Avui, en una roda de premsa celebrada a Sitges, les llogateres de la Caixa han anunciat la intenció de continuar endavant amb les vagues de lloguer si La Caixa i a la Generalitat no seuen a negociar i aturen la privatització dels habitatges protegits gestionats per InmoCriteria.
L’Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres, ha volgut deixar clar que les vagues no són només per les llogateres de La Caixa, sinó que el seu últim objectiu és defensar l’habitatge públic de Catalunya. Després de la vaga de dos mesos a el Vendrell i Salou amb l’objectiu de recuperar l’IBI cobrat il·legalment per La Caixa durant anys, les 6 promocions de Sitges, Banyoles i Sentmenat fa tres mesos que es preparen per iniciar la seva pròpia vaga. Fa només una setmana, van retenir les rendes de lloguer durant uns dies i al reingressar-les, van enviar un missatge a La Caixa: «Si no escoltes les nostres demandes, el mes vinent no veuràs ni un duro».
Cinc promocions de Sentmenat, Sitges i Banyoles, pioneres en la lluita contra la privatització
Les llogateres d’aquestes promocions han fet un pas endavant i han decidit anar a la vaga per exigir a l’Incasòl que adquireixi els habitatges en procés de desqualificació, que es posi fi a les pràctiques especulatives de La Caixa i que passin a formar part del parc d’habitatge públic. La demanda es fa després de quatre anys on les llogateres han estat reclamant l’aturada immediata de les expulsions i desnonaments perpetuada durant anys per La Caixa, així com la fi de les clàusules abusives que imposen un sobrepreu en els lloguers, la manca de manteniment dels edificis i els abusos derivats de l’IBI cobrat il·legalment.
Amb la vaga de lloguers coordinada i col·lectiva, s’avancen a allò que ja ha passat a moltes altres promocions de La Caixa, com la de Salou, on la meitat de famílies han estat expulsades i els pisos quedat buits durant anys. Els habitatges protegits de La Caixa, construïts entre 2002 i 2012 amb més de 25 milions d’euros en subvencions públiques, estan sent venuts o deixats buits en comptes de garantir l’accés a l’habitatge. De les 36 promocions inicials, en queden 27, ja que l’INCASÒL n’ha comprat 9. Amb els processos de desqualificació de la protecció oficial, La Caixa ja no està obligada a llogar els habitatges i centenars de famílies han estat desallotjades mentre molts pisos queden buits i sense ús.
Les vagues funcionen a Salou i El Vendrell
La vaga de lloguers a Salou i El Vendrell, on hi van participar unes 33 famílies i es van retenir uns 25.000€, ha estat un èxit. Fins ara no s’ha rebut cap demanda per impagament, i La Caixa no ha reclamat les quantitats retingudes. Aquestes vagues ja han aconseguit frenar la venda d’habitatges en paquet, una estratègia que La Caixa volia implementar. De fet, la reacció de La Caixa ha estat tan intensament desesperada que ha baixat el preu de venda dels pisos fins a un 40%, fins i tot oferint finançament a persones amb poc poder adquisitiu. La pressió que han generat les llogateres en lluita d’aquestes promocions, ha estat clau en el procés d’adquisició per part de l’Incasòl, juntament amb 6 promocions més, i per tant, podem dir que han fet possible evitar la privatització de mig miler d’habitatges que estaven en procés de desqualificació.
L’Incasòl no retira els processos de desnonament
Tot i que el canvi de titularitat de vuit promocions cap a l’INCASÒL representa una victòria per a les llogateres i el Sindicat, dos mesos i mig després encara hi ha moltes incerteses i inacció per part de l’administració. Les demandes judicials contra les llogateres continuen en marxa, ara sota el nom de l’INCASÒL, i no s’han signat nous contractes amb preus adequats als ingressos de cada família, tal com es va comprometre la Generalitat. Tampoc s’ha millorat el manteniment dels edificis ni s’ha garantit la informació i la transparència necessàries per donar tranquil·litat a les veïnes. A més, mentre algunes famílies han rebut notificacions sobre el cobrament del lloguer, altres que van veure expirar el seu contracte encara no han rebut cap indicació sobre com pagar la renda.
“No necessitem només compromisos, necessitem accions concretes”, ha dit la Kika, llogatera de Salou, a la roda de premsa. “L’habitatge protegit ha de ser realment públic i garantir estabilitat per a les llogateres, sense les pràctiques abusives que hem patit amb InmoCriteria i que segueixen patint altres famílies amb empreses privades que especulen amb l’habitatge protegit”.
El model d’habitatge públic pel què lluitem
La gran aposta del govern d’Illa és ampliar el parc d’habitatge protegit, però l’experiència ens diu que de res servirà si no es canvia el model sota el qual es farà. Assegurar el negoci privat per a grans promotors és contradictori a garantir el dret a l’habitatge per a la majoria. Cal garantir que s’incorporen les següents mesures:
Aturar les desqualificacions d’habitatge protegit: No serveix de res anunciar 50.000 nous pisos si abans del 2030 se’n perdran més de 43.000.
Gestió i titularitat 100% públiques: Els habitatges protegits han de funcionar amb un model de lloguer amb protecció indefinida.
Fi de pràctiques abusives: No pot ser que en habitatges protegits es faci pagar l’IBI als llogaters o s’hi apliquin condicions pròpies del mercat lliure.
Eliminar el mínim d’ingressos per accedir a un habitatge protegit: No té sentit exigir un nivell adquisitiu mínim per accedir a un servei públic essencial. Cal reduir els preus i adaptar-los als ingressos de cada família.
Reconeixement de l’organització llogatera: Les comunitats de llogaters han de poder tenir representants, espais de decisió i mecanismes de negociació col·lectiva, tal com es reclama als blocs de Salou, altres promocions adquirides i la Casa Orsola.
Un moviment vaguista en defensa de l’habitatge públic.
Les vagues de lloguers no són només una demanda particular de les llogateres afectades; són una lluita col·lectiva per l’habitatge públic. Els ajuntaments de Sitges, Sentmenat, Vilanova i la Geltrú, Mataró, Banyoles i, properament, Mollet del Vallès han aprovat mocions de suport a les reivindicacions de les llogateres i han instat que les promocions que són encara de La Caixa passin a mans públiques. Així mateix dimarts 18 a la tarda les vaguistes es reuniran amb els grups parlamentaris al Parlament de Catalunya.
A més, juntament amb el Sindicato de Inquilinas de Madrid i la Fundació Coop 57 s’ha creat una Caixa de Resistència per sufragar les despeses de les accions logístiques, organitzatives i jurídiques de les vagues de lloguers, no només la de La Caixa, si no les que vindran arreu l’Estat espanyol.
Però l’aposta del Sindicat va molt més enllà, i pretén continuar articulant blocs en lluita i vagues de lloguer arreu a través de les brigades llogateres, equips de membres i simpatitzants del Sindicat que van porta a porta i finca a finca a parlar amb llogateres que viuen en blocs de grans propietaris i que pateixen abusos immobiliaris.