Aquesta setmana s’han fet públiques noves dades sobre el mercat del lloguer a Catalunya, corresponents al primer trimestre del 2022. Amb aquestes, ja tenim dades de tot el període en què la regulació del preu dels lloguers va ser vigent. El passat 20 de març, el Tribunal Constitucional va tombar bona part de la Llei 11/2020, de contenció de rendes, a partir d’un recurs del Partit Popular i, posteriorment, responent també a un recurs del govern espanyol.
Les dades disponibles, doncs, ens permeten tenir una visió sencera sobre el que va implicar aquest any i mig de regulació de preus per a les famílies llogateres de Catalunya. D’entrada, sabem que durant tot aquest temps s’han signat fins a 190.000 contractes en municipis on s’aplicava la regulació. Es tracta de 190.000 famílies que es van beneficiar de la baixada del preu del lloguer provocada per la regulació i que en gaudiran durant tota la durada del contracte, de com a mínim 5 anys.
A més, els contractes amb preu regulat han estat de mitjana 26€ mensuals més baixos que el que es pagava abans de la regulació en els mateixos municipis. Això suposa 310€ anuals d’estalvi per a cada una de les famílies llogateres.
Per tant, la combinació de les dues dades anteriors ens mostren que la regulació ha suposat un estalvi total de 58 milions d’euros per a les llars llogateres dels municipis regulats. En cinc anys, que és la durada mínima d’aquests contractes, l’estalvi haurà estat de gairebé 300 milions d’euros. Aquestes xifres suposen l’equivalent a triplicar el que actualment la Generalitat destina a les ajudes al lloguer. De fet, són més grans que qualsevol política existent en matèria de lloguer, però sense gastar ni un euro públic.
La regulació ha mostrat que és possible abaixar els lloguers, sense la destrucció del mercat que alguns vaticinaven. S’ha aconseguit un impacte real per a les famílies llogateres, amb un important estalvi en el lloguer quan més es necessitava. L’experiència catalana marca el camí de les polítiques per a fer del lloguer una opció més estable, assequible i segura. Per això és imprescindible que la futura Llei Estatal pel Dret a l’Habitatge plantegi una regulació de lloguers ambiciosa i valenta. La proposta inicial del govern espanyol té seriosos defectes que la diferencien de la regulació catalana i que la deixarien sense efectes reals. Cal que en el debat de la nova llei es tingui en compte l’èxit de l’experiència catalana per aprovar una regulació dels lloguers que abaixi els preus i millori la vida de la gent llogatera.