Victòries llogateres. Han tornat la fiança a la Marta: “Em vaig adonar que no era tan complicat. La nostra força és l’acció col·lectiva!”

La Marta viu al barri de Sant Antoni. Fa 8 anys, va decidir anar-hi a viure des d’Alacant per estudiar i treballar. Com tants altres veïns i veïnes de Barcelona, darrerament ha topat amb els abusos immobiliaris. Aquest cop, el conflicte es va fer evident un mes abans d’acabar el contracte: “Em van enviar un burofax per dir-me quin dia havia de tornar les claus i com fer-ho, sense ni tan sols preguntar-me si volia continuar”. Mentrestant, la propietat acabava d’oferir a tres veïns de l’escala la renovació. Per què a ella no li permetien continuar? La Marta no havia deixat de pagar, ni creava molèsties, ni res semblant: “La única diferència és que vaig reclamar un dret!”

Concretament, havia demanat acollir-se a l’ajornament del pagament del seu lloguer en plena pandèmia. Aquesta demanda no era només legítima sinó també una obligació legal, ja que l’hi amb l’arribada de la COVID-19 havien abaixat el sou de la Marta. Enlloc d’accedir-hi, l’administrador de finques -que actuava en nom d’un gran tenidorva pressionar-la per evitar-ho, insistint en que li quedaven pocs mesos de contracte. L’administrador va anar més enllà: va dir-li que el problema era que aquell pis era massa gran per algú que viu sol. 60 metres quadrats, massa gran? Finalment, la Marta va aconseguir reunir els ingressos per poder pagar i la situació no va anar a més, però els abusos de la propietat van continuar després d’abandonar el pis.

Quan feia vàries setmanes que ja s’havia mudat, no li tornaven la fiança. “No me n’havien dit res, així que vaig començar a enviar-los correus electrònics, i no em responien. També trucava, però em donaven llargues”, explica la Marta. Enmig d’aquesta situació, una veïna gran de l’escala que havia patit mobbing immobiliari li va recomanar que acudís al Sindicat de Llogateres. Pocs dies després, la Marta va afiliar-se i va venir a l’’assemblea llogatera, on la vam informar dels seus drets:  l’arrendador ha de retornar l’import complet de la fiança en un màxim de trenta dies. Juntes, vam decidir que ara s’exigiria aquesta fiança com a Sindicat, i si s’hi negaven, respondriem totes juntes. Curiosament, ara sí  que l’administrador de finques responia els mails!

Per a la Marta, és clar com ha aconseguit aturar aquest abús: “Com a tot arreu, el que ens fa forts és l’acció col·lectiva i tenir informació sobre els nostres drets. Em vaig adonar que no era tan complicat aconseguir-ho. Em vaig decidir a denunciar-ho, i podia fer-ho perquè comptava amb tot el suport de l’assemblea llogatera!”

* * *

Tot el que hem aconseguit és gràcies a les més de 2.000 llars afiliades. També al moviment per l’habitatge, així com milers d’entitats. És per totes elles que avui podem dir que una organització sense cap mena de finançament extern i nascuda del no res s’ha convertit en una referència. Però no podem ser autocomplaents: si volem superar els reptes que tenim per endavant, és vital eixamplar la base i arribar als 4.000 membres. Si vols contribuir de forma decisiva a transformar la realitat, fes-te del Sindicat. Amb un sol gest, t’ajudaràs a tu i a milers.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.
Política de cookies

Tanca