Acabem l’any amb la pitjor de les notícies. La nit de nadal, una veïna de Barcelona es va suïcidar davant la imminència del seu desnonament.
La voluntat de la immobiliària i la propietat de treure més diners d’aquell lloguer va fer que activessin el procés per desnonar-la, sense miraments i a la primera de canvi, davant un primer endarreriment en el pagament del lloguer. Els serveis municipals van intervenir i van aconseguir ajornar un mes en el desnonament, mentre li buscaven un reallotjament que no arribava.
Finalment, veient que la nova data de desnonament s’acostava, amb totes les seves pertinences ja en caixes, es va treure la vida. Volem respectar l’anonimat d’aquesta companya i la intimitat de la seva família. Enviem una forta abraçada a tota la gent que la coneixia i l’estimava.
Però no podem restar en silenci davant un exemple més d’un sistema injust, absurd i malalt. Quan s’arriba a aquest extrem, ha fallat tot. Però el primer que falla és un sistema en què la població no té garantit un habitatge digne, estable i segur, un sistema que permet i incentiva el rendisme i l’especulació amb un dret bàsic, que rendibilitza fins i tot la desesperació i el patiment. Ha fallat també una abordatge públic que només ofereix pròrrogues i moratòries quan arriba el moment del desnonament, però que no resol el problema.
L’amenaça de perdre l’habitatge, de no poder-lo pagar, de ser expulsat de casa, és un motiu d’angoixa insuportable per a cada vegada més persones.
Ella va estar lluitant però no va poder més. Per ella i per tantes persones més, ens organitzem i lluitem pel dret a l’habitatge i per una vida digna.