Avui el Ministeri d’Habitatge ha publicat l’índex de preus de lloguer i ha anunciat que el 13 de març entrarà en vigor la regulació de lloguers a Catalunya. Per aquest motiu, el Sindicat fem una crida a què cap llogater signi cap contracte de lloguer amb pujada de preu fins al 13 de març i que davant dubtes o pressions de rendistes i immobiliàries, vinguin al Sindicat.
Perquè la regulació s’apliqui, els llogaters s’han de plantar
Un cop entri en vigor la regulació,serà il·legal que ens facin una pujada del preu del lloguer a Barcelona, l’Hospitalet, Terrassa, Badalona i 136 municipis més. Està prohibit que el preu d’un contracte nou sigui més car que l’anterior (encara que fos un altre llogater) i, a més, en cas que el preu estigui per sobre de l’índex i l’arrendador sigui un gran tenidor (5 habitatges o més en propietat dins l’àrea tensa) hi haurà una baixada obligatòria de preu. Tota la informació sobre l’aplicació de la regulació dels lloguers estarà disponible i actualitzada a la pàgina web del Sindicat.
Ara bé, el Sindicat de Llogateres vol enviar un missatge als milions de persones que viuen de lloguer a Catalunya: l’única garantia per fer complir la regulació de preus és que ens plantem quan ens intentin fer pujades de preu.
Cal que tothom s’informi, s’organitzi i faci valdre els seus drets. L’experiència ens demostra que arrendadors professionals i immobiliàries faran tot el possible per boicotejar la regulació amb incompliments i trampes. Cal que corri la veu, que no puguin prendre el pèl a ningú. Plantar-se davant una pujada de lloguer pot semblar difícil en solitari, però es pot fer amb més força si s’està amb el Sindicat, com han fet milers de persones els darrers anys.
El PSOE dissenya una regulació a mida de la patronal immobiliària
Un cop més, el PSOE li ha fet el joc a la patronal immobiliària i torna a endarrerir l’entrada en vigor de la regulació fins al 13 de març. La regulació dels lloguers arriba 4 anys i 2 mesos després que el PSOE i Unides Podem signessin, el desembre del 2019, el compromís de posar límits a les pujades del lloguer com a part del pacte d’investidura de Pedro Sánchez. Arriba també dos anys després que el Tribunal Constitucional tombés la regulació de lloguers catalana (Llei 11/2020). I arriba, també, vuit mesos després de l’aprovació de la llei estatal pel dret a l’habitatge (Llei 12/2023).
Durant tot aquest temps, els lloguers han pujat com mai, arribant a rècords històrics amb un preu mitjà de 829 € a Catalunya i xifres que arriben als 1.171 € a Barcelona, 1.358€ a Sitges o 1.499 € a Sant Cugat del Vallès. Està clar que el PSOE ha estat arrossegant els peus a l’hora d’aplicar aquesta regulació de preus que té el suport del 81% dels catalans i de la majoria de votants de tots els partits polítics (tal com va publicar el CEO aquest mes de febrer).
A més, les darreres setmanes, el Ministeri d’Habitatge ha estat treballant en l’elaboració d’un índex, que en comptes de donar una xifra exacta proporciona un ventall de preus, i que facilita que els arrendadors s’acullin als valors més alts. És per aquest motiu, que les negociacions a l’hora d’exigir baixades de preu cap als grans tenidors, estaran en el centre, i que la intervenció i representació del Sindicat de Llogateres, serà determinant perquè les llogateres puguin negociar amb força.
Aplicar la regulació de manera estricta i tapar els forats que deixa la llei
Com ja vam expressar en el moment de l’aprovació de la llei, és imprescindible no deixar cap escletxa perquè els arrendadors i les immobiliàries puguin esquivar la llei i, alhora, cal disposar tots els elements necessaris perquè es compleixi estrictament.
Això implica, d’entrada, la posada en marxa d’un règim sancionador estricte i dels mecanismes de control del compliment i circuits de denúncies. També cal que la Generalitat asseguri que tota la informació necessària està disponible i arriba a tota la població llogatera: tothom ha de poder conèixer i entendre com funciona la regulació i què ha de fer en cas que l’intentin estafar.
En segon lloc, no renunciem a millorar l’índex de preus de manera que s’ajusti a uns preus més baixos i que permeti que les baixades obligatòries es generalitzin. Aquesta regulació ha de poder anar més enllà de normalitzar uns preus inflats.
En darrer lloc, cal regular amb urgència les figures que els especuladors fan servir per esquivar la llei: els lloguers de temporada i el lloguer d’habitacions. Tant a nivell de l’estat com a nivell català s’han promès regulacions que no arriben. Cada dia que passa deixant aquestes escletxes obertes, nous pisos es desvien i més famílies es veuen amenaçades d’expulsió o de pujades de preu.
No valen congelacions: ara abaixem els lloguers
Aquesta regulació no hauria estat possible sense els anys de pressió i mobilització que han fet possible el que semblava impensable i una opció proscrita per part de determinats sectors. Després d’anys d’organització i lluita de la gent llogatera, i amb el precedent històric de la regulació catalana (2020-2022), posar límits als preus dels lloguers és una opció de sentit comú i compartida per la majoria de la població.
Ara bé, el límit a què ha arribat el preu del lloguer fa que una congelació de preus quedi molt lluny del què la gent necessita. El preu a Barcelona, per exemple, suposa un 58,6% del salari medià. Per arribar al 30%, com recomanen nombrosos organismes internacionals, caldria abaixar els preus a la meitat. És per això que el Sindicat de Llogateres es posa a treballar immediatament per aconseguir baixades de lloguers: fent valdre les baixades obligatòries que la regulació preveu, però també animant tothom a plantar-se davant de preus abusius que escanyen l’economia de tantes famílies.