrancs, Barcelona, al voltant de la trentena. El pis ha estat llogat des de fa anys a persones del nostre entorn. Els darrers anys hem patit una pujada de lloguer, veient com Barcelona es desfà i com els propietaris s’arrepengen al mantra “és el preu de mercat”, com si es tractés d’un dogma bíblic. El 2017 pagàvem 870 euros i vam arribar a les portes de la pandèmia pagant 1000 euros.
La coincidència va fer que haguéssim de renovar el contracte de lloguer durant les primeres setmanes del primer confinament, envoltats d’incertesa. La propietat ens plantejava un contracte de 1000 euros per 5 anys amb pujades anuals de 50 euros, però ens assegurava una rebaixa si la situació econòmica es complicava per la COVID-19. Al cap d’un mes ens trobàvem amb un panorama d’incertesa i vulnerabilitat: un dels companys sense feina i sense possibilitat d’atur, un altre cas amb un ERTO amb un contracte per finalitzar en 2 mesos i un altre cas amb una reducció de la jornada laboral a la meitat amb un contracte en proves.
Vam demanar una rebaixa del lloguer, ja que no ens podíem acollir a cap de les mesures que s’aprovaven i no reuníem les condicions per demanar l’ajut ordinari de lloguer. Ja veníem d’una situació laboral precària, “marca” de la generació que ja vam viure la crisi del 2008. La generada per la COVID-19 ens ha acabat col·lapsant. La propietat no accedia al que demanàvem i tan sols oferia una rebaixa de 30 euros mensuals per cap durant un any.
En aquest moment ens vam afiliar al Sindicat de Llogateres, vam exposar el nostre cas en assemblea, vam aprendre i escoltar altres casos i vam sentir-nos acompanyats. Vam poder veure de primera mà com la força col·lectiva és el camí per fer-nos forts davant l’opressió sistèmica que estem patint i que està destruït vides, barris i la ciutat. Amb el Sindicat vam poder veure que les pujades anuals no es corresponien amb l’articulat de la Llei d’Arrendaments Urbans. Primer, vam intentar establir una negociació per a una reducció de lloguer per situació vulnerable. Es van donar diferents intents de negociació frustrats i vam optar per realitzar impagaments parcials en el lloguer.
Finalment, després de 6 mesos sota amenaça d’anar a judici i de desnonament, amb l’ajuda del Sindicat, vam aconseguir retirar les clàusules no corresponents a la llei, blindant el lloguer a 1000 euros mensuals durant 5 anys. Això suposa que ens hem estalviat els 6000 euros que sumaven les pujades anuals. Durant aquest temps hem hagut d’aguantar provocacions, frustració i sentir com jugaven amb la nostra vida per uns guanys. Hem patit l’essència del capitalisme, el que xucla dels que menys tenen, en aquest cas d’un dret bàsic, l’habitatge. Si llegeixes això no ho dubtis un moment, afilia’t! Si ens organitzem, aprenem i agafem bagatge de forma col·lectiva, ens empoderem i fem camí per aturar els abusos d’un sector embogit per l’especulació i la manca de regulació.