Calen mesures d’habitatge per combatre la inflació de la guerra

L’habitatge és el principal factor d’empobriment de les llars, que destinen més del 50% dels seus ingressos al pagament del lloguer.

El govern ha d’incorporar mesures sobre habitatge en el decret sobre la guerra de l’Iran, tal com va fer quan es va produir la Guerra d’Ucraïna.

La Confederació de Sindicats d’Inquilines (CSI) adverteix que l’habitatge, sent el principal factor d’empobriment de les llars espanyoles, ha de contemplar-se en el Reial decret de mesures per fer front a la inflació provocada per la guerra de l’Iran. Per això reclama al Govern la congelació del preu del lloguer dels contractes en vigor, una pròrroga automàtica de 3 anys per als 600.000 contractes que s’extingeixen aquest pròxim any, i recuperar la moratòria antidesnonaments.

El pròxim dimarts el govern presentarà, després del Consell de Ministres, un decret sobre la guerra de l’Iran, però, a diferència de decrets anteriors, en principi no inclourà cap mesura de protecció per a les inquilines davant l’actual context de guerra i d’una crisi d’habitatge sense precedents.

Davant aquesta mancança, la Confederació de Sindicats d’Inquilines recorda que l’habitatge és la principal despesa de les llars espanyoles, que destinen més del 50% dels salaris al pagament del lloguer. Arribant en algunes ciutats com Màlaga, Barcelona o Madrid a suposar el 71% dels salaris de les famílies. És per això que una de les mesures que exigeix la CSI és la congelació immediata dels preus dels lloguers a través de l’eliminació de les actualitzacions anuals, actualment definides per l’Índex de Referència de Lloguers d’Habitatge (IRAB).

Alhora, aquest any finalitzen 600.000 contractes de lloguer (155.000 a Catalunya) que afecten 1,6 milions de persones a tot l’Estat i que poden veure’s al carrer si el govern no actua d’urgència en un context inflacionista. Per això s’ha d’establir una pròrroga obligatòria dels contractes de lloguer, tal com es va fer en el paquet de mesures per frenar la inflació durant la guerra d’Ucraïna. El mateix secretari general del Col·legi d’Economistes de Catalunya ha recomanat aquesta mesura per fer front a l’impacte de la inflació a les llars.

De la mateixa manera, és urgent recuperar la moratòria antidesnonaments per evitar un pic d’expulsions sense precedents de famílies vulnerables que no tenen alternativa habitacional. A aquests 60.000 procediments judicials de desnonament que s’estan reactivant, cal sumar-hi els procediments judicials per impagament d’hipoteca que pot provocar la pujada dels tipus d’interès del Banc Central Europeu.

Els conflictes bèl·lics en zones energèticament estratègiques, com l’actual a l’Iran, suposen un moviment que desencadena una major tensió en els lloguers de les ciutats i l’entrada a Espanya, com a país segur dins de la UE, de capitals estrangers que refugien les seves inversions en el sector immobiliari. Això suposa una tempesta perfecta per a l’acaparament d’immobles per part dels fons voltor que busquen especular amb un bé de primera necessitat, com és l’habitatge.

Si l’habitatge és el quart pilar de l’estat del benestar, el Govern i els partits que donin suport a aquest decret han d’assumir la responsabilitat d’abordar-lo com a tal. Seria incomprensible que no s’incorporessin mesures com limitar el preu dels lloguers o la pròrroga obligatòria dels contractes de lloguer, que sí que es van adoptar durant la guerra d’Ucraïna, i que no s’activin de la mateixa manera en aquest conflicte.