Augmentar l’habitatge social a Bcn depèn de la coherència dels grups municipals

Dilluns 18 de juny la Comissió d’ecologia i urbanisme votarà la modificació del Pla General Metropolità que ha de permetre destinar un 30% de l’habitatge d’obra nova o gran rehabilitació a habitatge protegit
El passat 23 de febrer el Ple de Barcelona va aprovar amb una majoria quasi unànime (tots els partits excepte el PP)  [https://pahbarcelona.org/ca/2018/02/23/la-mocio-per-ampliar-el-parc-public-dhabitatge-en-barcelona-entra-en-el-ple-de-lajuntament/] la moció “Lloguer públic Barcelona” impulsada per una àmplia coalició d’entitats amb reconeguda trajectòria en la defensa del dret a l’habitatge de la societat civil barcelonina com són la PAH de Barcelona (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca), l’Observatori DESC, la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona), l’ABTS (Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible) i el Sindicat de Llogaters.
 
Per a fer realitat i activar les 4 mesures aprovades el Grup Promotor de la moció i els partits polítics representats al Ple hem realitzat tres reunions de treball els dies 11, 24 i 30 de maig. Les entitats impulsores vam fer aportacions destacades elaborant una proposta avançada i tècnicament solvent d’execució i calendari d’ara fins a finals del 2018. Els grups polítics han fet aportacions i també els tècnics d’urbanisme i habitatge del propi Ajuntament, que han validat totes les propostes. El full de ruta resultant de les reunions no ha modificat les mesures aprovades al Ple sinó que ha concretat eines sòlides i calendari per fer realitat les 4 mesures. 
 
El dilluns 18 de juny la Comissió d’ecologia i urbanisme votarà la modificació del Pla General Metropolità, que permetrà activar la primera mesura i una de les més rellevants de la moció: destinar el 30% dels habitatges dels edificis de nova construcció i els sotmesos a rehabilitació integral a habitatges protegitsPerquè aquesta primera mesura tiri endavant, de nou, es necessita una majoria qualificada de vots.
El proper dilluns arriba doncs la “prova de foc” per a la coherència de tots els grups polítics municipals que van votar “sí” al Ple del mes de febrer: Barcelona en Comú (BeC), Grup Municipal Demòcrata, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Ciutadans (C’s) i la CUP Capgirem Barcelona. 
El que ens juguem és la possibilitat d’augmentar l’habitatge protegit a la ciutat construida i consolidada, ja que la Llei d’urbanisme actual només ho permet en zones de gran transformació o nou sòl urbanitzable (10 i 15% del sòl), a Barcelona una opció molt reduïda. Des de l’any 2007 la Llei del dret a l’habitatge permet fer-ho però no ha estat utilitzat encara enlloc, tot i que és perfectament aplicable a tot Catalunya. A ciutats com Nova York o París fa temps que s’aplica amb resultats molt positius, per això el  parc d’habitatge social és del 20% o fins i tot més elevat.
 
Tot i que algunes veus del sector immobiliari ja han posat el crit al cel, aquesta és una tècnica molt consolidada en l’urbanisme a casa nostra des de fa anys per assegurar la funció social de la propietat. A més, no obligaria als privats a cedir sòl o aprofitament urbanístic com passa en nous creixements de la ciutat, sinó que permetria que part d’aquests nous habitatges de la ciutat actual no siguin a preu de mercat lliure sinó a preu d’habitatges amb protecció oficial. Per tant, els privats no deixarien de guanyar diners amb la seva activitat econòmica, simplement 1 de cada 5 habitatges el cobrarien a preu social i col·laborarien a que l’habitatge sigui un dret i no una quimera a Barcelona. 
Per exemple, en una gran rehabilitació o nova construcció d’edifici de més de 5 pisos, un 30% dels habitatges, és a dir, 1 dels 5 habitatges, seria de protecció oficial. Amb aquesta mesura cada any aconseguirem 500 habitatges a un preu social a Barcelona.
Existeix un consens social molt ampli entorn la idea que augmentar el parc d’habitatge assequible és un element imprescindible per superar l’actual model d’accés a l’habitatge, cosa que no garanteix un accés assequible i estable per a àmplies capes de la població. Qui pot estar en contra de tenir més habitatge a preu assequible a Barcelona?
La ciutat i el dret a l’habitatge no poden esperar més! Barcelona té menys del 2% d’habitatge públic i 10 desnonaments al dia, un 85% n’és de lloguer, sense comptar els “desnonaments silenciosos de lloguer” i els de famílies que en veure’s al carrer han accedit precàriament a habitages buïts ocupant-los.
 
Per coherència i respecte al greu problema amb l’habitatge que està patint la ciutat, al que es va votar al Ple, i a les entitats que impulsem la moció, demanem un cop més la col·laboració i compromís de tots els grups municipals per assegurar que les mesures siguin implementades el més ràpid possible, començant per la primera, que cal aprovar amb urgència el proper dilluns. 
Dilluns arriba l’hora de la veritat, tot depèn ara de la voluntat dels grups polítics de Barcelona d’augmentar o no l’habitatge de lloguer social a la ciutat! La població, que és qui pateix vulneracions diàries del seu dret a l’habitatge, estarà ben atenta!